CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
El prestigi de la Guàrdia Urbana i el cas de l’agent assassinat El prestigi de la Guàrdia Urbana i el cas de l’agent assassinat

El prestigi de la Guàrdia Urbana i el cas de l’agent assassinat

Diversos agents presumptament implicats en un cas aïllat d’assassinat dins del cos policial, enfront de la pressió i el desgast en què està sotmesa la Guàrdia Urbana per part d’alguns col·lectius
SocietatZPortada IzquierdaZResto 18 maig, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » El prestigi de la Guàrdia Urbana i el cas de l’agent assassinat

Aquests dies la Guàrdia Urbana està al punt de mira dels mitjans de comunicació. El cas del cadàver de l’agent calcinat dins d’un maleter ha creat un gran rebombori que està perjudicant la imatge del cos. Però cal tenir en compte que aquest és un cas aïllat, i que el cos de policia està sotmès a unes pressions molt grans que sovint els impedeixen de fer bé la seva feina. El desgast en què està sotmès el col·lectiu de la Guàrdia Urbana, amb l’afegitó d’aquest delicte que presumptament involucra altres agents del cos, no ajuden a fer una rentada d’imatge.

Les pressions contra la Guàrdia Urbana

En primer lloc, el govern municipal de Barcelona molt sovint juga en contra de la mateixa Guàrdia Urbana, que veu com no té cap autoritat política que la defensi. La prova està en el fet que davant de certs conflictes amb col·lectius il·legals, com són els okupes o els manters, l’Ajuntament de Colau, no acostuma a posar-se de part dels agents (un fet que es repeteix amb els Mossos d’Esquadra), atorgant així un especial privilegi per aquests col·lectius que viuen al marge de la legalitat.

La policia tampoc té cap interlocutor polític. Totes les regidories tenen un delegat responsable, però en el cas de la Guàrdia Urbana no és així, ja que Colau va decidir no anomenar cap regidor o tinent d’alcalde com a delegat, malgrat que sempre havia existit aquesta figura. La intenció és que sigui directament l’alcaldessa l’encarregada de relacionar-s’hi, però el problema és que aquesta figura no té el temps necessari per dedicar-s’hi, i finalment el cos queda despenjat.

Cal tenir en compte un tercer punt: la Guàrdia Urbana és, com tots els cossos policials, un cos subjecte a un desgast continuat per part de la població, que veu en la policia un ‘enemic’ generador de multes. Finalment, i molt relacionat amb el primer punt, hi ha determinats col·lectius que infringeixen normes, però sobre els quals la Guàrdia Urbana li és molt complicat actuar, perquè a la mínima els interposen una denúncia i els creen problemes professionals.

En totes aquestes situacions, els agents es troben sotmesos a un desgast i a una pressió continuada, bé sigui per part dels delinqüents, del govern municipal actual, o de la població que els sotmet a un greuge comparatiu constant.

Un còctel explosiu

Davant d’aquesta realitat és convenient que els policies que formen part del cos (de la Guàrdia Urbana o de qualsevol altra), estiguin al màxim de les seves capacitats per poder suportar la pressió. Si per contra apareixen nuclis de persones que no reuneixen les condicions morals necessàries per exercir de servidor públic, es pot arribar a extrems no desitjats. I els presumptes implicats en aquesta trama reuneixen molts dels al·licients perquè el còctel resulti explosiu.

En un cos no hi hauria d’haver promiscuïtat, perquè en el moment que n’hi ha, poden aparèixer mals ambients. D’altra banda, si un cos té membres que no saben controlar la irritació, o que utilitzen la violència de manera desmesurada, no podran exercir professionalment la seva tasca pública. I són precisament aquest tipus de problemes els que exemplifiquen aquesta trama, que afecta quatre urbans i un mosso.

Un cas de promiscuïtat i actituds violentes

El dia 4 de maig va aparèixer en una pista forestal a prop del pantà de Foix el cadàver calcinat dins del maleter d’un cotxe d’un agent de la Guàrdia Urbana. A només 8 quilòmetres d’on vivia amb la seva parella, una altra agent urbana.

Tot apunta que la víctima podria haver mort assassinada per la seva parella actual, la Rosa, i l’exparella d’aquesta, l’Alberto, que haurien reprès la relació com a amants. Els tres són agents de la Guàrdia Urbana, i els dos detinguts per la policia havien començat la seva relació a arran de ser parella de patrulla. Però la història és més rocambolesca. Anteriorment, la presumpta homicida havia tingut dues relacions més amb altres agents de policia, un Mosso d’Esquadra i un subinspector de la Guàrdia Urbana (abans que ostentés aquest càrrec). En els dos casos, la relació va acabar amb litigi. El primer, amb el que tenen dos fills, per presumpte maltractament d’ell, i el segon, perquè l’urbà va difondre una fotografia sexual en la qual apareix ella practicant-li una fel·lació després de trencar la relació.

Guàrdia Urbana

A l’esquerra Pedro, la víctimca, amb Rosa, la seva parella i principal sospitosa del crim. A la dreta Alberto, l’altre urbà detingut per l’assassinat.

Paral·lelament, a l’Alberto, el policia detingut, se li han obert dos expedients disciplinaris dins del cos. Un primer que ja està tancat, per la persecució a un manter que va acabar amb la caiguda d’aquest per un forat de 30 metres. I el segon, que encara està obert, per haver agredit amb una porra extensible (una arma prohibida) a un altre manter. El difunt també tenia un expedient obert per haver agredit un motorista a la carretera de la Rabassada després que aquest se saltés un control de trànsit ara fa un any. Si bé un policia ha de ser contundent, no pot tenir instints violents i agressius, perquè en un determinat moment podria perdre l’autocontrol.

Perfils morals i comportaments inadeqüats

La peça central, doncs, gira entorn de la Rosa i de la degradació total del seu entorn. Quatre parelles policies, i quatre finals dolents. I a més en un entorn d’excessiva violència. Tot plegat dibuixa uns perfils morals i de comportament que no es poden tolerar dins del funcionament intern de la Guàrdia Urbana o de cap altre col·lectiu policial.

I menys després de tots els cops que està rebent últimament el cos. Com la desarticulació de la Guàrdia Muntada, la pràctica desaparició de la motorització, la reducció d’alguns elements identitaris històrics de la policia…

Veieu també:

Les contradiccions de Colau amb la Guàrdia Urbana.

Colau afavoreix als okupes i prohibeix a la Guàrdia Urbana a participar en els desallotjaments.

Dispositiu contra el top manta a Joan de Borbó amb Urbana, Mossos i Portuària.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.ACEPTAR

Aviso de cookies