CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Qui és qui a Síria? Qui és qui a Síria?

Qui és qui a Síria?

Front al-Nusra, rebels “moderats”, milícies kurdes, Força de Defensa Nacional, rebels “dolents”, Hesbol·là,… Es pot arribar a entendre qui és qui a Síria i que busca cadascú? Vet aquí un intent per esclarir dubtes.
MónResearchZPortada IzquierdaZResto 30 Octubre, 2015 Joan Prats i Amorós 2
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Qui és qui a Síria?

La guerra a Síria és possiblement la més caòtica de l’història recent. Hi ha moltíssims actors implicats, i cadascun d’ells hi participa per tal de defensar o promocionar uns interessos propis i que sovint xoquen amb els dels demés. Seguir el dia a dia dels esdeveniments no és en absolut fàcil. Per començar, qui és qui a Síria?

La distinció més evident que es pot fer és també la causant de la guerra en sí, i divideix els combatents entre els aliats del règim del president Baixar al-Àssad, darrer govern efectiu del país, i els seus opositors.

A partir d’aquesta simplificació en dos bàndols, es poden analitzar cadascun dels principals grups.

Partidaris del règim sirià

L’exèrcit sirià. Les forces armades regulars. Ocupen encara la línia costera i els territoris que fan frontera amb el Líban. Controlen també les ciutats de Damasc (la capital), Homs i Latakia (segona, tercera i quarta ciutats de Síria respectivament en termes de població). Dels 300.000 homes originals, en queden aproximadament la meitat que es mantenen lleials o no han estat morts durant els combats. Per això s’ha dit que al-Àssad tindrà armes però es quedarà sense homes que les empunyin.

Força de Defensa Nacional. La milícia popular del règim aixecada per pal·liar la manca d’efectius de l’exèrcit regular. Segons The Economist, podrien enquadrar uns 100.000 combatents. Solen operar en àrees properes als llocs d’origen dels seus integrants.

Altres milícies. Segons la fundació Oasis Center, es tracta de varies entitats poc conegudes formades per minories com cristians, alauites (ètnia del mateix Baixar al-Àssad, una branca del xiisme) i fins i tot sunnites (majoritàriament oposats al règims). Alguns d’aquests grups són Muqawama Suriya (“La Resistència Siriana”), Liwa Dir al-Sahel (“La Brigada de l’Escut de la Costa”) o Dir al-Watan (“L’escut de la Pàtria”).

Hesbol·là. La principal milícia xiïta implicada en la guerra. Tot i que se la coneix més per la seva lluita contra Israel als alts del Golan i sud del Líban, ha esdevingut clau pel règim a les regions frontereres amb el Líban. Estats Units la considera un grup terrorista, tot i que té un braç civil que existeix com a partit polític legal al Líban. L’Iran és el seu principal patró.

Iran. País governat per un règim teocràtic xiïta, que ambiciona expandir la seva influència per tot el món musulmà i restar influència als sunnites, l’exponent principal dels quals és l’Aràbia Saudita. L’Iran ha anat prenent importància a la guerra civil siriana a mesura que el règim d’al-Àssad s’afeblia. Ha enviat homes i recursos sobre el terreny per sostenir-lo, i participarà en les properes reunions de pau, juntament amb els Estats Units, Rússia i l’Aràbia Saudita.

map Syria

Mapa que mostra de forma simplificada les posicions d’alguns principals actors a Síria a finals d’octubre. Font: BBC, a partir de les dades de Institute for the Study of War

Detractors del règim sirià

Nombrosos països s’han implicat més o menys intensament en pro de la caiguda d’al-Àssad, particularment els Estats Units, l’Aràbia Saudita, Qatar i Turquia. No obstant, les seves visions i interessos difereixen més enllà d’aquest objectiu, i han recolzat a diferents forces que operen sobre el terreny.

Estat Islàmic. Tot i que possiblement s’hagi convertit en l’opositor més mediàtic, es tracta d’un jugador que arribà tard a la guerra, a finals del 2013. Provinent de l’Iraq, aprofità el caos generalitzat a Síria per fer-se amb el control de la ciutadà de Raqqa, al nord-est del país. Cerca establir un califat (organització política territorial musulmana) sunnita regit per la llei islàmica, de manera que la caiguda del règim sirià és tan sols un element circumstancial. A la pràctica, s’oposa contra pràcticament la resta de grups, ja siguin partidaris o opositors d’al-Àssad.

Front al-Nusra. El segon moviment gihadista més conegut. De confessió sunnita, són els representants d’al-Qaida a Síria, i de fet tenen una visió molt semblant a l’Estat Islàmic, tot i que a diferència d’aquest, el seu objectiu principal és la caiguda d’al-Àssad. S’han enfrontat en diverses ocasions amb l’Estat Islàmic, i les relaciones entre les dues formacions resten complexes i sovint depenen de les circumstàncies. També és conegut que han operat plegades en alguna ocasió.

Ahrar al-Sham. Un dels moviments més rellevants en termes de força militar i suport de la població, però molt menys conegut que els dos anteriors. A la pràctica són molt semblants al front al-Nusra, i es sospita que estan finançats per les monarquies àrabs del golf. A diferència dels primers, no estan classificats com terroristes pels Estats Units. Es concentren amb més força al nord, a les regions d’Aleppo, Hama i Homs. Són el soci principal de la coalició Front Islàmic Sirià.

Exèrcit Sirià Lliure. La branca armada de la revolució iniciada contra al-Àssad al 2011, avui condemnats a ser un actor més del conflicte. Entre els seus quadres abunden els antics oficials de l’exèrcit del règim. Rep suport internacional, especialment occidental, però el seu control sobre el terreny és limitat. Al 2012, fundà el Comandament Militar Suprem (SMC) en un intent d’unir tots els rebels “moderats”. L’SMC té avui més de 30 membres, però la seva capacitat de controlar-los és dubtosa. Ha cooperat amb el Front Islàmic Sirià, especialment contra l’Estat Islàmic.

Els kurds. Les Unitats de Protecció Popular (YPG) són el braç armat dels kurds sirians, agermanats amb el PKK turc. Quan l’exèrcit del règim es retirà de les zones de població kurda, situades al nord-est de Síria (notablement a la regió de Kobane), s’organitzaren les YPG com a autoprotecció davant els islamistes i tropes d’al-Àssad. El que cerquen les YPG és aïllar-se del conflicte i consolidar els seus guanys territorials, de manera que podríem dir que són els que es mantenen més neutrals de tots (de fet han estat acusades per Turquia i l’Exèrcit Sirià Lliure de estar de facto alineades amb el règim de Damasc).

Imatge de portada: ZAIN KARAM/REUTERS.

 

Print Friendly, PDF & Email

Joan Prats i Amorós

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies