CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Què necessita Barcelona? Què necessita Barcelona?

Què necessita Barcelona?

Editorial 4 Maig, 2018 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Què necessita Barcelona?

Barcelona està sotmesa a unes dinàmiques que aplegades són demolidores. Una d’elles és les conseqüències de la crisi i el model de redistribució dels beneficis de la represa, generadors de desigualtat i de pobresa laboral. És evident que un Ajuntament no pot abordar  amb les seves pròpies forces aquest repte, però sí que pot contribuir a establir un camí de solució. No és el cas de l’actual govern municipal que, malgrat el seu pretès caràcter d’esquerres, té una visió del problema basada en la -limitada – repartidora- i res més. No té ni una sola iniciativa en marxa, ni ha establert cap diàleg concret amb forces polítiques d’àmbit nacional i estatal, plantejant el problema. El govern municipal funciona amb mentalitat d’ONG crítica. La qual cosa significa que no té visió ni missió per al govern d’una gran ciutat; senzillament els hi ve molt gran, D’aquí que la seva obra es caracteritzi més pel que han aturat que pel que han fet. La gran majoria de les seves promeses electorals de naturalesa socieconòmica no s’han endegat o ho ha fet de manera que els seus efectes han estat nimis. En lloc de cercar la concertació público-privada, empenyent per aquesta via la millora de les condicions dels treballadors, practiquen el fetitxisme del sector públic i el conflicte amb les activitats privades.

La segona sembla fruit de la fatalitat històrica; i són els efectes del procés unilateral cap a la independència, que empenyen  a l‘enfrontament o  a prolongar, fins i tot augmentada, l’actual  fragmentació política. Manca clarament una gran iniciativa de ciutat que trenqui barreres i l’híper partidisme actual que no fa cap bé a Barcelona. La nova força política d’Ada Colau ha perdut la gran oportunitat de construir aquesta opció pel seu sectarisme ideològic. El preu que pagarà pot ser la pèrdua de l’alcaldia.

La tercera és la degradació de la ciutat, essencialment per dos factors, el creixement  d‘activitats d’aquesta mena, okupacions, extensió dels pisos de la droga, pèrdua de respecte pel que es pot fer i no es pot fer a l’espai públic, etc, i també per la concentració  d’aquell  turisme que contribueix a la degradació, com es fa evident en barris sencers com la Barceloneta. El control del  turisme era una de les ensenyes d’Ada Colau. És evident a què ha quedat reduïda: al no res amb gasosa.

Una quarta dinàmica és la menys tractada, però d’efectes demolidors a llarg termini. És l’envelliment de la població i l’augment de gent gran que viu sola a casa. Això i la dificultat que puguin viure a la ciutat famílies joves amb fills i noves parelles condemna la ciutat a un futur de pèrdua de dinamisme  i costos socials creixents. La vocació per la ignorància del govern municipal per aquesta mena de problemes, natalitat, família, és immensa.

Els efectes immediats de la contaminació, especialment per òxid de nitrogen i els del canvi climàtic a llarg termini en una ciutat de la latitud de Barcelona requereixen l’abordatge de mesures reals que són inexistents. Pitjor encara amb la seva política ideològica de carrils bici, la qual cosa ha ocasionat que en carrers de trànsit pacificat i fluid es produeixin retencions, amb el consegüent augment de la càrrega contaminant. Barcelona ha de plantejar-se ja i seriosament el combat contra la bombolla de calor que genera la pròpia ciutat, i ha d’emprendre un poderós programa d’increment de la superfície foliar, en el possible arbrat, però sense descomptar altres solucions vegetals, com les cobertes i l’augment dels enjardinaments.

La tendència dels preus de l’habitatge és una altra contradicció colossal d’una de les principals banderes electorals d’Ada Colau, i un problema extraordinari per a la formació de noves famílies i l’emancipació dels joves, alhora que unit al creixement de la desigualtat porta a l’aparició de fenòmens del passat: el barraquisme i els rellogats. Però ara això no passa per una gran afluència d’immigrants com en el passat, ni existeix l’esperança que, amb el pas del temps, la condició de les famílies afectades millori. Avui les expectatives són les contràries: caure més i més en el fons d’un pou.  L’exemple més radical d’aquesta situació és el miler de persones sense llar que viuen als carrers de Barcelona, i que malgrat el seu nombre abastable, el govern municipal s’ha mostrat incapaç d’aportar cap resposta

Per últim, la gestió pràctica i ideològica del propi govern municipal ha transformat l’Ajuntament en una institució no inclusiva, ha implantat una mentalitat que viu instal·lada en la divisió de la Guerra Civil, ha deteriorat serveis bàsics de la ciutat, com la Guardia Urbana, a hores d’ara una perfecta desconeguda, i ha fracassat en la gran majoria dels seus projectes importants, des del tramvia a la participació, passant pel costós econòmicament i escassos resultats tangibles del programa de barris. És un govern municipal que amida els seus resultats pel que gasta, i no en funció dels objectius que assoleix.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies