CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Què devem els catalans? Què devem els catalans?

Què devem els catalans?

Catalunya té un endeutament públic superior al de la mitjana espanyola. Una possible independència no ajudaria a cobrir el deute públic
CatalunyaEconomiaPolíticaZPortada IzquierdaZResto 7 Agost, 2015 CatDialeg.cat 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Què devem els catalans?

La Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute ha publicat un estudi sobre el deute públic de Catalunya que no ha creat gaire expectació entre els experts. Però el rigor del treball i la reflexió a què dóna peu l’avalen perquè sigui objecte de més atenció. L’analitzem.

Fins a l’any 2013, el deute públic de la Generalitat de Catalunya era de 7.699 € per habitant, però perquè aquestes dades siguin reals els hi hem d’afegir els ens locals (ajuntaments, diputacions i l’àrea Metropolitana de Barcelona), fet que eleven la xifra fins a 8.473 € per cada ciutadà català. Si a més de tot això, li adjudiquem els diners corresponents a l’endeutament públic espanyol, de 17.940 €, el total de diners que deu Catalunya a l’Estat puja fins als 26.413 € per habitant, una xifra molt superior a la mitjana espanyola, que se situa als 20.486 €.

Si fem un càlcul aproximat del que això suposa per una família mitjana, els catalans deuen per cada llar 65.000 €. Però aquestes dades són absolutament catastròfiques perquè és més del doble de la renda neta anual de les famílies catalanes (en dades del 2013), de 30.423 €. Això es tradueix en què per tornar aquest deute i poder fer net es necessitaria la renta de totes les llars catalanes durant més de 2 anys (i suposant que no hi haguessin més despeses). És un endeutament públic molt alt.

Deute públic de Catalunya
Generalitat de Catalunya7.699
Ens locals774
Estat17.940
Total per habitant a Catalunya26.413 (20.486 € mitjana espanyola)
Total per família a Catalunya65.000

Anàlisi cronològic dels fets que han portat a Catalunya a tenir un deute tan elevat

Aquestes dades, cedides per la mateixa Generalitat, es van disparar durant el govern del tripartit, entre els anys 2008 i 2011, i un cop ja iniciada la crisi. El deute va anar creixent a ritmes d’entre el 21% i el 36% anual, una xifra que només es pot comprendre a partir d’una perspectiva electoralista. La mala gestió ha acabat passant factura al PSC i ICV –per aquesta i per altres raons–, però sembla que Esquerra no ha patit les mateixes conseqüències, sinó que fins i tot ha sortit victoriosa d’una mala gestió econòmica que ens han portat a les xifres actuals. I no deixa de ser una paradoxa, que malgrat que tingui aquestes credencials, ERC pugui arribar a convertir-se en avaladora del nou estat català de nova planta.

Amb el primer any de govern de CiU (2010-2011) el nivell d’endeutament es va mantenir en unes xifres igualment molt elevades (24,43% de creixement anual), però a partir del 2012 s’ha anat reduint fins a arribar a estar per sota del 20%. Tot i així el deute continua creixent, i les previsions indiquen que ho continuarà fent mentre es mantingui el dèficit en els pressupostos.

Una possible independència no ajudaria a Catalunya

I una possible independència? Podríem acabar amb aquest deute públic? Ara per ara la independència seria una opció pràcticament inviable, ja que no és possible realitzar la separació de Catalunya amb l’Estat sense haver assolit abans la part que correspon del deute públic espanyol, una porció molt més elevada que el de la Generalitat. Per tant, la idea que la independència pot resoldre per si sola la qüestió de l’endeutament públic és irreal.

Part del PIB d’un nou país s’ha de gestionar a les despeses addicionals, no per millorar les prestacions actuals, sinó per assolir els nous compromisos (representació exterior, règim de fronteres i seguretat ciutadana integral, defensa, Seguretat Social, aportacions a organismes internacionals…).

I si partim de la base que el dèficit fiscal català correspon al 8% del seu PIB (equivalents a uns 16.000 milions d’euros) i que les despeses addicionals pròpies d’un nou estat podrien representar perfectament 4 punts més del PIB, només quedarien 4 d’aquests punts per retornar a l’Estat espanyol el seu deute, que serien uns 8.000 milions d’euros. Si el dèficit fiscal fos només del 6% del PIB, la hipòtesi mínima, aleshores només es disposaria d’uns 6.000 milions d’euros.

En el millor context possible, on el deute català tingués un cost igual a l’actual del deute espanyol, només amb el pagament dels interessos s’hauria de destinar el 3,59% del PIB, 7.112 milions d’euros a l’any. I si fem la prova d’amortitzar el 40% del deute en un termini de 30 anys, per situar-ho en un nivell raonable, això comportaria uns altres 2.641 milions addicionals, i en total la xifra pujaria a 9.700 milions a pagar anualment. Aquests números deixen en res els beneficis de deixar de “patir” el dèficit fiscal amb Espanya.

Tot apunta que de moment la separació amb l’Estat espanyol portaria més mals de caps que tranquil·litat als dirigents polítics, i a la ciutadania, d’aquest nou país que s’està gestant.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies