CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Progrés o barbàrie Progrés o barbàrie

Progrés o barbàrie

Opinió 23 juliol, 2018 Antoni Pedragosa 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Progrés o barbàrie

En veure l’estat llastimós en que van quedar les nostres platges després de la revetlla de Sant Joan, hom es pregunta:  Quin és el grau de civisme de la nostra societat ?  Que és el que funciona malament en el nostre model de civilització?  No és massa agosarat dir que un individualisme desbocat, desvinculat dels altres i de la natura, que té com a objectiu prioritari “fer el que ens dóna la gana”, sense mirar prim si això perjudica o no al bé comú, seria la causa d’aquest despropòsit.  La frase bíblica “Creixeu, multipliqueu-vos i domineu  la Terra” sembla haver estat mal interpretada. La traducció del hebreu “cabash”, que significa posar el peu, en sentit negatiu voldria dir trepitjar, però en sentit positiu es podria interpretar com arribar per habitar, per viure-hi, per fer habitable la terra, per cuidar-la.  I ara ens podríem preguntar, en quin dels dos costats estem?  Dominant, explotant, trepitjant la Terra, o cuidant-la, administrant-la per conservar-la i, si cal, millorar-la. En la conservació del medi ambient s’ha de tenir en compte aquet principi:  El que és còmode per a l’individu, pot no ser-ho per a la col·lectivitat. Llençar un paper o una burilla a terra pot ser més còmode que anar a buscar una paperera, però si això ho fan un milió de persones deixem la ciutat impresentable.  Ens és mes còmode anar en cotxe que en bicicleta o en transport públic… Total, per 100 grams de CO2 que vagin a l’aire no passa res. Però si en un àrea metropolitana, ho fan un milió de vehicles, son 100 tones d’abocament de CO2 a l’atmosfera.  És a dir: un dany innocent repetit milions de vegades es converteix en un dany catastròfic.  Aquest sistema ofereix unes escletxes per on s’hi escola la falta d’ètica de les indústries multinacionals, que trien els llocs més permissius en matèria ecològica per ubicar-se i tenir uns costos de producció més baixos.  Però veiem governs de països pobres que accepten en el seu territori indústries contaminants… allò els beneficia amb llocs de treball, però el resultat és : “pa per a avui, malalties per a demà “. I a la misèria crònica del país que els acull, s’hi afegirà la misèria ecològica. Els danys causats al medi ambient, no estan repartits equitativament. Els pobres sempre s’emporten la pitjor part.  Cal refermar la consciència ecològica  ara i en el futur. Treballar aquestes actituds en les noves generacions serà una necessitat de primer ordre.

Print Friendly, PDF & Email

Antoni Pedragosa

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies