CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Per què el terrorisme segueix aconseguint finançar-se? Per què el terrorisme segueix aconseguint finançar-se?

Per què el terrorisme segueix aconseguint finançar-se?

Mentre els governs segueixen intentant detectar transaccions i comptes bancaris vinculats als terroristes, aquests es serveixen de mètodes molt més discrets, i que sovint se solapen amb economies locals
MónResearchSense categoriaZPortada DerechaZResto 22 Setembre, 2017 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Per què el terrorisme segueix aconseguint finançar-se?

A finals de setembre del 2001, els Estats Units prohibiren les transaccions bancàries amb els sospitosos de formar part de grups terroristes. “Els diners són el que dóna energia al terrorisme”, afirmà George W. Bush. Aquesta acció fou seguida per una resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides que afirmava que tots els països tenien la obligació de “impedir i suprimir el finançament d’actes terroristes”.

Segons Peter R. Neumann, professor al King’s College de Londres, 16 anys després d’aquestes iniciatives, “la guerra contra el finançament del terrorisme ha fracassat”. Al 2015, Estat Islàmic tenia un pressupost mensual de 1.700 milions de dòlars. Es tracta d’una quantitat netament superior al pressupost anual de defensa de determinats països europeus, com Irlanda, Hongria o Eslovàquia. El mateix any, els actius bloquejats per raons de terrorisme tenien un valor de menys de 60 milions de dòlars, segons un estudi dut a terme per King’s College i la multinacional de serveis Ernst & Young.

Fóra del sistema financer internacional

Segons Neumann, les mesures que s’han pres des del 2001 per combatre el finançament dels terroristes han costat tant al sector privat com el públic milers de milions de dòlars: llistes negres, supressió de comptes i incomptables regulacions i investigacions per tal de trobar l’origen dels diners. Al mateix temps, però, afirma que “no es tenen proves de que [aquestes accions] hagin frustrat mai una temptativa terrorista”.

Es calcula que cap dels recents atemptats terroristes a Europa ha costat més de 30.000 dòlars. Es tracta d’una xifra molt baixa, cosa que dificulta enormement el rastreig dels diners: els bancs haurien d’estar controlant desenes de milers de transaccions diàries per valor de menys de 1.000 dòlars. És tracta d’una feina monstruosa, que es veu a més dificultada per la escassa cooperació entre els bancs i les agències de intel·ligència occidentals.

El problema essencial, segons Neumann, és que els terroristes utilitzen una amplia varietat de sistemes diferents per a finançar atemptats, molts dels quals es troben fóra del sistema financer internacional. Cal tenir en compte que, en països com l’Afganistan, Síria o l’Iraq, només una fracció de la població té un compte bancari obert al seu nom. Moltes transaccions legitimes per imports elevats es fan en efectiu.

Un cas esclaridor de la natura del problema: Michel Sapin, llavors ministre de finances francès, afirmà poc després del sagnant atemptat a París del 13 de Novembre del 2015 que les principals fonts de ingressos d’Estat Islàmic eren “el comerç del petroli, antiguitats i obres d’art, segrestos i rescats, extorsió [i] tràfic de persones”. Però en comptes de prendre mesures per fer front a aquestes accions, Sapin demanà el bloqueig de més comptes i actius bancaris.

Les mesures del ministre francès són la resposta habitual dels governs durant els darrers 16 anys, i s’han demostrat repetidament ineficaces. Més enllà d’impedir nous atemptats, han perjudicat països sencers, com Somàlia o l’Afganistan, que han estat en bona part exclosos del sistema financer mundial.

Terroristes i traficants

Neumann va més enllà, i afirma que “la mateixa idea de ‘finançament terrorista´ és errònia”. Cada grup obté els seus ingressos d’una forma diferent, fent les generalitzacions inútils. Per a lluitar contra una organització terrorista concreta, els mètodes emprats hauran segurament de ser específicament concebuts per a ella.

En canvi, sovint s’adopten solucions que pretenen ser universals. Un exemple és la inclusió del comerç il·legal de ivori a l’Àfrica oriental a la guerra mundial contra el terrorisme. Si bé aquest mètode de finançament fou emprat pel grup islamista somali Al-Shabab, sembla clar que Al-Qaeda a l’Afganistan o Estat Islàmic a l’Iraq no podran caçar elefants.

A més, un altre factor clau a tenir en compte és que, tot sovint, els terroristes se serveixen de mètodes de finançament que han enriquint a traficants locals durant dècades o inclús segles. Per exemple, a l’Afganistan, el conreu de l’heroïna, molt lucratiu pels Talibans, començà ben abans la seva aparició. Al nord de Mali, els terroristes afiliats a Al Qaeda s’alimenten d’un negoci centenari: el contraban entre el nord i el sud del Sàhara. Un altre cas és el tràfic del ivori a l’Àfrica, un problema que s’arrossega des de fa dècades.

En aquests llocs, el problema és encara més greu: els terroristes estan fent servir la mateixa font de ingressos que sustenta comunitats senceres que no tenen res a veure amb el terrorisme. Aquest solapament dificulta encara més la supressió del finançament dels terroristes.

Per a fer front a aquestes activitats, més que iniciatives per a controlar les finances internacionals calen plans de desenvolupament econòmic i polític, molt més costosos. Potser sigui aquesta la raó que explicar perquè encara molts segueixen insistint en vigilar les transaccions i comptes bancaris.

 

Print Friendly, PDF & Email

Joan Prats i Amorós

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies