CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Les problemàtiques d’una investidura fallida Les problemàtiques d’una investidura fallida

Les problemàtiques d’una investidura fallida

El front independentista entra en crisi i la figura de Puigdemont es veu qüestionada, mentre apareixen les primeres confrontacions entre manifestants i Mossos
CatalunyaPolíticaZPortada Izquierda 31 Gener, 2018 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Les problemàtiques d’una investidura fallida

Que Roger Torrent ajornés ahir el debat d’investidura del president de la Generalitat ha posat de manifest un seguit de qüestions que ara sacsegen la política catalana. La primera, és que es va escenificar la diferència, especialment entre els partits independentistes. Ni JxCat (i així ho va dir el mateix Puigdemont en el seu missatge institucional de la tarda), ni la CUP van estar d’acord amb aquesta decisió d’ERC. De fet, i per posar més èmfasi en aquesta qüestió, el mateix Eduard Pujol, portaveu de JxCat, ja es va preocupar d’anar exhibint el discurs que Puigdemont li havia fet arribar en motiu de la seva investidura, perquè quedés molt clar que el seu partit apostava per convertir ahir a Puigdemont com a president de la Generalitat encara que fos per via telemàtica.

La segona, és que en aquest moment l’elecció del president està en els llimbs. I què significa això?

En els llimbs legals

La sessió d’investidura es va ajornar ahir, però aquest dimecres 31 era l’últim dia per fer la primera volta, i en cas de no aconseguir president en aquesta votació, el calendari s’hauria de fer córrer 60 dies per marcar una nova data per fer eleccions. En aquest cas, no hi ha hagut primera volta, i això genera la següent qüestió: estem en compte enrere per noves eleccions o no?

Entrar en aquesta disquisició significa que, un cop més, les normes de les quals està dotat el Parlament a través de l’Estatut, són saltades pels seus polítics integrants i s’estableixen mesures arbitràries. L’Estatut està referendat, és una llei del Parlament aprovada per una àmplia majoria, però un cop més es deixa de funcionar d’acord a aquestes normes a base d’improvisar sobre la marxa.  El risc final de tot plegat és que qui acabi regulant tota aquesta situació sigui el Tribunal Constitucional, ja que l’Estatut forma part del cos constitucional, i per tant qui té les competències per definir aquesta situació és el TC.

En els llimbs de la confrontació amb l’Estat

Mantenir la tesi impossible de convertir Puigdemont en president significa estar abonats a la tesi de la confrontació amb l’Estat. Ja se sap que no pot ser president, i insistir en aquesta opció deixa de banda la dimensió de governar Catalunya. JxCat i Puigdemont estan seguint la tesi de la CUP: ‘Espanya no és un estat democràtic i per tant no s’hi pot tenir cap tracte, així que cal aplicar la desobediència sistemàtica i anar a l’enfrontament directe’. Però compte, perquè la CUP només té quatre diputats al Parlament, i per alguna cosa serà. En canvi, si Puigdemont pren aquesta via, és per una raó personal, i no és la de la legitimitat, sinó que si s’escull un altre president, la seva vida política haurà arribat a la seva fi. Com continuarà amb el discurs del president a l’exili si ja n’hi ha un altre elegit pels seus propis diputats?

I encara que Puigdemont lluiti per la seva persona, té al darrere tota la massa social que l’ha votat, que defensa cegament aquesta posició. És la gran part de la població que ha votat perquè es produeixi l’enfrontament amb l’Estat, tot i que no saben fins on els pot portar. Aquesta mentalitat és possible, al marge de la il·lusió que genera el procés, gràcies a la tesi de què l’Estat no és democràtic i que l’autogovern no serveix. Però cal recordar que ningú més al món sosté aquesta tesi, ni cap organisme internacional, ni cap element de qualificació de països democràtics, ni la UE, que és molt exigent amb aquests aspectes.

Enfrontaments entre manifestants i Mossos

Una tercera qüestió que s’ha creat a partir de l’ajornament de la investidura de Puigdemont és que per primera vegada en aquest procés s’han produït enfrontaments entre manifestants i Mossos d’Esquadra. Un fet que, evidentment, no és gens bo. Però la policia autonòmica no deixa de ser policia, i els enfrontaments són inevitables si la població manifestada hi carrega (i no de manera pacífica). D’aquesta manera, la fragmentació ja no és només política, sinó que també s’ha estès al carrer.

Catalunya necessita un govern més enllà de la investidura

I mentrestant continua en funcionament el 155… I és que es parla molt de política però no de fer polítiques. Per posar un exemple concret, fa pocs dies explicàvem el greu problema de les persones sense llar que hi ha a Barcelona. Segons el Tercer Sector, a Catalunya es necessitarien uns 800 habitatges per fer front al problema de la gent sense llar (dels quals la majoria es troben a Barcelona o àrea metropolitana). Si tenim en compte que la Generalitat gasta aproximadament 100 milions d’euros al dia, només que millorés l’eficiència d’aquesta despesa i generés un estalvi del 5%, en un sol mes es podria pagar la construcció de tots aquests habitatges. Un problema que es podria estendre a les aules. Quants alumnes estudien en barracons a Catalunya? I és que un govern ha de vetllar precisament per saber quines són les seves prioritats.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies