CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La baixa equitat educativa a Catalunya, una qüestió econòmica o de valors? La baixa equitat educativa a Catalunya, una qüestió econòmica o de valors?

La baixa equitat educativa a Catalunya, una qüestió econòmica o de valors?

Un 25% de joves de 18 a 24 anys han abandonat la seva formació a Catalunya. L’equitat educativa de Catalunya cau a l’àmbit de fora de l’escola
SocietatZResto 30 Març, 2015 Andrea Ripoll Estruch 2
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » La baixa equitat educativa a Catalunya, una qüestió econòmica o de valors?

Catalunya és una de les comunitats autònomes d’Espanya amb millor equitat educativa. Es troba en tercera posició amb un 12,2%. Per sobre només estan el País Basc (16,2%) i Madrid (13,6%). L’equitat educativa és el resultat de l’educació com a clau important per la pobresa i la desigualtat.

‘Save the Children’ ha realitzat l’índex de l’equitat educativa de cada comunitat a través de l’estudi de 14 indicadors significatius. Els 14 indicadors es divideixen en dos grups: un es concentra en l’equitat educativa en l’àmbit escolar i l’altre fora de l’àmbit escolar. En el cas de Catalunya es pot observar que en l’àmbit escolar hi ha una equitat alta, amb un 15,3%, que es posiciona a segon lloc després de Madrid. En canvi, fora de l’àmbit escolar la comunitat catalana es posiciona en desè lloc, amb un 9,6%.

L'equitat educativa per Comunitat Autònoma

L’equitat educativa per Comunitat Autònoma

Què fan els nens i nenes fora de l’escola?

Per poder saber què és el que fa disminuir l’equitat educativa que es produeix fora de l’àmbit escolar a Catalunya s’han d’analitzar diversos factors extra-escolars: quantes famílies van a museus, al cinema o a biblioteques; quantes hores miren la televisió els nens; l’activitat física que realitzen; etcètera. Tots aquests elements acaben tenint una relació concreta en la vida dels nens i nenes respecte a la família i la societat que els envolta.

Per exemple, 7 de cada 10 famílies a Espanya no es gasten més d’un euro en activitats culturals. En aquest sentit, Catalunya gaudeix d’un 25% de participació en activitats culturals per part de famílies amb nens de 0 a 18 anys. Així, la comunitat catalana està en el vèrtex de totes les comunitats, la ciutat amb el nivell més alt és Madrid, que està amb un 49% i Melilla, amb el nivell més baix, un 14%.

En l’àmbit de les tecnologies, els nens i nenes catalans presenten un pro-mig molt alt de les hores que inverteixen mirant la televisió i jugant a videojocs, ordinador o internet. Tota Espanya es troba en aquesta situació. Els números de les comunitats que representen els percentatges dels nens i nens de 0 a 14 anys que juguen a videojocs, ordinador o internet una hora o més al dia no baixen del 22%. Catalunya es troba en aquest indicador amb un 38% i amb el major percentatge Melilla, amb un 73%.

En el cas de l’ús d’Internet com a eina per adquirir coneixements i per desenvolupar la creativitat, el llenguatge i la memòria hi ha una millora envers a la resta de factors. Aquest indicador és un dels indicadors més positius de les activitats extra-escolars. La comunitat catalana, amb un 93%, se situa just en el pro-mig de la resta de comunitats, mentre que la resta no disminueix del 81%, com és el cas d’Extremadura, i arriba al 100% a Ceuta.

Les activitats físiques i l’hàbit de lectura són factors que estan completament lligats a l’àmbit de la família i de la societat, que s’evoquen completament a la seva responsabilitat. Per una banda, en les activitats físiques o esportives, organitzades almenys una vegada a la setmana, suma un 68% a la comunitat catalana. Per l’altra, Catalunya presenta un 35% de famílies que tenen menys de 50 llibres a la seva casa amb nens i nenes de 1r d’ESO.

Indicadors en relació a l'equitat educativa a l'àmbit escolar

Indicadors en relació a l’equitat educativa dins de l’àmbit escolar

270315 save the children fora ambit escolar

Indicadors en relació a l’equitat educativa fora de l’àmbit escolar

Un bon índex dins de l’àmbit escolar de la comunitat catalana

Per realitzar l’estudi l’equitat educativa s’analitza des de dins de l’àmbit escolar i des de fora. L’equitat educativa dins de l’àmbit escolar és la que fa augmentar el total de l’índex de l’equitat educativa a Catalunya. Els diferents tipus de jornades; la qualitat de les infraestructures; la connexió a Internet a les aules; els menjadors escolars; són alguns dels elements que s’han analitzat per concloure amb un 15,3% com a total de l’equitat educativa en termes escolars.

D’aquesta manera, Catalunya és una de les poques comunitats autònomes que compleixen el nivell de serveis educatius i la cura per a nens de 0 a 2 anys que ha marcat la Unió Europea com a objectiu pel 2020. El 35% de centres escolars catalans presenten aquests serveis educatius, sent la cinquena comunitat del país.

En l’àmbit escolar, és necessari destacar les condicions dels centres educatius. Aquestes condicions es veuen limitades en tot el país. En aquest sentit, la qualitat de les infraestructures de les escoles no pugen del 29,7%. Catalunya es troba en quarta posició, amb un 21,8%. Per contra, les connexions d’Internet que tenen els centres escolars a Catalunya, els d’Educació Primària i Secundària, sumen un 100% d’aules amb accés a Internet. En aquest sentit, tot l’Estat es troba en alts nivells de disponibilitat d’aquest recurs.

