CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Els principals danys que ha ocasionat el procés Els principals danys que ha ocasionat el procés

Els principals danys que ha ocasionat el procés

Encara no s’ha arribat a la data del referèndum però el procés independentista ja ha generat un seguit de danys profunds en la societat catalana. Divisió, trencament, partidització extrema de les institucions, despreocupació o inoperància
CatalunyaPolíticaZPortada IzquierdaZResto 28 Setembre, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Els principals danys que ha ocasionat el procés

Ja només queden 3 dies per l’1 d’octubre, el dia assenyalat perquè tots els catalans vagin a votar a les urnes en el referèndum sobre la independència de Catalunya. Però aquest procés no està sent gens fàcil, i no només per l’evident discrepància entre els governs espanyols i catalans, sinó perquè s’està produint un seguit de seqüeles en la ciutadania que seran difícils de remeiar. Aquests són els grans danys que ha ocasionat el procés (i això que encara no s’ha votat).

1. La divisió social del conflicte

El conflicte ha generat una divisió social més enllà de la ja evident confrontació entre Catalunya i Espanya. Aquesta situació es pot comprovar fent la comparativa de dos barris importants de les principals ciutats de Catalunya. D’una banda, tenim el barri de Gràcia, a Barcelona, que està ple de cartells de propaganda a favor del referèndum i del sí a la independència.

Però de l’altra, apareixen llavors contràries a la consulta, com és el cas del barri de Ca n’Oriac de Sabadell. Ja fa dies que els veïns del nord de la ciutat arrenquen la propaganda sobiranista que es troben al seu pas, tan si estan enganxada en fanals, parets o vidres d’entitats bancàries. És la seva manera de mostrar el seu rebuig al referèndum. En aquest cas, Ca n’Oriac és un barri de sabadellencs d’origen majoritàriament andalús i de classe treballadora. Una situació que es pot veure reflectida en molts altres barris de Catalunya.

Es tracta de dos mons que es troben a escassa distància. I aquesta ruptura social encara es pot trobar més accentuada a les xarxes socials, sobretot al twitter, ja que allà la diferència es multiplica per la seva pròpia naturalesa. Una qüestió que es veu molt atiada pels que es podrien considerar els mitjans de comunicació ‘hooligans’, que són aquests que tenen una posició molt ferma però no intenten entendre les raons de l’altra.

2. Prescindir i trencar la llei

El principi de prescindir de les lleis i trencar-les ho ha escombrat tot. Primer es va trencar amb la legalitat espanyola, un fet que ja entrada dins del guió independentista, ja que les revoltes i els processos independentistes ho requereixen. Però després també s’ha trencat amb les lleis que els mateixos catalans van aconseguir, com és el cas de l’Estatut d’Autonomia. Això ha estat així gràcies als quòrums que s’han format per aprovar la llei electoral, o els quòrums per modificar o suprimir l’Estatut, o el paper del Consell de Garanties Estatutàries.

Però el trencament de la legalitat més greu que es produeix és el de trencar amb la pròpia legalitat del procés. D’acord amb la llei que es va aprovar fa escasses setmanes sobre el referèndum, aquest ja no es pot fer perquè les condicions que estableix aquesta per dur a terme la consulta ja no existeixen. És evident que no han desaparegut per voluntat pròpia, però el fet és que ja no es compleixen. Com que no hi ha sindicatura electoral, no es pot fer de forma segura ni la constitució de les taules, ni garantir el recompte de vots, ni el control del cens, ni el coneixement d’aquest, ni la representació de les posicions de la mesa…

Els règims revolucionaris trenquen amb les lleis, però no amb les seves pròpies lleis. Això seria la definició de l’anarquisme. Si és el poder el que dicta el que és legal en cada moment, tota garantia ciutadana tendeix a desaparèixer. La llei està per limitar el poder, no per servir-lo. Quan es comença a servir el poder, desapareix l’estat de dret.

