CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Problemes de l’ educació a Catalunya (II) Problemes de l’ educació a Catalunya (II)

Problemes de l’ educació a Catalunya (II)

Editorial 30 Gener, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (4 votes)

Inici » Historic » Problemes de l’ educació a Catalunya (II)

Apuntàvem la setmana passada que, si bé, és molt cert que el sistema educatiu ha d’estar a l’altura d’uns temps canviants, la qüestió essencial és com estar l’altura necessària

El punt de partida és que, per poder-se adaptar a uns temps  dotats d’una gran dinàmica de canvi, el que calen són bons fonaments. Són els fonaments que permeten l’adaptació, i no pas l’especialització.  I disposar de bons fonaments significa disposar educativament de la unitat del saber. Aquí s’ha confós l’especialització; arrels, tronc, branques, fulles i fruits d’un mateix arbre, amb la fragmentació del coneixement des de la mateixa ESO i, ja no diguem, al batxillerat i que la Universitat acaba de liquidar. De manera que un economista, posem per cas, pot acabar bé els seus estudis sense una mínima  idea d’història, ni tan sols de la història de les idees econòmiques i, òbviament, també ignorar les grans escoles del pensament. L’especialització sorgeix a partir de l’aprofundiment d’aspectes específics dels fonaments, i no com una realitat ex nihilo, que és com es configura ara. La idea de treballar projectes transversals neix del fet de voler donar una resposta a això. El risc radica en què, aplicat a l’escola pública, que presenta uns nivells ben mediocres, el resultat sigui un estudiant amb grans llacunes en fonaments, en expressió escrita o en llenguatge matemàtic, o físic, o comprensió filosòfica.

Abans d’anar per aquella via, seria necessari resoldre qüestions bàsiques, i per fer-ho res millor que escoltar als propis alumnes. Nosaltres ho hem fet amb estudiants de batxillerat i aquestes són algunes de les conclusions:

Llengua (català i castellà): En el batxillerat les llengües estan plantejades de forma que es treballa al voltant de la sintaxi, els tipus de text que existeixen, i s’explica de forma teòrica el que són. També realitzem de tant en tant diferents activitats de vocabulari,  on hem de fer coses com trobar un sinònim d’una paraula posada en context o definir una paraula, etc. En el català, a més d’això, també fem fonètica. Els estudiants que fan un batxillerat social o humanístic sí que tenen l’optativa de literatura, però aquells que no han escollit un batxillerat d’aquesta modalitat, la literatura ja no la tornaran a tocar, i això genera mancances culturals molt grans.  Des del nostre punt de vista considerem que ensenyant la llengua d’aquesta manera s’està donant prioritat a coses que realment no l’haurien de tenir. La llengua hauria d’estar enfocada a llegir i escriure.  La sintaxi, per exemple, sí que és cert que és necessària, però pensem  que al llarg de l’ESO ja s’obté una base suficient. Seria molt millor que al llarg de cada trimestre els alumnes llegissin un determinat nombre de llibres. Aquests haurien d’estar en una llista feta pels docents  que els classifiqués en una escala, la qual  serviria per definir el nombre de llibres que s’haurien de llegir, ja que poden haver-hi llibres que per la seva extensió i/o dificultat requereixen més temps que altres. Els professors haurien de donar un context a la lectura per poder entendre-la millor, aquest context seria per exemple:  explicar coses com les figures literàries per tal de poder entendre textos poètics. També s’hauria de fer una exposició per lectura. L’altre pilar de l’assignatura hauria de ser la redacció. L’alumne hauria d’estar constantment fent redaccions de temes i tipus molt variat. Aquesta seria la via: treballar simultàniament els coneixements gramaticals.

Anglès: Amb l’anglès s’hauria de fer una cosa similar que amb el castellà o català, però adaptat a un nivell més baix. Amb el sistema actual, on la base de l’assignatura són exercicis de gramàtica,  no s’aprèn anglès de forma real. Prova d’això és que la majoria d’alumnes que mai han fet anglès de forma extraescolars, es troben que acaben el batxillerat sense realment saber anglès tot i estudiar-lo  des dels 6 anys. El problema principal està en què els alumnes es passen tota la seva vida d’estudiant anglès fent exercicis de gramàtica i aprenent-se vocabulari de forma mecànica. Sí que és cert que això és necessari en un principi de l’assignatura, però arriba un punt on l’anglès hauria de girar al voltant de llegir llibres, tenint en compte la competència de l’alumne, i escriure textos, ja que aquesta és la forma menys artificial d’assimilar les normes gramaticals i ‘aprendre vocabulari. La forma ideal d’aprendre un idioma seria mitjançant la inversió lingüística, i les aules haurien d’intentar recrear aquesta situació el millor possible, fent més listenings i buscant fer spekings de forma individual o en grup entre cada alumne i professor.

Història i Filosofia: Aquestes assignatures haurien de ser explicades amb classes magistrals. És a dir que en cada classe el professor tingués pensat parla d’un. L’alumne prendria apunts i podria reforçar l’explicació del professor amb la lectura del llibre de text. En canvi a les aules, el que es fa és llegir el llibre de text i el professor va parlant i comentant-ho perquè s’entengui. El problema de fer les classes així és que es fan molt pesades, ja que el professor no aprofundeix gaire més del que explica el llibre. A més de ser poc dinàmiques, ja que els llibres de text normalment ja estan explicats d’una forma prou entenedora i, per tant, el professor més que resoldre dubtes es repeteix. Això fa que, realment, per un examen, més que l’explicació del professor, l’únic que es necessiti sigui el llibre de text. El paper del professor és exposar les grans qüestions, dialogar-les, i els alumnes recollir-les en apunts i treballar-les amb el llibre de text. La història i la filosofia s’estudia d’una manera estranya, es va lluny en el temps, i malament que bé s’avança. Això, molts vegades, més els defectes apuntats més amunt, dona lloc a rotllos “patateros” o  injeccions en vena d’adoctrinament que als profes els hi encanta. Altres més progres, volen educar en l’esperit crític i el debat de les idees ignorant que perquè l’aigua ragi cal que n’hi hagi, i dissortadament la majoria de nois i noies avui poc llegits i poc pensants, si parlen, són un conjunt de tòpics amb potes. Cal donar-los una bona base i fer-la exercitar

La història i la filosofia haurien d’estudiar-se del temps present i retrocedint. Això ho faria tot més comprensible i interesant, però exigiria dels professors una formació que molts no tenen.

També pensem que fer servir la lectura del diari pot ser un gran element, i millor si es crea l’hàbit. Però és clar, això és difícil quan el mateix professor no és un bon lector dels mitjans escrits.

Com poden veure, els joves, una bona part, tenen criteri i saben definir bé el que necessiten. Vist el fracàs escolar, ja seria hora que l’administració i escola comencessin a tenir-los en compte.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies