CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Quan el net pregunta Quan el net pregunta

Quan el net pregunta

Opinió 8 Gener, 2019 Antoni Pedragosa 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Quan el net pregunta

Potser perquè aquets dies la paraula “Any” s’ha utilitzat amb molta freqüència, perquè un any s’acaba i un altre comença, i la gent es felicita l’any, el meu net petit em fa la següent pregunta: “Avi,  un any que és?”  Aleshores, des de l’altra habitació se sent la veu del seu germà que diu: “Un any són 365 dies”.  Però el net petit no queda satisfet i em diu: “Per què un any té 365 dies?. La meva resposta intenta ser entenedora, però una paraula ho enterboleix. “Aproximadament, 365 dies és el que triga la terra a donar una volta al sol. I continua preguntant: “I aproximadament, que vol dir”?.  La meva resposta intenta dir que no és exacte, que és una mica més. Ell torna a preguntar: “Quan,… 366 dies?” Jo li dic  no, menys. La meva resposta indigna el meu net, i em respon : “Avi, és que ho enredes tot” .   Aquest diàleg és una mica com el reflexa de la història del calendari.  Un intent de quadrar dos magnituds alienes, com és el gir de la terra al voltant del sol,  com és l’any,  i el gir de la terra sobre si mateixa, com és el dia, que no tenen perquè quadrar en nombres exactes.  Per aquet motiu, la història del calendari és llarga i complexa. La Lluna i les seves fases va servir com el que s’anomenava el calendari llunar. Semblava que després de dotze llunes, les estacions es repetien. Però amb el pas dels anys, les estacions, ja no coincidien amb les dotze llunes. Els càlculs fets amb no gaire precisió, van aconsellar afegir, l’anomenada “epacta”, que seria com un afegit de onze dies, a les dotze llunes.  Les dotze llunes, serien 354 dies, més l’epacta d’11 dies, eren els 365 dies del any. Aquesta mida, va ser adoptada per l’imperi romà, amb l’anomenat calendari Julià en honor a Juli Cèsar.

Però va ser l’any 1582, quan el Papa Gregori XIII, conscient que el càlcul no era correcte, i que amb el pas d’alguns segles, Pasqua cauria a l’estiu, va encomanar al jesuïta Cristòfol Clavius el càlcul més exacte possible, entre dos equinoccis vernals, i el càlcul va donar aquesta xifra: 365’242189… i això s’ajustava afegint un dia cada quatre anys, però suprimint els anys acabats en dos zeros, alternativament, un sí, un no.  El càlcul de l’equinocci, com a primera aproximació era senzill quan el dia tenia 12 hores i la nit també. Això es produïa quan la línia Terra/Sol és perpendicular a l’eix Nord/Sud de la Terra.  Això es produeix el 20 de març i el 23 de setembre. En el primer cas la lluna està a la constel·lació de les Balances, i en el segon cas és el Sol el que està a les Balances. Aquesta imatge de l’equilibri dia/nit, ben representada per les balances, ens suggereix una invitació al nostre equilibri personal. Aprendre a ser conscients de tot allò que rebem gratuïtament i tot el que hauríem de donar també gratuïtament

Print Friendly, PDF & Email

Antoni Pedragosa

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies