CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
El greu problema dels catalans: poques parelles amb fills El greu problema dels catalans: poques parelles amb fills

El greu problema dels catalans: poques parelles amb fills

A Catalunya hi ha més morts que naixements i més catalans que marxen a Espanya que espanyols que vénen. Sumant-li la forta immigració, la població catalana està vivint un procés de substitució
SocietatZPortada IzquierdaZResto 24 novembre, 2016 Núria Vilellas Camps 1
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » El greu problema dels catalans: poques parelles amb fills

A Catalunya hi ha poques parelles amb fills, o el que és el mateix, pocs naixements. I a Barcelona, encara menys. Concretament, només el 35% de les parelles de Catalunya tenen fills a casa, i de Barcelona només el 27,8%. Això vol dir que, en el cas de la capital catalana, s’acosta perillosament a la xifra de què només una de cada quatre parelles tenen fills.

És evident que aquesta xifra té diverses lectures, però és igualment preocupant. Algunes són famílies monoparentals, d’altres simplement que no tenen o tenen pocs fills. Però sobretot, la principal causa que explica aquestes dades són les llars envellides, on els fills ja s’han emancipat. Això què vol dir? D’una banda, les parelles no tenen fills a casa perquè ja s’han independitzat. De l’altra, d’aquests que ja han marxat, són pocs els que tenen fills. I per això la xifra cau.

Algunes famílies són monoparentals, i d'altres, o no tenen fills, o aquests ja s'han emancipat.

Algunes famílies són monoparentals, i d’altres, o no tenen fills, o aquests ja s’han emancipat.

Pocs fills i molts joves que marxen

Que la població s’envelleixi és un problema a tres bandes. El primer és la baixa natalitat, que perjudicarà el futur del país (econòmicament i social), quan la piràmide estigui totalment invertida. El segon, que és causant de part del problema, és l’emigració a altres països o territoris d’Espanya, que provoquen que el creixement vegetatiu català sigui negatiu. I finalment, la forta immigració, que provocarà un procés de substitució de la població catalana per la d’altres cultures.

Si observem les dades de naixements, defuncions, saldo migratori de Catalunya a Espanya i de Catalunya a l’exterior, publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), veurem com el creixement vegetatiu català és negatiu en unes mil persones. Això vol dir que cada any moren més persones de les que neixen (moren 15.454 persones i en neixen 14.034).

Molts joves catalans se'n van a viure a la resta de l'Estat, més dels que vénen a viure aquí.

Molts joves catalans se’n van a viure a la resta de l’Estat, més dels que vénen a viure aquí.

També hi ha més catalans que marxen a viure a la resta de l’Estat espanyol, 3.902 el darrer any, que espanyols que vénen a viure a Catalunya, 3.169 durant el 2015. Això significa que hi ha un saldo migratori negatiu de 733 persones.

Una població de substitució

D’altra banda, el saldo migratori exterior és positiu en gairebé 11.000 persones. Ajuntant totes aquestes xifres, significa que Catalunya està creixent a un ritme de gairebé 9.000 habitants cada any. Això sí, gràcies a tots els que vénen de fora. Si fem uns càlculs aproximats, en 10 anys la població augmentarà en gairebé 100.000 estrangers, i en 20 anys seran 200.000. I per tant, això significa que estem immersos en un procés de substitució.

Les persones que vénen a viure a Catalunya des de l'estranger acabaran generant un procés de substitució.

Les persones que vénen a viure a Catalunya des de l’estranger acabaran generant un procés de substitució.

La població autòctona envelleix, els que tenen edat de tenir fills decideixen no tenir-ne o no en tenen molt pocs, moren més persones de les que neixen, marxen més catalans a viure a Espanya que espanyols a Catalunya, i el creixement que obtenim és gràcies a la gent que prové de cultures llunyanes. Si bé és cert que fa anys que existeix aquesta onada migratòria cap a terres catalanes, fa anys que el creixement vegetatiu de la població autòctona no era negatiu. Però ara sí.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

  • Núria Juanola

    16 agost, 2017 #1 Author

    Els joves actuals , amb una autosuficiencia notablw i injustificada , prefereixen les ONG i els gossos , al meu entendre hem malcriat una generacio de frivols i egoistes .Els pais importa,realment poc.
    Núria

    Respon

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.ACEPTAR

Aviso de cookies