CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La proliferació de candidats demòcrates complica o facilita la reelecció de Trump? La proliferació de candidats demòcrates complica o facilita la reelecció de Trump?

La proliferació de candidats demòcrates complica o facilita la reelecció de Trump?

A 18 mesos de la nominació, ja hi ha 8 candidats demòcrates oficials. El partit està cada cop més dividit entre una ala socialista ascendent i un establishment més aviat centrista, i tem també l’aparició de candidats independents
FocusMónZPortada Derecha 28 Gener, 2019 CatDialeg 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » La proliferació de candidats demòcrates complica o facilita la reelecció de Trump?

Una munió de polítics progressistes nord-americans es mobilitza per tal d’aconseguir la plaça de candidat demòcrata a les eleccions presidencials de 2020.

El repte es presenta extremadament competitiu de portes endins del partit: igual que al 2016, molts preveuen que derrotar a Trump serà fàcil, i que per tant qui obtingui la plaça de candidat demòcrata serà previsiblement el nou president dels Estats Units.

Lluita interna entre el socialisme i el centrisme

Amb els demòcrates més ansiosos que mai per tal de recuperar la Casa Blanca, els seus candidats a les presidencials es multipliquen.

En termes generals, es detecta en el sí del partit una ala de caira socialista cada cop més influent, davant una elit més moderada (diguem que simplement progressista) que defensa el centrisme com a recepta per a derrocar Trump als propers comicis.

El sector més a l’esquerra està representat per Kamala Harris, senadora per Califòrnia. Harris és relativament jove (té 54 anys) i filla de pares immigrants (ell era jamaicà i ella, índia).

Harris ha construït la seva carrera al sí de la fiscalia californiana arribant a ser fiscal general de l’estat, fins que al 2016 fou escollida senadora. El discurs de Harris és particularment bel·licós contra Trump, així com marcadament d’esquerres pel que fa als valors familars i l’economia.

De fet, Harris ha pres posicions a favor de l’establiment d’una sanitat pública universal, (quelcom que fins ara només ha defensat obertament Bernie Sanders), culpat a les empreses farmacèutiques de l’actual crisi d’opioides que pateix el país, i afirmat que farà del color de la pell un tema de campanya (quelcom que Obama evità en canvi).

Mentre, l’elit demòcrata s’agrupa entorn de perfils més tradicionals dintre del món progressista com Elizabeth Warren, la nova vicepresidenta del grup demòcrata del Senat després de les eleccions legislatives de la passada tardor.

Warren presenta un perfil relativament similar al de Hillary Clinton: una dona propera a la setantena d’anys amb una considerable trajectòria política i abundants càrrecs a les institucions polítiques del país. Trump ha arribat a comentar que esperava que Warren fos la candidata demòcrata perquè seria “molt fàcil” de derrotar.

La competència entre aquestes dues corrents del partit serà ferotge: ara per ara ja hi ha 8 candidatures oficials de demòcrates a la presidència dels Estats Units i això que encara falten 18 mesos per a la nominació oficial del candidat del partit. Molts altres noms, com el de Bernie Sanders, es podrien confirmar en els propers mesos.

Reneix la por als candidats independents

D’altra banda, els demòcrates intentaran a tota costa que es presentin candidats independents capaços de fer una mica d’ombra al partit. La memòria de les eleccions del any 2000, quan el candidat Ralph Nader del Partit dels Verds aconseguí més de 2 milions de vots que haurien pogut donar la victòria al demòcrata Al Gore, segueix viva.

Els candidats que se solen presentar fóra del esquema bipartidista nord-americà tendeixen a recollir més vots progressistes, i doncs potencialment demòcrates, que no pas conservadors, i per tant republicans.

Les alarmes pels Demòcrates han tornat a sonar recentmentment, quan l’ex-president de Starbucks Howard Schultz anuncià una possible candidatura independent. Shultz sempre s’ha identificat com un demòcrata, però s’ha allunyat de la direcció del partit considerant que s’ha radicalitzat en els seus posicionaments. En el seu compte de Twitter afirma que la radicalització dels dos principals partits polítics nord-americans ha deixat enrere a la “majoria silenciosa”.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies