CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Periodisme i veritat Periodisme i veritat

Periodisme i veritat

Existeix una tendència cada vegada més estesa cap al periodisme de trinxeres, que consisteix a narrar els fets tal com a un li agradaria que passessin, fer teories, prediccions, propaganda si ve al cas, en comptes de limitar-se a explicar bé allò que passa
Col·lectiu Treva i Pau 25 maig, 2018 Col·lectiu Treva i Pau 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Periodisme i veritat

Hi ha èpoques de la història en què els canvis s’acceleren i són més difícils d’entendre i d’explicar. Les revolucions silencioses solen passar inadvertides, però tenen repercussions d’abast insospitat. Les victòries de Thatcher el 1979 i de Reagan el 1980 van resultar ser més que la simple alternança política. El temps va demostrar que es tractava d’una profunda revolució conservadora, els efectes de la qual encara perduren.

La revolució d’octubre a Petrograd el 1917 no va resultar ser un episodi local, la caiguda dels Romànov, sinó un epicentre ideològic que afectaria el món sencer en els següents cent anys.

Des de la invenció de la impremta (Gutenberg, 1452) no hi ha hagut una revolució tecnològica que hagi tingut tanta repercussió en la història humana com la socialització global d’internet. La revolució de la impremta significaria una socialització selectiva que va afectar sectors minoritaris, il·lustrats, que arribarien a plantejar successius conflictes al llarg de la història d’Europa.

Avui vivim un d’aquests canvis accelerats que modifiquen la manera de treballar i de viure. És un canvi que ens sobrepassa en àmbits tan rellevants com la política, el periodisme o l’economia. No ha estat una socialització selectiva sinó una socialització global que traspassa fronteres físiques, socials, culturals i polítiques.

El relat global del segle XX l’han escrit els nordamericans, per haver contribuït a guanyar dues guerres mundials i per haver derrotat la Unió Soviètica en la guerra freda. Malgrat això, la pax americana ha entrat en crisi per la desconfiança que inspiren les seves actituds, i de manera especial després de l’elecció de Donald Trump, al crear un discurs que estava instal·lat en mentides flagrants i en una manera molt personal de comunicar directament amb el gran públic a cop de tuit.

La victòria del Brexit el 2016 va mostrar que importa més guanyar una campanya que utilitzar fets comprovables. La veritat alternativa és un element molt perillós per al progrés, la llibertat i la convivència de qualsevol societat democràtica.

Existeix una tendència cada vegada més estesa cap al periodisme de trinxeres, que consisteix a narrar els fets tal com a un li agradaria que passessin, fer teories, prediccions, propaganda si ve al cas, en comptes de limitar-se a explicar bé allò que passa.

És un risc construir debats sobre fets no comprovats o deliberadament esbiaixats. La mentida té les mans més llargues que mai perquè disposa de més instruments. El cas de Facebook ha posat en relleu la fragilitat de mantenir la llibertat al mig de tanta massa d’informació: disposa de més de mil milions de perfils personals que ha reconegut haver lliurat a l’empresa Cambridge Analytica. No és que s’hagi perdut la llibertat, sinó que en nom seu se’ns en pot privar, com ha demostrat el Brexit.

Els aspectes positius del nou paradigma de la informació són evidents. El ciutadà surt de casa cada dia perfectament informat i opinat. Per les xarxes socials circulen notícies, emocions, il·lusions, opinions, crítiques, insults, odis de tot tipus i també grans veritats.

Internet està robant el poder d’influir en l’opinió pública que fins ara estava en mans dels governs. Els que aixequen la bandera del nou ordre són els profetes de Silicon Valley que acumulen el poder tecnològic, econòmic i polític, sense haver de donar comptes a ningú. I sovint, sense pagar impostos com les altres empreses.

En aquest context, el periodisme no viu el principi dolç del seu declivi, sinó que es troba a les portes daurades d’una professió que se superarà a si mateixa amb millor periodisme. És arriscat, per tant, lliurar a partits polítics o a majories parlamentàries escasses l’administració dels mitjans públics, que han de servir a la societat en el seu conjunt, tenint com a lema inqüestionable l’aproximació més gran possible a la veritat, de la mateixa manera que s’han de sostreure de la pressió dels grans grups econòmics i financers i de lobbies ideològics.

Davant d’aquest panorama és important que la veritat recuperi un lloc principal. La postveritat no nega la veritat, simplement no la considera prioritària. Per aquesta raó és necessari que es recuperi el valor moral de la veritat, que no és aquell que més em convé, sinó el que es basa en la realitat. Només així les institucions podran garantir que els mitjans públics de comunicació facin possible la llibertat des de la pluralitat i el respecte a tots els ciutadans.

La llibertat sorgeix únicament allà on preval l’esforç pel reconeixement dels fets, la justícia i la igualtat de drets i es proscriu el sectarisme. I aquesta greu responsabilitat no decau pel comportament inadequat d’altres institucions, si de debò volem construir un país més democràtic.

Aquestes exigències són avui més necessàries que mai per a Catalunya i els seus mitjans de comunicació. En especial, els públics.

Publicat a La Vanguardia el 21 maig 2018

Print Friendly, PDF & Email

Col·lectiu Treva i Pau

Grup de persones que reflexiona sobre la situación social, política i económica: Jordi Alberich, Josep M. Bricall, Eugeni Gay, Jaume Lanaspa, Carlos Losada, J.J. López Burniol, Josep Miró i Ardèvol, Alfredo Pastor

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies