CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Puigdemont, no heu fet de president de la Generalitat Puigdemont, no heu fet de president de la Generalitat

Puigdemont, no heu fet de president de la Generalitat

Editorial 27 octubre, 2017 CatDialeg.cat 1
3 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Puigdemont, no heu fet de president de la Generalitat

L’Església té 2000 anys d’història, es diu aviat. Una continuïtat viva i actuant de vint segles conduïts sempre per un cap, el Papa. Cap altra institució és comparable en continuïtat i presència activa arreu del món.

El Papa té diverses missions, però n’hi ha una de vital: preservar l’Església en tota circumstància i condició, i si això exigeix el seu sacrifici personal, sap que va inclòs en el sou. Preservar-la en les persecucions i els èxits, en les èpoques de prestigi i en les de decadència. La seva missió és trametre el llegat. Aquella Església resultant, en un moment determinat potser podrà fer menys per les circumstàncies que sigui. No importa. No farà més si  posa en risc la continuïtat. Perquè durar és vèncer, i qui millor que l’Església per saber-ho? Ha viscut ensurts terribles, quan els cismes pontificis o l’abandonament forçat de Roma, o abans, amb les persecucions durant els tres primers segles, amb períodes que ser papa era una pena de mort -i, a més, terrible- quasi segura. La seva continuïtat també va patir amb l’Imperi Napoleònic, i abans, les invasions dels pobles germànics i, sobretot, asiàtics, amb la unificació italiana, amb l’ocupació nazi d’Itàlia, amb les pugnes amb el Sacre Imperi, amb l’enclaustrament defensiu front la modernitat, i molt abans, a l’Edat Mitjana, amb el duríssim enfrontament entre agustinians i aristotèlics que la podien haver esquinçat. Però res ha impedit la seva continuïtat i ha durat i dura, i no es veu el seu final, amb 1300 milions de seguidors i la continuïtat papal.

Posem l’exemple de l’Església perquè és el millor exemple d’aquesta capacitat de preservar una institució en tota circumstància.

I quina ha estat la clau per assolir-ho? Doncs, perquè hi ha hagut grans papes, sants, màrtirs o simplement bones persones, i també  papes arrapats a les compensacions terrenals, equivocats en les seves decisions. Tots han gaudit d’un gran poder, indiscutible, sacralitzat; una temptació per fer la seva, per tant. Però en un punt, tots han actuat igual, tots han tingut una idea clara: l’Església no era seva i l’havien de preservar en nom dels que havien mort en ella o per ella, els que vivien en ella, i els que viurien en el futur en ella. L’Església es devia a tots ells i era de Jesucrist, no del Papa, ni dels seus cardenals

La Generalitat no té ni de lluny tanta història, però tampoc és un invent d’ahir. El primer president fou Berenguer de Cruïlles el 1359. No són vint segles, però anem pel setè. Puigdemont és el president 130. Es deu a cent vint-i-nou antecessors que l’han precedit. És una evidència que la Generalitat no és seva per molt president que sigui, ni d’una majoria ocasional. Què són uns anys de legislatura davant dels més de sis segles de la institució?, que, per cert, mai va maldar per la independència i sí per la defensa de les seves Constitucions i autogovern. La Generalitat és de tots els catalans que ens han precedit, tots els que l’han servit, els que han treballat o mort per ella. I és també de tots els catalans presents, pensin com pensin. També de Garcia Albiol, malgrat les seves ànsies d’esmicolar-la. No és només de Junts pel Sí, ni de la CUP, ni tan sols dels qui voten. És de tots, passat, present i futur.  No tenien cap dret de posar-la en risc, cap, en nom de cap doctrina, ni ideologia, inclòs l’independentisme que, a més, mai ha format part del cos doctrinal de la nostra institució. La Generalitat  està per sobre de totes elles. Servir-la vol dir abans que res assegurar la seva continuïtat, perquè es així com es serveix al poble català

Vostè i Junqueres, i Romeva, i Junts pel Sí, i la CUP han fet una cosa terrible: S’han apropiat de la institució com si fos de la seva propietat, l’han posada en risc, apostant, com si fos un joc d’atzar, per un camí que tenia un mur conegut des del seu primer moment: article 155, i contra el mur ha dut deliberadament, la nau. Ha estat fruit d’errors, de responsabilitats successives, però fins a l’últim moment sempre ha escollit la solució que posava més en risc la institució.  President, vostè podia haver optat per convocar eleccions, hauria guanyat per la mà al govern espanyol, alhora que l’afeblia en lloc de reforçar-lo, tot preservant  la institució. No ho ha fet i la responsabilitat és seva.

I no es refugiï en el govern espanyol. No eren ells els responsables davant del poble de preservar-la. O es que no coneix la història? La responsabilitat era seva, només seva, i no han sabut dur-la a terme. Vostès han fet un gran mal a la nostra institució, vostès, els de casa, perquè dels de fora fa centúries que sabem el que podem esperar. S’han portat fàtuament i irresponsable com si amb vostès arribés la fi de la història, quan només són uns passavolants i, a més, de vol gallinaci.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

  • Juan

    28 octubre, 2017 #1 Author

    La menció a En Albiol te el sentit de aconseguir la simpatia dels vostres, per por de donarli la raó, o simple sectarisme?

    Respon

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.ACEPTAR

Aviso de cookies