CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Política catalana. Confusió i més confusió Política catalana. Confusió i més confusió

Política catalana. Confusió i més confusió

Editorial 10 març, 2016 CatDialeg.cat 13
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Política catalana. Confusió i més confusió

Les declaracions d’Artur Mas aquest dijous a Catalunya Ràdio en el programa de Mònica Tarribas, afegeixen més confusió a la política catalana quan precisament no està sobrada de claredat. La seva rotunda afirmació que no hi haurà independència en 16 mesos, i que aquesta només és possible si es guanya un referèndum per majoria, ho contradiu pràcticament tot: les seves pròpies posicions de fa poc temps, quan era president  i el relat que presenta l’actual president i el discurs d’ERC i Oriol Junqueres.

Mas està dient dues coses: que la independència és un objectiu que no té data i que cal una condició, que és negociar amb Madrid, condició implícita per a dur a terme un referèndum.

Aquest canvi profund no es pot deslligar de la reorientació que es vol donar a la CDC refundada, per acollir a independentistes, sobiranistes i federalistes, com ell mateix definia. Però, no va trencar amb el candidat de tota la vida, Unió, perquè no era independentista? Ara resulta que aquests han de formar part del nou partit. Tot això requeririen moltes explicacions, que Tarribas, coherent amb el seu paper de periodista oficial de Mas, va passar tot per alt.

Pensem que en les eleccions, CDC ha vist les orelles al llop i es replega a la seva posició de sempre, revestida de nous ornaments. Mas es prepara per a la substitució de Casademont, un cop esgotada a curt termini l’actual via amb un plantejament de negociació amb Madrid. És conscient que el seu electorat està delmat per la mossegada d’Esquerra, per una banda, i de C’s, per una altra. Un resultat que no és tan estrany: CDC ha estat atiant l’independentisme exprés, i aquest és el terreny de Junqueras, i cal no oblidar-ho, CDC va fer el seu gran salt electoral amb la desaparició d’UCD, la Unión del Centro Democrático i l’Operació Reformista de Miquel Roca a Espanya. El seu tercer gran alimentador de vots i diners ha estat la posició perduda de lobby català a Madrid, la primera peça que intenta cobrar-se Ribera, i això serà tant més possible en la mesura que formi part d’un govern espanyol.

Però si la independència desapareix de l’horitzó polític, i se situa en el camp dels fins utòpics, aleshores, el que resulta indecent és que per justificar la seva inacció, per exemple en el cas de la pobresa, recorrin contínuament a ella per explicar que només amb l’estat independent es resoldrà. En continuar amb aquest discurs tan reiteratiu, el que estan dient és “abandoneu tota esperança” que abordem realment res, perquè això de ser independents va per a llarg, molt llarg.

En el cas de la pobresa, el problema no és, en primer terme, de manca de recursos, sinó de prioritats. La qüestió és què ha deixat de fer el govern de Catalunya per dedicar diners a reduir els terribles efectes de la pobresa. La resposta és que res, no ha deixat de fer res.

Ho demostra la decisió d’Oriol Junqueres de retornar l’aportació de 600 euros a l’any per fill, que Artur Mas va eliminar olímpicament el 2010. La situació de la Generalitat no és millor ara que en aquella data, senzillament, el vicepresident ha atorgat prioritat a aquesta qüestió per sobre d’altres, esmenant la plana als anteriors governs de CDC.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.ACEPTAR

    Aviso de cookies