CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Perquè paguem tan cara l’aigua a Catalunya? Perquè paguem tan cara l’aigua a Catalunya?

Perquè paguem tan cara l’aigua a Catalunya?

Catalunya és la comunitat autònoma que més paga per l’aigua. Una vegada més els catalans paguen més, com en els impostos, la universitat, l’IBI, tarifes per taxis, impost de successions…
SocietatZPortada IzquierdaZResto 6 abril, 2017 Núria Vilellas Camps 1
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Perquè paguem tan cara l’aigua a Catalunya?

Tweet about this on TwitterShare on Google+0Share on Facebook0Share on LinkedIn0Email this to someonePrint this page

Una vegada més, Catalunya torna a ser la comunitat autònoma que més paga en tot: paga més impostos, té les matrícules universitàries més cares de l’Estat, paga més IBI, té una tarifa de taxis per sobre de la mitjana, un abusiu impost de successions… i ara paga més també en l’aigua. Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) referents al 2014, Catalunya paga 2,75 € per metre cúbic d’aigua. Molt per sobre de la mitjana (1,89 €), i el triple que Castella i Lleó (0,95 €).

Quina és la raó per la qual Catalunya pagant tan més d’aigua que la resta de l’Estat? És difícil d’explicar, perquè a simple vista, no hi ha una raó evident. Múrcia, per exemple, paga gairebé el mateix que Catalunya (2,73 €), però en el seu cas, a causa de l’escassetat i al transvasament, té una explicació més lògica.

Catalunya és la Comunitat Autònoma que més paga per l’aigua. Unes xifres molt exagerades si es compara amb la resta de l’Estat.

Tampoc s’entén perquè no s’explica la diferència que hi ha entre Catalunya i la Comunitat Valenciana (2,07 €), ja que les precipitacions són menors, i el regadiu és proporcionalment molt més gran. A més, Catalunya disposa de l’aigua provinent del Pirineu i de l’Ebre.

Podria ser la dessalinització una raó de pes? La veritat és que tampoc. Catalunya pràcticament no dessalinitza aigua, molt contràriament a altres comunitats autònomes (València sí que ho fa). I aquí torna a aparèixer un exemple desolador. Les Illes Canàries dessalinitzen el 90,5% de la seva aigua, i en canvi, és la quarta comunitat autònoma que més paga per m3. Com és possible que només pagui 2,09 € i Catalunya 2,75?

A Catalunya pràcticament no es dessalinitza l’aigua.

La diferència econòmica és molt més gran del que sembla. Cal tenir en compte que estem parlant de metres cúbics, però que cal multiplicar-los per milions, ja que la unitat de mesura en realitat és un hectòmetre cúbic.

Catalunya tampoc és la comunitat que més exploti el recurs de l’aigua

En el gràfic que apareix a continuació, podem observar una ràtio sobre la disponibilitat de l’aigua. L’aigua extreta de l’estiu del 2014 dividida per l’aigua existent. Com més gran és el percentatge, menys disponibilitat d’aigua hi ha en el territori. En algunes zones, s’extreu molta aigua, i això porta al fet que més de la meitat del líquid element estigui extreta. En el mapa es veu reflectit en les zones més fosques, especialment per Múrcia i Andalusia. El més normal seria que les zones on més es pagui l’aigua fos a les Illes Canàries, les Balears, Múrcia… en definitiva, aquells llocs on han de fer servir l’aigua amb moltes més dificultats.

El cas català no és dels pitjors, però en canvi el territori està dins del segon quartil. Lleida i Girona són, segurament, les zones més afectades, probablement pel tema de l’agricultura i el regadiu. Però això també significa que en la mitjana d’Espanya, Catalunya es troba en un punt entremig. Per tant, per aquesta banda tampoc s’explica l’elevat preu de l’aigua que paguen els catalans. Catalunya no és Madrid, no és la capital, i a més té més recursos. Perquè aquest preu?

Disponibilitat de l’aigua per comunitats autònomes.
Font: INE, OEC. Elaboració El País.

Tweet about this on TwitterShare on Google+0Share on Facebook0Share on LinkedIn0Email this to someonePrint this page

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

  • Josep vila bassas

    8 abril, 2017 #1 Author

    Si ho voleu saber os ho puc explicar

    Josep Vila Bassas

    Ex Director General de AGBAR DIRANT 17 anys

    Respon

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.ACEPTAR

Aviso de cookies