3. La partidització extrema fins a la desqualificació de les institucions

Les institucions catalanes s’han anat desqualificant a mesura que els partits s’han anat extremant. És el cas de la presidència de la Generalitat, la mateixa Generalitat i el Parlament de Catalunya. Per fer un referèndum, fins i tot unilateral, la condició fonamental és que el govern sigui neutral. Quan a aquest no ho és, el referèndum és més propi dels sistemes autoritaris i les dictadures. Un error que ha estat propiciat, a més, pel caràcter de Puigdemont, que no ha sabut exercir de president del govern, sinó d’abanderat d’unes idees.

En el cas del Parlament, la desqualificació ha arribat a través de posar-hi al capdavant una presidenta amb funcions d’animadora, en el bon sentit de la paraula, o una agitadora, en el mal sentit. Una presidència més neutral, hauria fet coses bones i dolentes, com tots, però hauria aportat neutralitat.

Finalment, els Mossos d’Esquadra també han sortit tocats, i això que l’1 d’octubre encara no ha arribat. D’una banda existeix una forta divisió interna del cos. I de l’altra, la posició del Major Trapero, que ha volgut servir a dos amos simultàniament, no és una situació compatible amb les funcions i la divisió del cos. O se segueixen les instruccions del govern de Catalunya, o se segueixen les ordres del jutge de torn. Però no acabar de posicionar-se ni a un costat ni a l’altre, fa desaparèixer la garantia que donen els Mossos.

4. Els DNI’s dels catalans floten pel ciberespai

Aquesta és una qüestió molt més greu del que sembla. No només perquè els experts alertin de la il·legalitat del cens, que requereix que siguin els mateixos ciutadans que hagin de buscar per internet a quina mesa electoral els tocarà votar diumenge, sinó perquè més de 5 milions de catalans han introduït els seus carnets d’identitat al ciberespai. Els carnets de tots els catalans han anat deambulant per diverses webs i servidors sense saber d’on ha tret la Generalitat totes les seves dades personals, ni per on han passat aquestes. Per això l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades ja està investigant l’origen del cens.

En un moment en què existeixen tantes màfies informàtiques, que tothom introdueixi les seves dades personals a Internet sense cap tipus de preocupació, podria ser un caramel molt suculent per qui no tingui bones intencions.

5. Utilització dels escolars i les escoles

La Generalitat tampoc ha tingut cap inconvenient en demanar ajuda als seus alumnes en edat escolar i a les escoles per utilitzar-los en el camp de batalla. I no es tracta d’estudiants universitaris, sinó d’alumnes d’instituts, que encara són menors d’edat. Ahir mateix un grup d’estudiants de secundària van tallar la Diagonal de Barcelona en el primer dia de vaga convocada pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC). És que els infants no haurien de quedar exceptuats de tota trifulga política?

6. La inoperància del govern de Catalunya

Ja fa mesos que el govern de Catalunya només aborda la qüestió independentista, per la qual cosa, la resta de temes candents del país han passat a un segon o tercer pla. Això és l’equivalent a dilapidar els recursos i els serveis dels ciutadans. La pel·lícula de “Els germans Marx a l’oest” té una escena que reflecteix molt bé aquesta situació. El moment en què els germans estan enfilats sobre un tren i Grouxo va cridant insistentment que necessita més llenya perquè la locomotora no deixa de funcionar. El problema és que quan arriben a l’estació ja només queda la locomotora, perquè de tant foc, la resta del tren s’ha cremat. Si ho cremes tot, de què serveix que la màquina arribi a l’estació?

procés

Moment de la pel·lícula “Els germans Marx a l’Oest”, quan Grouxo crida “necessito més llenya! Necessito més llenya!”.

La vida continuarà després del dia 1 d’octubre, i cal veure en quines condicions es podrà seguir treballant. El conflicte continuarà candent, sigui quin sigui el resultat del referèndum (si és que s’acaba produint), però la qüestió és quines conseqüències tindrà sobre els ciutadans de Catalunya tot aquest procés.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies