CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Perquè s’estan popularitzant a Catalunya celebracions d’exaltació del mal? Perquè s’estan popularitzant a Catalunya celebracions d’exaltació del mal?

Perquè s’estan popularitzant a Catalunya celebracions d’exaltació del mal?

Sant Hilari Sacalm i Cervera ja es preparen per acollir els seus respectius aquelarres de bruixeria i dimonis per invocar el mal
CulturaSocietatZPortada IzquierdaZResto 14 Juny, 2016 Núria Vilellas Camps 0
5 / 5 (4 votes)

Inici » Historic » Perquè s’estan popularitzant a Catalunya celebracions d’exaltació del mal?

Ja fa molts anys que a Catalunya se celebren diverses festes on s’invoquen els esperits malignes a través d’aquelarres de bruixes i la representació del dimoni. El cas més conegut és segurament l’Aquelarre de Cervera, un espectacle de bruixeria on s’invoca el maligne i que acaba amb una ejaculació gegant del Mascle Cabró a sobre dels espectadors que assisteixen a la festa (representat amb escuma). La pregunta que cal formular és perquè a Catalunya s’estan popularitzant celebracions que recorden als temps més negres? En aquestes festes es recorre a la superstició, a l’ocultisme, a la bruixeria… el fet de fer present el diable, l’encarnació del mal, en aquestes commemoracions forma part d’una cultura molt perillosa. Com és que s’estén aquesta pràctica? Qui la practica ho troba divertit? Si és, així existeix un problema, perquè la diversió no és una raó suficient.

Sant Hilari Sacalm s’està preparant per celebrar la vuitena edició de la fira de l’embruix, un aquelarre de bruixes i dimonis que endinsarà a l’espectador la part més obscura del mal. L’espectacle més potent, que es durà a terme entre el 25 i el 26 de juny, és el Sàbat de bruixes, guilla que fuig! Que és la representació d’un aquelarre de bruixes, on s’hi trobaran nimfes i deesses del bosc, i es veurà el mal representat per dimonis.

Però qui hi ha darrere de totes aquestes festes? Els ajuntaments. Aquestes fires/aquelarres estan subvencionats i impulsats gràcies als recursos municipals, de tots els ciutadans. I aquesta situació encara converteix aquest fet en més greu. L’administració pública ha de celebrar la bogeria? L’administració pública ha de situar el diable al mig de la plaça?

I més tenint en compte que aquestes festes es duen a terme, no només davant de persones adultes, sinó també de menors, i molt sovint de nens. És el cas de l’Aquelarret de Cervera, la versió infantil de la festa grossa (tot i que en el moment de l’ejaculació del Mascle Cabró molt sovint també hi ha nens a la plaça), on es fan tallers per introduir als nens a l’ancestral tradició de la bruixeria de Cervera. Al mateix temps s’acostuma a celebrar la fira del Gran Boc, una exposició de productes esotèrics i es fan tallers i xerrades sobre el tarot o la quiromància.

Moment culminant de la festa de l'Aquelarre de Cervera.

Moment culminant de la festa de l’Aquelarre de Cervera.

Malgrat que en els darrers anys el nombre d’assistents ha anat disminuint, l’administració pública destina aproximadament uns 700.000 euros de mitjana per celebrar l’aquelarre de Cervera (el nombre de participants varia entre els 20 i els 30 mil), segons va demostrar un estudi encarregat de la Generalitat. Ara bé, l’organització justifica el cost del festival a què es recuperen els diners a través de la venda d’entrades i de material promocional.

Aquest tipus de plantejament, l’econòmic, el dels diners que generen, és el que serveix de justificació als poders públics per avalar unes festes que retrotreuen a antigues i ombrívoles èpoques de superstició, i que desperten les passions més obscures de la gent. Fa falta preguntar-se si amb aquests tipus de plantejament, en la que les passions i els diners cobren una especial rellevància, podrà la societat compensar-se de les causes que han ocasionat l’actual crisi. Si ni les mateixes administracions vetllen per encausar la passió pels diners, perquè ho hauria de fer un inversor o especulador de qualsevol entitat financera?

A tot plegat cal afegir, amb el beneplàcit de l’administració de torn, que es continua celebrant l’Aquelarret, aquest aquelarre especial que serveix per adoctrinar els més petits en “l’art” de la bruixeria. Si la Generalitat és l’encarregada de la tutela dels nens en determinades situacions, quin tipus de cultura tutelar està fomentant si fa seu l’Aquelarret? No es tracta de prohibir les festes, sinó de reorientar-les fins al que era als inicis: una celebració pagana en la qual la diversió era l’objectiu prioritari, sense haver d’incórrer a l’escàndol o a fomentar el consum d’alcohol entre els més joves, a banda de sexualitzar la celebració.

Print Friendly, PDF & Email

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies