CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Portes obertes del catalanisme,… per què donar-li un sí Portes obertes del catalanisme,… per què donar-li un sí

Portes obertes del catalanisme,… per què donar-li un sí

L’independentisme ens ha dividit com a societat i posa en risc els llaços de cooperació amb el conjunt d’Espanya i Europa
Tot buscant criteri 9 juny, 2017 Carlos Losada 1
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Portes obertes del catalanisme,… per què donar-li un sí

Tweet about this on TwitterShare on Google+0Share on Facebook0Share on LinkedIn0Email this to someonePrint this page

En els darrers mesos el moviment “Portes Obertes al Catalanisme” ha fet diversos actes. En ells es reuniren persones de sensibilitats polítiques diferents que comparteixen un catalanisme polític i la conveniència o el desig de continuar sent part del conjunt de l’Estat Espanyol.

Aquesta reivindicació catalanista i del projecte actualitzat del què ha representat el catalanisme com a moviment polític (que sempre ha estat lligat amb un projecte reformista per a Espanya) neix de moltes causes. Voldria breument, aquí, esmentar dos que poden ser crucials per al nostre futur.

No és secret per a ningú que les societats humanes afrontaran en els propers 10 o 20 anys el reptes més importants de la història humana: reptes per aturar l’alt deteriorament mediambiental; necessitat de donar resposta a una duríssima competència al nostre model econòmic i de vida per part de les noves potencies emergents; canvis ràpids i profunds en el sistema productiu per les innovacions científic i tecnològiques amb un dur impacte en el mercat de treball que generarà més inestabilitat; nou repartiment mundial del poder on els països europeus perdrem molt de pes i rellevància; importants problemes d’equitat i dificultats per mantenir el Estat del Benestar tal i com l’entenem ara; constatació de que els problemes actuals (insuficiència de recursos públics, delinqüència organitzada …) tenen solució no més a nivell internacional i a aquest nivell no existeixen les institucions adequades per poder resoldre’ls ,….  molts reptes i de molta fondària.  En trobar vies adequades de solució ens va la qualitat de vida quotidiana: possibilitat d’accés a la salut, a l’educació , a l’habitatge, a l’oci,… al passejar pels nostres carrers amb tranquil·litat sentint-nos protegits.

Per aconseguir respondre positivament a aquest reptes ens calen dos condicions centrals sense les quals no hi ha possibilitat de millora. Només podran sortir-se positivament societats molt cohesionades internament (disposades a sacrificis perquè saben que tant l’esforç com  el guany es repartirà amb equitat: confien col·lectivament i tenen seguretat en el futur) i molt ben articulades amb el seu entorn: no hi ha solució als nostres problemes sense una acció estatal i especialment sobreestatal, en el nostre cas, Europea. Dels problemes esmentats, començant per la desigualtat sense regulacions fiscals a nivell internacional, poca cosa en podrem fer al futur. I el mateix pel que fa a l’atur, la seguretat,…. Calen alts nivells d’integració i altíssima cooperació, amb pactes i pràctiques de ajuda mútua i articulació alta de polítiques, esforç compartit, …

L’independentisme no compleix cap d’aquestes dues condicions: ens ha dividit com a societat (amb costos que encara no en som conscients) i posa en risc els llaços de cooperació amb el conjunt d’Espanya i Europa. L’alternativa actual del “status quo” no compleix amb la primera de les condicions: divideix al conjunt de ciutadans en dos parts i no permet la cohesió necessària.

Què permetria un nou catalanisme “de portes obertes”? Històricament el catalanisme integrador i no independentista ha estat capaç d’aquesta cohesió interna i externa. Potencialment hi ha una gran possibilitat: les enquestes sociològiques ens diuen que és un sentiment majoritari, una identitat compartida.  Però desafortunadament avui només és una possibilitat que pot esdevenir realitat si s’ajunten moltes voluntats i amb importants dosis de generositat col·lectiva. Ens cal recuperar un espai que respon, almenys potencialment a aquestes dos condicions de cohesió interna i externa. Així podem afrontar els reptes de futur amb més garanties d’èxit el reptes més importants que tenim com a país. Per aconseguir-ho ens cal articular moviments, institucions i partits que són diferents, però que poden afavorir un nivell de cohesió social respecte als grans temes a resoldre. Un espai que pot arribar a ser compartit per dos terços de la població (tant de bo) i una adequada relació amb la resta d’Espanya i Europa. És el que ens cal. Per això diem sí al catalanisme de portes obertes (a les portes obertes del catalanisme).

Tweet about this on TwitterShare on Google+0Share on Facebook0Share on LinkedIn0Email this to someonePrint this page

Carlos Losada

Doctor en Ciències de la Gestió (PhD in Management Sciences) per la Universitat Ramon Llull. Llicenciat en Direcció i Administració d'Empreses i Màster en Administració i Direcció d'Empreses per ESADE. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Diplomat per la JFK School of Government (Harvard University) . Va iniciar la seva carrera en el sector privat. Ha exercit diversos llocs de direcció, tant tècnica com política , a la Generalitat de Catalunya . Ha treballat en diverses institucions multilaterals. En 2000, es reincorpora a ESADE com a director general , càrrec que exerceix fins l'any 2010. Durant aquest període, és membre de diversos consells d'administració i òrgans de govern. Actualment, compagina la seva activitat acadèmica amb la pertinença a diversos òrgans de govern. És Membre del grup de reflexió Construïm

  • Catman

    9 juny, 2017 #1 Author

    Fins el 2010 ho vàrem provar pro amb l’Estatut varem veure el fracàs de la nostra bona fe,a España con a colonitzats no hi tenim res a fer perquè el proselitisme del odi que han dut a terme polítics i mitjans espanyols basats en mentides o mitges veritats han sembrat el despreci o l’odi vers nosaltres els catalans. Totes aquestes paraules tan maques que manifesteu
    és tot ciència ficció, España només estima de Cataluya el nostre terreny y els recursos que l’hi apota

    Respon

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.ACEPTAR

Aviso de cookies