CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Com s’ha produït el desastre de Veneçuela? Com s’ha produït el desastre de Veneçuela?

Com s’ha produït el desastre de Veneçuela?

El chavisme, i particularment el govern de Maduro assessorat per Cuba són els responsables directes de que un dels països més pròspers d’Amèrica Llatina s’hagi convertit en el més empobrit.
FocusMónZPortada Derecha 23 Gener, 2019 CatDialeg 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Com s’ha produït el desastre de Veneçuela?

Com ha passat Veneçuela de ser un dels països més pròspers i lliures d’Amèrica Llatina al més empobrit i oprimit?

Als anys 1970, Veneçuela semblava imparable: les seves eleccions eren lliures i competitives, el seu sistema de seguretat social feia enormes progressos i el país estava esdevenint un centre econòmic regional que atreia immigrants no tan sols dels estats veïns sinó també d’Europa. L’aeroport de Maiquetía a Caracas bullia d’activitat, i un Concorde, l’avió més modern del món, assegurava el vol Caracas-París.

Mig segle més tard, Veneçuela és un país paupèrrim on els preu es doblen cada mes i tan sols una petita elit es pot permetre una alimentació variada. Malalties eradicades com la malària han tornat, i el país ha esdevingut la principal font d’emigrants del continent. Les escoles estan mig desertes, i Maiquetía es troba en un estat desolador.

La diferència essencial d’un estat a l’altre ha estat la dictadura chavista, incloent una atenta tutela cubana des de que Maduro substituí a Chávez al 2013.

Com s’ha produït exactament la caiguda de Veneçuela?

Pràcticament tots els països llatinoamericans han tingut llargs períodes de governs socialistes, però cap d’ells –amb la possible excepció de Nicaragua- ha arribat a trobar-se en un estat tan desolador com Veneçuela. El preu del petroli, en clar declivi des del 2014, tampoc és un factor diferenciador: la crisi de Veneçuela començà ben abans.

Als anys 70, Veneçuela tenia un PIB per càpita superior al d’Espanya, i se situava entre les 20 nacions més riques del món. Però en els anys 80, el país conegué una llarga dècada d’estancament econòmic, desencadenada pel preu decreixent del petroli.

La gestió d’aquest recurs natural començà a descarrilar quan es nacionalitzà al 1976, ja que s’obrí la porta a la mala gestió pública. Tot i això, durant dècades, l’empresa estatal Petróleos de Venezuela (PDVSA) funcionà amb un elevat nivell de professionalisme i relativament lliure de interferència política.

El descens en l’entrada de petrodòlars als 80, que servien per sufragar l’elevada però relativament ben gestionada despesa pública, frenà el desenvolupament econòmic i social.

Grupuscles d’esquerres, dels quals el jove oficial Hugo Chávez formava part, començaren a principis dels anys 90 a planejar un cop d’estat. La intentona fracassà i Chávez fou empresonat, però aquest episodi li feu guanyar una enorme popularitat que li permeté vèncer en les eleccions presidencials de 1998.

El motiu de la victòria? Sens dubte, no la desigualtat, ja que en aquell moment Veneçuela seguia sent un dels països del continent menys desiguals i més rics. La raó sembla trobar-se, apunten Moisés Naím i Francisco Toro a Foreign Affairs, en la decepció dels veneçolans de no poder consolidar el seu nivell de vida i fer realitat les promeses d’un futur brillant que dècades de desenvolupament ininterromput havien inspirat.

Fidel al seu socialisme, el govern de Chávez procedí a la requisició de l’industria agrària i dels negocis petrolífers encara vinculats a consorcis amb participació estrangera. Els càrrecs polítics que anomenà resultaren catastròfics per a la productivitat. Per exemple, la producció d’acer passà de 480.000 tones mètriques per mes a zero avui en dia.

Però un nou boom del preu del petroli al 2004 permeté a Chávez gastar encara més i de forma més descontrolada, sense preocupar-se d’efectuar noves inversions en una infraestructura petrolera que s’estava quedant antiquada.

La pluja de petrodòlars permeté també el desenvolupament d’una elit corrupta que desviava una part dels ingressos del petroli aprofitant la diferencia entre el canvi oficial i el del mercat negre.

L’ombra de Cuba

Al mateix temps, Cuba guanyà un pes important servint-se de l’admiració de Chávez envers la revolució castrista. Però fou el nomenament de Maduro al 2013, efectuat per un Chávez moribund des de l’hospital cubà on tractava el seu càncer, que feu la influència de l’illa realment immensa. A diferència de Chávez, Maduro es formà a Cuba de jove i mantenia estretes relacions amb la cúpula castrista.

Segons Moisés Naím i Francisco Toro, els serveis de intel·ligència cubans són els encarregats de informat a Maduro cada matí. També són cubans alguns dels nous alts càrrecs veneçolans nombrats els darrers anys, mentre que els veneçolans viatgen a Cuba per tal de rebre entrenament. Econòmicament, els consells cubans segons els quals Caracas podia imprimir més i més moneda local per tal de controlar la crisi han demostrat ésser catastròfics.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies