CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Per què l’eutanàsia és una mesura injusta? Per què l’eutanàsia és una mesura injusta?

Per què l’eutanàsia és una mesura injusta?

L’inici del procés de la despenalització de l’eutanàsia no només posa en perill la recerca de curar malalties, de les quals actualment es consideren d’extrema gravetat, i de les cures pal·liatives, sinó que imposa la visió utilitarista de la vida humana
SocietatZPortada Izquierda 10 maig, 2018 CatDialeg.cat 1
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Per què l’eutanàsia és una mesura injusta?

Aquest dimarts el Ple del Congrés dels Diputats ha fet el pas per iniciar la despenalització de l’eutanàsia a causa del suport expressat per la major part dels grups a la proposició de llei del Parlament de Catalunya que demana la reforma del Codi Penal en aquest sentit.

Tots els grups, excepte el PP i UPN, que s’han mostrat en contra, i Ciutadans, que s’absté, segons han confirmat fonts del partit, han mostrat el seu suport a aquesta iniciativa.

La proposta aprovada pel Parlament de Catalunya, que es va debatre dimarts, sol·licita la reforma de l’article 143.4 del Codi Penal per despenalitzar l’eutanàsia i l’ajuda al suïcidi i exonerar de responsabilitat penal a qui ajudi a morir a una persona amb una malaltia terminal o incurable que li provoca sofriment físic o psíquic greu.

Actualment, el Codi Penal contempla penes de presó d’entre 4 i 8 anys per “qui indueixi al suïcidi d’un altre” i a penes d’entre 2 i 5 per qui cooperi amb “actes necessaris al suïcidi d’una persona”. També estableix que serà castigat amb la pena de presó de 6 a 10 anys si la cooperació arribés fins al punt de causar la mort.

Des del punt de vista econòmic l’eutanàsia pot tenir dos vessants que generen un greu problema. La insuficient natalitat farà créixer en els anys vinents la necessitat de “retallar” la població més gran per tal de poder mantenir l’Estat del Benestar. La pressió social podria ser gran, fins al punt de què els pacients es sentin culpables per representar “un problema econòmic” per la societat.

L’altre punt és el social, ja que la població amb més poder adquisitiu tenen un final de la seva vida amb tractaments i cures pal·liatives garantides. La resta de la població, per tal de cercar una millora de la qualitat de vida dels seus pacients, cau en la paradoxa de poder-se prendre la vida. L’estat, al mateix temps, trobaria aquesta opció com una mesura més econòmica que l’actual.

La recerca de nous mètodes per reduir el dolor del pacient i, fins i tot, la disminució d’investigar la curació de malalties que actualment es consideren d’extrema gravetat, es veurien afectades si la solució més ràpida oferta per l’Estat sigui la mort.

La idea d’acceptar la mort ben acompanyat i assistit desapareix de l’imaginari col·lectiu, segurament perquè la soledat i la malfiança creixen. Però, la solució planteja forts problemes religiosos i ètics. La mort deliberada hauria de repugnar com a solució, i de fet a un dels pocs països on funciona, Holanda, s’ha vist com la seva implantació té com a correlat la reducció de l’atenció pal·liativa, que a Catalunya sí que està ben desenvolupada.

El perill que el jurament hipocràtic, en el que el metge es compromet a “no donar a ningú cap fàrmac mortal, encara que m’ho demanin, ni mai ho proposaré com a consell”, es canviï per una tendència eugenèsica és un triomf de l’utilitarisme, on el ciutadà només és útil si aporta un valor afegit al sistema econòmic.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

  • An. F.

    11 maig, 2018 #1 Author

    He vist com un oncle molt vital resistia, mort en vida, durant 2 anys després d’un Ictus i tinc la mare amb un Alzheimer que la va convertint en una nina vivent en mans dels curadors.
    Si en el futur m’he de veure així, pel motiu que sigui… Qui sou vosaltres, l’estat i l’església per impedir-me decidir que no vull seguir vivint?
    Els convencionalismes socials sempre m’han importat ben poc, per no dir gens.
    No seré pas jo qui decideixi res per fer contenta a la gent o afavorir un mal anomenat estat del benestar.

    Respon

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies