CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Pujada de les pensions i salari mínim: quin impacte tindrà? (2) Pujada de les pensions i salari mínim: quin impacte tindrà? (2)

Pujada de les pensions i salari mínim: quin impacte tindrà? (2)

Pujada del salari mínim, una millora per a tothom?
EconomiaZPortada Izquierda 2 novembre, 2018 Nuria Frassati 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Pujada de les pensions i salari mínim: quin impacte tindrà? (2)

En la segona part d’aquest article (vegi’s primera part) comentaré la pujada del salari mínim presentada en l’esborrany del pressupostos generals pel 2019. A diferència de les pensions, per aquesta temàtica no existeix un consens pel possible impacte d’aquest augment.

Per posar-ho en context, l’increment del salari mínim (SMI) fins als 900€ suposa un augment del 22%. Aquest és el major augment mai abans realitzat del SMI. Ara bé, ja hi havia un augment programat, tot i que no tant contundent, per part del govern Rajoy a finals de l’any 2016. Un augment que va ser del 8% l’any 2017 i que contemplava una tendència d’increments per arribar l’any 2020 als 850€. Per tant, ja existia una voluntat política i dels agents socials (sindicats i patronal) fent que aquest augment en els pressupostos ja fos esperat tot i que la magnitud de la pujada no. Si els acords es mantenen, el 2020 el SMI serà de 1000€.

Però aquestes quantitats són molt o poc? Dintre la Unió Europea, tot i que no s’ha concretat quin hauria de ser el nivell del SMI, sí que s’ha plantejat que aquest hauria de ser el suficient per cobrir les necessitats bàsiques de qualsevol ciutadà. Habitualment s’ha considerat que aquest nivell es troba en el 60% del salari medià (salari més habitual). Cal tenir en compte que el salari medià és sensiblement inferior al mitjà, ja que el primer es troba al voltant dels 1.400€ mensuals i el mitjà prop dels 1.700€. Aquesta diferència és deguda a què el salari mitjà esta influenciat a l’alça pels qui cobren més, en canvi el medià, al ser el salari que es troba al mig de tota la distribució de salaris, no es veu afectat pels qui més guanyen. Per tant i agafant de referència aquest 60% del salari medià, si finalment els SMI puja fins als 900€, ja s’arribaria a aquest llindar del 60%.

Però quin pot ser l’impacte global d’aquesta mesura?

En aquest punt és on els economistes no es posen d’acord ja que existeixen diverses forces que actuen de forma contraposada.

Com efectes positius, un augment de salaris significa una major capacitat de consum i per tant un augment de la demanda agregada. Aquest augment suposa que les empreses poden vendre més i per tant produir e invertir més. Per tant, permet generar un major dinamisme que pot comportar la millora dels salaris gràcies a la pròpia dinàmica de l’economia i més ocupació.

Com efectes negatius, una reducció dels contractes indefinits i a temps complet per tal d’evitar per part de les empreses apujar aquest salari mínim. Igualment pot suposar l’increment dels contractes en negre i una desacceleració en la creació de treball. Aquests efectes negatius recaurien de forma més intensa en els joves ja que són els qui tenen en major proporció contractes temporals i per tant seria mes fàcil canviar el seu règim de contractació. En canvi, els treballadors amb més experiència amb contracte indefinit i que cobren menys de 900€ serien els més beneficiats per aquesta reforma. Un exemple solució per tal d’evitar aquestes divergències en el salari mínim, com apunten diversos experts, seria apujar menys el SMI pels més joves i en conjunt per aquells grups amb majors dificultats per accedir a unes condicions laborals dignes per tal de no veure’s exclosos del mercat de treball.

En conclusió, els efectes globals no són clars, però si sembla necessari una pujada del SMI  encara que segurament hauria d’haver estat més gradual per tal de no distorsionar de forma excessiva el mercat laboral. En tot cas amb aquesta iniciativa España s’aproximarà una mica més als salaris mínims dels nostres veïns com França (1.500€) o Alemanya (1.500€).

Qualsevol iniciativa d’aquest calat, en un país seriós, ha d’anar acompanyat d’estudis rigorosos sobre els seus potencials impactes, fet que tant pel cas de les pensions com del SMI no s’haproduït. És molt complicat establir mesures estructurals a llarg termini si únicament s’actua de forma electoralista.

Print Friendly, PDF & Email

Nuria Frassati

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies