CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Prendre’ns seriosament Prendre’ns seriosament

Prendre’ns seriosament

Col·lectiu Treva i Pau 12 juny, 2018 Col·lectiu Treva i Pau 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Prendre’ns seriosament

Si és que d’una vegada ens decidim a tractar seriosament els senti-ments de molts ciutadans d’aquest país, i a donar-los la credibilitat que únicament procura la racionalitat d’una política, pot ser molt aconsellable contemplar tots els passos de la seqüència i del reeixit desenllaç que es descriuen en l’estimulant documental Els homes del silenci, sobre el retorn de Josep Tarradellas, que la televisió ha tornat a transmetre fa uns dies.

Les opinions que s’hi expressen -procedents de sectors ben diferents i de procedències diverses- ofereixen elements que posen al descobert tot el que s’hi jugava, els obstacles que s’hi albiraven i la responsable prudència exercida per ambdós costats. El resultat assolit no es va desviar gens d’allò que havia previst obtenir el president de la Generalitat, i tot el que es va atènyer va ser-ho sense cost per part de la societat i l’economia catalanes.

Al començar la negociació, el que es proposava per un costat no era gens coincident amb el que l’altre cos-tat esperava. Tant Josep Tarradellas com Adolfo Sithrez es van referir posterior-ment a la radical incompatibilitat entre els punts de partida. El que cal preguntar-nos és com va ser possible arribar progressivament a una fórmula de coincidència. Va ser perquè cada interlocutor aviat va comprendre els criteris i l’empremta que l’altre seguia, establint un ambient de respecte i comprensió recíprocs. Es tractava del sentit del que és un Estat, del que d’Estat tindria, la Generalitat que es restaurava, del rigor que els duia a prescindir dels aspectes secundaris per centrar-se en el que era essencial, i de l’atenció als mètodes de la pràctica política. Per exemple, si la representació de l’Estat par-tia del convenciment que l’Estat és la font dels poders que exerceix l’administració, per part de la Generalitat es volia lligar fortament els resultats obtinguts tenint cura de no escolar-los en la inanitat. Per això, certes actuacions del president Tarradellas -com ara la seva elecció com a president el 1954 a l’ambaixada de la República a Mèxic o la seva prudent determinació de no arribar a Barcelona fins a tenir resolt a Madrid el restabliment de la Generalitat- revelaven, per una banda, el reconeixement a la continuïtat dels poders públics i, per l’altra, una garantia de legitimitat i realisme pragmàtic. Se’n podrien donar altres exemples.

Passem a un altre aspecte. Qualsevol acord havia d’inserir la Generalitat preexistent -com ja va passar el 1931- dintre del sistema legislatiu existent. Les fórmules previstes anaven des d’acollir-se a la llei de la dictadura -llavors vigent- sobre el règim local, que feia esment de la possibilitat d’entitats territorials diferents els ajuntaments i les diputacions, fins a esperar l’aprovació per les Corts de la regulació de les regions. Finalment, la solució adoptada -que és la que li va agradar al president de la Generalitat- va ser promulgar un decret llei específic que abrogués la llei de la dictadura de 1938 per la qual es derogava l’Estatut de Catalunya.

Hi ha algunes lliçons que es desprenen de la precaució de guardar unes pràctiques rigoroses en el moment de negociar. El professor Josep Lluís Sureda, que va assessorar el president en l’estratègia negociadora, recordava que el president Josep Tarradellas li va revelar la importància de ser fidel a certs principis d’actuació: en primer lloc, tenir ben clar l’objectiu que es volia aconseguir i convèncer clara-ment a l’altra part que sobre aquest objectiu no hi hauria cap cessió; segon, tenir presents les necessitats de l’altra part per satisfer-les en tot el que fos compatible amb el principi anterior, i tercer, evitar tot enfrontament aspre durant la negociació, ignorant tota provocació, vingués d’on vingués.

No n’hi havia prou, però, amb els aspectes de procediment, amb la correcta predisposició a una negociació impecable. El negociador per part de Catalunya, el president, actuava en representació dels ciutadans d’aquest país, que tot just havien expressat de manera aclaparadora la seva voluntat de restablir les institucions de la Generalitat, voluntat que es traslluïa en la unitat de tots els partits polítics amb representació parlamentària a les Corts. Hi havia doncs una inevitable força negociadora que avalava aquest diàleg.

Un segon punt es refereix a la mateixa naturalesa de la proposta que finalment es va aprovar. Des de Catalunya es formulava una proposta via-ble i creïble, com els fets posteriors van demostrar. El restabliment es feia, doncs, en un ambient de dignitat reconeguda a les institucions nacionals catalanes i l’autoritat que per a elles suposava les feia clarament acceptables pel conjunt de l’Estat, compresos els responsables militars. Amb aquests darrers es va arribar a un reconeixement tàcit que va haver de resoldre el mateix Josep Tarradellas abans de prendre possessió.

Les qüestions convé abordar-les segons la lògica que imposa la seva mateixa resposta.

 

Article publicat a La Vanguardia (11-6-2018)

Print Friendly, PDF & Email

Col·lectiu Treva i Pau

Grup de persones que reflexiona sobre la situación social, política i económica: Jordi Alberich, Josep M. Bricall, Eugeni Gay, Jaume Lanaspa, Carlos Losada, J.J. López Burniol, Josep Miró i Ardèvol, Alfredo Pastor

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies