CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
El Procés: del somni al malson El Procés: del somni al malson

El Procés: del somni al malson

Editorial 13 novembre, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » El Procés: del somni al malson

Fa alguns anys que dura i, per tant, el Procés prefigura allò que pot ser el nous país que ens diuen que volen construir, ara ja no se sap ben bé com, perquè no se sap on som i què som: autonomia, independents, republicans; ni qui ens dirigeix: el president de la Generalitat, el “president provisional” de la proclamada(?) república, Rajoy…

Va començar tot amb un estil festiu assegurant-nos que la independència seria fàcil -18 mesos deien- i sense cap cost i alteració econòmica; que seria la voluntat de la majoria (no era Artur Mas que es referia a majories àmplies del 60% com a mínim?). Després, en la mesura que el Procés avançà, les coses foren canviant fins a definir un conjunt de tendències que definien un escenari de malson, lluny, molt lluny, d’allò que els catalans imaginem com un bon país.

  • De voler una àmplia majoria es va passar a dir que s’havia guanyat les eleccions plebiscitàries amb el 48% dels vots. Un plebiscit ben poc democràtic, confonent deliberadament la majoria de la gent amb la majoria d’escons per formar govern. En actuar així a més situaven en segon terme el vot de la densament poblada AMB, perquè en la circumscripció aconseguir un diputat és molt més costós en vots que a les circumscripcions petites. El plebiscit el guanyaven els quilòmetres quadrats i no les persones.
  • L’entrega del Procés a les mans dels radicals antisistema de la CUP, provocant l’espectacle mai vist que una ínfima minoria impedia al candidat majoritari ser president de la Generalitat. Després, imposaven el seu programa, referèndum i DUI, al Junts pel Sí que no formava part del seu programa electoral i, per tant, que mai ha estat votat pels electors excepte per la reduïda minoria de la CUP.
  • Han liquidat la legalitat catalana, l’Estatut, i han vulnerat el consens necessari en l’elaboració del Parlament, base de les garanties democràtiques perquè una majoria simple no s’imposi sempre i absolutament a la resta. Han mostrat la seva voluntat de decidir sense considerar la seva representativitat real. La degradació i conflicte en el si de la societat catalana ve d’aquí. Viure en una bombolla que creu que reuneix una àmplia majoria, quan no és així.
  • El resultat ha estat el conflicte en el si del poble català; allò que sistemàticament i, sobretot des de la memòria històrica, els nostres governants s’han esforçat a evitar: la nostra divisió interna fruit de tots els mals.
  • Han revifat un sentit espanyol que romania somort des de feia molt de temps; de fet mai s’han vist tantes banderes espanyoles al carrer i als balcons catalans com ara.
  • Estan “argentinitzant” el país. És a dir, actuen políticament prescindint de l’impacte econòmic, de les conseqüències sobre el benestar i prosperitat de les persones. És l’antítesi del pensament català.
  • Incapaços d’assumir la negativa europea, que respon a raons ben clares, estan convertint el Procés en una organització anti europeista, sota el discurs inflamat de Puigdemont, que aplega a tots aquells qui estan en contra, extrema dreta flamenca, partidaris del Brexit, antisistema i tutti quanti.
  • La direcció del Procés és de la CUP, no d’ERC, ni de l’ex CDC, i l’acció està en mans dels Comitès de Defensa de la República, com és palès, que actuen contra els interessos dels treballadors catalans.
  • Han convertit el País en una caça de “traïdors”: Iceta i els socialistes ho són; els d’Unió ja ho eren; Vila, possible candidat del PDECAT, en un empestat, malgrat que la seva posició no difereix en res pràcticament -sí en el moment- a la que ha deixat escrita sobre paper la presidenta del Parlament, Carme Forcadell: no hi va haver declaració d’independència, acceptació del 155 i de la legalitat constitucional per actuar políticament
  • Ocultació i deformació de la realitat. No hi ha presos polítics; cap organisme ni estat ho ha acceptat. Espanya, agradi o no, és un Estat de Dret, ningú reconeix la independència, que, a sobre, ara la presidenta del Parlament afirma que mai s’ha produït. El fet català s’ha guanyat les antipaties d’Europa, estats i Unió. Ja són prop de 2.500 les empres que han tret la seu de Catalunya. L’impacte econòmic de la inseguretat sobre el comerç i el turisme és ja evident, com també ho és sobre l’atur. Però sobre totes aquestes qüestions no hi ha pronunciaments, ni solucions; no existeixen.
  • Els mitjans de comunicació favorables al procés, encapçalats per Catalunya Ràdio i TV3, han convertit la informació en adoctrinament, construint una bombolla informativa, en la qual els fets i la veritat no compte. Els que deien que eren com la BBC, s’han convertit en la RT del mediterrani.

Si això continua després de les eleccions, el desastre està assegurat.

Cal un resset. Un tornar a començar enviant a casa qui ens ha dut fins aquí, menyspreant la força de l’estat, i l’opinió de la meitat dels catalans, de la Unió Europea i l’interès econòmic. Si es volen suïcidar que ho facin sols.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.ACEPTAR

Aviso de cookies