CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
El greu perill que representa encara l’agència d’intel·ligència d’Estat Islàmic El greu perill que representa encara l’agència d’intel·ligència d’Estat Islàmic

El greu perill que representa encara l’agència d’intel·ligència d’Estat Islàmic

‘Emni’ és el nom de la unitat encarregada de recollir i analitzar informació pel auto-proclamat Califat. Les seves activitats, centrades en l’espionatge, el contraespionatge i el reclutament i preparació de terroristes estrangers -sobretot a Europa- no s’han encara aturat
MónResearchZPortada DerechaZResto 30 novembre, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » El greu perill que representa encara l’agència d’intel·ligència d’Estat Islàmic

A l’Iraq i Síria, Estat Islàmic es refugia en els seus darrers bastions. Aquesta delicada situació estratègica, però, no sembla estar afectant sensiblement la seva branca d’intel·ligència, anomenada Emni (sigles en àrab de “Seguretat Interna d’Estat Islàmic”)

Això afirmen Vera Mironova, Ekaterina Sergatskova, i Karam Alhamad en un article a la prestigiosa revista d’afers internacionals Foreign Affairs.

Els investigadors diuen que els jihadistes solen comptar amb mitjans més avançats que els mateixos serveis d’intel·ligència de l’Iraq. La missió essencial dels analistes d’Estat Islàmic és cercar i explotar els punts dèbils de l’enemic.

Alguns dels agents d’Emni compten amb experiència prèvia gràcies als seus anys al servei de les agències d’intel·ligència del règim de Saddam Hussein. D’altres, vinguts de l’estranger, han rebut formació en els seus països d’origen.

Un treball meticulós des del 2014

El 2014, Emni ja estava en ple funcionament: segons els investigadors, abans d’assaltar una gran ciutat com Mossul, els agents d’Estat Islàmic penetraven les institucions de l’estat iraquià per extreure’n informació.

El nivell d’institucionalització del servei d’intel·ligència del terror era tal que fins i tot introduïren agents en el museu de Mossul per descobrir quines eren les obres de més valor i on estaven exposades o emmagatzemades. Posteriorment les venien en el mercat negre.

Un cop Estat Islàmic ja s’havia expandit per Síria i l’Iraq, Emni se centrà en tres aspectes diferents: realitzar tasques de contraespionatge dins del territori sota control d’Estat Islàmic, espiar la resta de l’Iraq no conquerida i preparar atemptats a l’estranger.

Contraespionatge

Trobar espies enemics infiltrats en les files pròpies és la tasca fonamental dels serveis de contraespionatge de qualsevol país. Mironova, Sergatskova i Alhamad afirmen que l’organització jihadista emprava els seus membres més preparats per a dur a terme aquesta missió.

El nivell de sofisticació de l’aparell de contraespionatge de l’Emni era tal que els potencials combatents estrangers que volien unir-se a Estat Islàmic es començaven a investigar abans que vinguessin a Síria o l’Iraq.

Això produí no obstant un problema de confiança. Segons relata un ex-combatent jihadista, en la seva unitat “hi regnava un estat de por permanent”. I amb raó: la majoria de sospitosos d’espionatge eren executats. Tan sols, però, després d’haver estat torturats.

Segons els investigadors, el nivell de sofisticació del contraespionatge tingué un efecte negatiu per Estat Islàmic, en generar un sentiment de desconfiança entre els propis jihadistes que conduí a conflictes interns i debilità l’organització.

Atemptats a l’estranger

Segons un extens informe del New York Times, una altra de les activitats d’Emni era reclutar jihadistes disposats a atemptar en sòl europeu. Aquesta mateixa branca de l’agència també entrenava terroristes dins del territori controlat per Estat Islàmic que després intentaria introduir a Europa per a dur a terme atemptats.

Abans dels mortífers atacs de París i Brussel·les del 2015 i 2016, un agent de l’Emni afirmà tenir nombrosos voluntaris a Europa disposats a “atacar França”.

Una de les fonts de jihadistes eren, i són encara, els joves amb antecedents penals, sovint immigrants de confessió musulmana. Emni intenta extreure d’ells el màxim profit perquè solen tenir contactes amb xarxes de contraban i grups que poden proporcionar armes i material per a fabricar explosius dins de la UE.

Encara operatius

Molts espies de l’Emni, afirmen Mironova, Sergatskova i Alhamad, se n’han sortit millor que els seus col·legues que empunyaren les armes. Senzillament, se’ls ha perdut de vista al tornar-se a barrejar entre la població civil.

Un agent de l’Emni citat pels investigadors afirma que a Mossul hi ha encara 1.500 membres d’Estat Islàmic preparats a reprendre el combat. En tem que l’Emni estigui actualment infiltrant-se en les milícies sunnites que s’han fet càrrec de la seguretat a Mossul i altres àrees alliberades de les mans dels terroristes.

Segons Mironova, Sergatskova i Alhamad, el perill que encara representa l’aparell d’intel·ligència d’Estat Islàmic a l’Iraq només es podrà descartar quan els iraquians recuperin la confiança en les institucions estatals. Es tracta d’un repte majúscul en un país on, des de la invasió nord-americana del 2003, la societat s’ha polaritzat en termes religiosos, sovint anteposant la seva identitat sunnita o xiïta a la nacional.

Pel que fa a la branca dedicada a reclutar jihadistes per dur a terme atemptats a Europa, possiblement és encara més difícil d’erradicar, perquè les activitats que duu a terme passen encara més fàcilment desapercebudes.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.ACEPTAR

Aviso de cookies