D’altra banda, un dels elements que se li està donant molta importància en aquest temps de crisis a causa de les mancances econòmiques és el servei de menjador escolar. El percentatge dels centres públics i privats catalans que ofereixen el servei de menjador és del 50%. Es parla d’aquest element com a factor fonamental que participa en el desenvolupament físic i cognitiu dels nens i nenes, però els percentatges continuen sent baixos.

Respecte als horaris que es realitzen a les escoles es pot observar com als centres d’Educació Infantil i Primària de Catalunya el 100% són amb jornada partida. A la resta d’Espanya es veu com hi ha més tendència a seguir amb les jornades intensives, tot i que hi ha una certa desigualtat. Tot al contrari que Catalunya trobem les comunitats Melilla, Canàries, Ceuta i Extremadura, en les quals tots els centres d’Infantil i Primària són amb jornada intensiva.

En l'àmbit escolar Catalunya té un bon percentatge qualitatiu

Catalunya té un bon percentatge qualitatiu dins de l’àmbit escolar

L’abandonament com a conseqüència

En les estadístiques, que presenta ‘Save the Children’, apareix un factor anomenat “abandonament escolar” on es contemplen els percentatges de la població de 18 a 24 anys que no han acabat la segona etapa de l’Educació Secundària i no segueix cap tipus de formació. A Catalunya hi ha un 25% de joves que es troben en una situació com la dita anteriorment. D’altra banda, el País Basc és la comunitat amb el percentatge més baix, un 10%. Aquest percentatge és l’objectiu que la Unió Europea vol aconseguir per a tots els països i comunitats per l’any 2020.

L’abandonament pot donar-se en moltes situacions diferents però hi ha un factor en comú en tots els casos: un element psico-social dels joves. En aquest cas, els elements que més influeixen aquest aspecte més psicològic són la família i els amics amb qui s’envolten.

L’índex de la participació en activitats culturals ja hem vist que és molt baix. Quins són els factors d’aquest baix nivell? És perquè no existeixen o es troben a gran distància els teatres i cinemes? És pel preu dels espectacles? El nivell soci-econòmic dels pares? La realitat amb la qual ens trobem és que 7 de cada 10 famílies no gasten més d’1 euro en activitats culturals.

Cada factor té una estreta relació amb unes situacions familiars concretes. Un exemple és el servei de menjador en els centres escolars. Sobre això, una mare entrevistada per ‘Save the Children’ explica: “no tinc res d’ingressos i no puc donar-los de sopar i d’esmorzar. Mengen al menjador de l’escola però els caps de setmana són durs perquè no tinc res de menjar”.

Cada un dels factors està relacionat amb els joves que decideixen acabar amb la seva formació. Un exemple evident és l’autoestima. Un factor que s’ha analitzat anteriorment és la pràctica de l’esport i el sedentarisme provocat per passar hores davant dels aparells tecnològics. Actualment Espanya és un dels quatre països més sedentaris de la Unió Europea. Un 35,2% de nens i nenes d’entre 6 i 9 anys tenen sobrepès a Espanya. La dificultat d’aquest aspecte és que els hàbits amb els aparells tecnològics són els més difícils de modificar.

L'Internet és una bona eina per adquirir coneixements i per desenvolupar la creativitat, el llenguatge i la memòria

Internet és una bona eina per adquirir coneixements i per desenvolupar la creativitat, el llenguatge i la memòria

La pobresa educativa és una qüestió econòmica?

‘Save the Children’ analitza també com els aspectes econòmics influeixen en els factors estudiats. En aquest sentit, les jornades estan depenent de si es poden mantenir o no les hores d’estança dels nens i nenes a l’escola; els serveis de menjador tenen un cost bastant elevat; les activitats extra-escolars depenen de l’economia familiar; etcètera.

Una altra mare explica en l’estudi de ‘Save the Children’ la dificultat que té amb els horaris de les seves filles: “acaben les classes a les tres de la tarda, i els dies que no tenen activitats extra-escolars i surten abans m’esperen al parc a què comencin les activitats de ‘Save the Children’, ja que ma casa està lluny i no tenim diners per anar i venir en transport diverses vegades al dia”.

D’altra banda, en el cas de la lectura, hi ha moltes cases que no sumen més de 50 llibres. Avui dia els dos canals culturals utilitzats són Internet i els llibres tradicionals. Tant un com l’altre són de fàcil accés. Si la cultura no és doncs un privilegi, podem dir que la manca d’accés a la cultura és una qüestió econòmica o de valors familiars?

Així és com conclou l’anàlisi de ‘Save the Children’ de les estadístiques sobre l’equitat educativa: “l’educació és l’eina més poderosa per trencar el cercle de la pobresa. Invertir en educació és invertir en infància: garanteix els drets dels nens i nenes en el present i en el futur”.

Print Friendly, PDF & Email

Andrea Ripoll Estruch

Periodista. Redactora de CatDiàleg. Per a mi el periodisme és el conjunt de persones que ens ajudem a transformar un impuls centrífug en un treball per mirar millor la realitat.

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies