CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La gran incògnita dels pressupostos: per què s’apugen i es creen nous impostos i el del joc continua sense tocar-se? La gran incògnita dels pressupostos: per què s’apugen i es creen nous impostos i el del joc continua sense tocar-se?

La gran incògnita dels pressupostos: per què s’apugen i es creen nous impostos i el del joc continua sense tocar-se?

Els pressupostos 2017 contemplen l’augment i la creació de molts impostos. Però el del joc, que fa uns anys va reduir-se del 55 al 10%, continua intacte, beneficiant així els casinos
CatalunyaPolíticaZPortada DerechaZResto 1 Desembre, 2016 Núria Vilellas Camps 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » La gran incògnita dels pressupostos: per què s’apugen i es creen nous impostos i el del joc continua sense tocar-se?

El conseller d’Economia de la Generalitat, Oriol Junqueras, va presentar dimarts els pressupostos del 2017 de 28.310 milions d’euros, un 3,6% més que el 2015, comptes que es van prorrogar el 2016. Els comptes tenen 1.170 milions més de despesa social, un 74,7% del total, “el percentatge més alt de la història” i que suposa un 77% de l’increment total de despesa, segons les dades del Govern que ha explicat el conseller en roda de premsa.

Junqueras va dir que aquest augment era possible per una previsió de pujada d’ingressos del 7,8% (amb 1.645,4 milions addicionals), per la millora de la recaptació gràcies a la recuperació econòmica, els canvis fiscals (109,8 milions) i els avanços estimats del model de finançament autonòmic, a més de la reducció dels interessos del deute. La recaptació d’impostos propis i cedits creixerà un 28% fins als 3.575,2 milions, de manera que aporta 784,5 milions d’euros més que en el pressupost del 2015; l’augment en comparació amb la liquidació del 2015 és de 482,2 milions(+15,6%).

L’impost del joc, totalment oblidat

Però amb tot aquest creixement dels impostos, dels quals alguns augmenten i d’altres es creen de nous per recaptar més diners, n’hi ha un que passa desapercebut i que no s’ha modificat gens ni mica. Es tracta de l’impost sobre el joc. En el seu dia va viure una disminució exageradament escandalosa, ja que va passar de pagar un impost del 55% a només el 10%.

La Generalitat es va ‘veure obligada’ a reduir aquest impost d’una manera tan brutal per aconseguir trobar inversors pel BCNWorld, una tasca que durant molt de temps va ser molt complicada. Amb aquesta decisió, no només el complex entre Salou i Vila-Seca es beneficiava de la situació (ja que seria una decisió il·legal), sinó que ho feien tots els casinos de Catalunya, que de fet ja s’aprofiten d’aquest avantatge des que la Generalitat negociava el projecte de l’Eurovegas.

El 2013 ERC estava totalment en contra de la disminució de l’impost sobre el joc del 55% al 10%, però ara tira endavant el BCN World sense revisar la tributació dels casinos.

El 2013 ERC estava totalment en contra de la disminució de l’impost sobre el joc del 55% al 10%, però ara tira endavant el BCN World sense revisar la tributació dels casinos.

El 10% de l’IVA és pràcticament igual que el 9% de l’IVA reduït, que és aquell que tributen els béns més essencials, com el pa. És el joc un bé tan essencial com l’aigua o els productes sanitaris?

Aquesta decisió va ser polèmica, ja que dóna peu a què qualsevol inversor pugui entrar en el negoci (on s’haurà de posar especial atenció que no hi entrin les màfies del joc). Els alts impostos en el negoci del joc estan pensats per no fomentar una activitat intrínsecament negativa, més que no pas un afany recaptador. La polèmica ja es va generar al aplicar aquesta reducció, ja que es va produir just després que la Generalitat augmentés la pressió fiscal sobre persones i famílies fins a situar-la en el màxim nivell d’Europa.

Quins impostos s’apujaran amb l’aprovació dels nous pressupostos?

El principal punt de fricció entre el Govern i la CUP és l’IRPF, perquè els anticapitalistes exigeixen augmentar el tipus a les rendes altes, mentre que l’Executiu català és partidari de no tocar aquest tribut: “La gran fortuna que cal gravar és Espanya“, va al·legar Puigdemont.

La Generalitat ja ha presentat les principals novetats en fiscalitat, on preveu introduir canvis en impostos propis i cedits per ingressar 180 milions d’euros més a l’any -120 el 2017 per aplicacions parcials- a través de la llei d’acompanyament. Una de les de més impacte és la creació d’un impost a les begudes ensucrades envasades des de l’1 d’abril, amb una recaptació el 2017 de 30,98 milions, i uns ingressos anuals ordinaris -per any complet- de 41,3 milions.

La creació de l'impost sobre les begudes ensucrades envasades ha estat dels que més polèmica ha generat.

La creació de l’impost sobre les begudes ensucrades envasades ha estat dels que més polèmica ha generat.

Un nou impost ambiental a les nuclears, després que l’anterior fos anul·lat pel Tribunal Constitucional, preveu una recaptació de 28,29 milions el 2017 i una recaptació anual ordinària de 60 milions; i l’impost reformulat per als grans establiments comercials -per disconformitat de la UE- passarà d’una recaptació actual de 15,1 milions a 17,3 el 2018.

En el cas de la taxa turística, des de l’1 d’abril equipara la dels pisos turístics de la ciutat de Barcelona a la dels hotels de luxe, afegeix una taxa per als creueristes que estan a Barcelona menys de 12 hores i hi haurà un règim d’infraccions i sancions específic per a aquest impost; la recaptació va ser de 43,17 milions el 2015, i es preveu un increment de 7,68 milions amb aquests canvis.

Alhora, el Govern crea un nou tram a l’impost de transmissions patrimonials per a la compravenda d’habitatges de més d’un milió d’euros, que hauran de pagar un 11% per l’import que superi aquesta quantitat, respecte del 10% únic aplicable fins ara.

També es gravaran amb un 5% totes les transmissions de béns mobles -ara només eren vehicles-, com pot ser l’or i aeronaus, i hi haurà una bonificació del 99% en arrendaments d’habitatges del parc públic de lloguer social, amb un guany de recaptació el 2017 per totes aquestes mesures de 4,8 milions. Altres mesures serviran per reduir despesa, com l’eliminació d’una part de la deducció a l’IRPF per inversió en habitatge habitual (10 milions d’estalvi) i la supressió de les deduccions per inversions al mercat Alternatiu Borsari (1,2 milions anuals).

Print Friendly, PDF & Email

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies