CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Per què és un problema l’islam? Per què és un problema l’islam?

Per què és un problema l’islam?

ReligióZPortada Derecha 3 Setembre, 2018 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Per què és un problema l’islam?

El problema que l’islam, com a concepció integral holística de la vida humana, pot suposar per a Europa no és la jihad, que en definitiva és una versió molt minoritària de com entendre la fe en Déu a través de l’Alcorà, sinó una arrel prèvia molt més global, perquè s’embeu tota aquesta creença. Es tracta de la dificultat de l’islam per acceptar la llibertat de l’ésser humà, inclosa la llibertat d’errar com un bé intrínsec, una dimensió necessària per al desenvolupament de la persona. I no serà negant aquesta evidència, per un absurd bonisme, com el problema de fons se superarà. No és una qüestió de superioritat moral, eurocentrisme, sinó de convivència social.

La constatació d’aquesta dificultat, d’aquesta no acceptació de les conseqüències de l’ésser lliure, és evident en tots els països musulmans. En cap d’ells impera l’islamisme gihadista, com a molt, el rigor wahhabita de l’Aràbia Saudita, i abunden els règims moderats, com Jordània, Turquia, el Marroc, Tunísia, Malàisia, Indonèsia, en part, Pakistan. Però en tots ells la llibertat de pensament i de culte religiós està prohibida, i l’abandonament de l’islam per passar a la increença o altra confessió, generalment cristiana, està prohibit, penat i represaliat, no només per les lleis, sinó per la pròpia societat . Es pot arribar a l’extrem mortal del Pakistan i la seva legislació sobre la blasfèmia o l’Aràbia Saudita, o viure l’obertura marroquina, i encara més, tunisiana, però l’exclusió, el tracte desigual i la discriminació són un fet. L’islam polític, sens dubte el majoritari amb tota la seva multitud de matisos, no ha resolt el problema de la llibertat de pensar i creure i el seu natural exercici.

La idea que l’islam pot resoldre aquesta qüestió amb un procés d’adaptació, que només es tracta d’una qüestió de temps, no té fonament. L’argument que el cristianisme també va evolucionar per assumir plenament el dret a l’error mostra un greu desconeixement.

Primer, perquè el cristianisme situa des del primer instant el valor de la interioritat, de la consciència, per sobre de la llei. El mateix Jesús, després Sant Pau, més tard Sant Agustí, despleguen el que constitueix una de les grans diferències cristianes en relació a la civilització grecoromana, on tal concepció no existeix. De fet, és la causa de la intolerància imperial cap al cristianisme: no entén que es negui acatar la divinitat de l’emperador, perquè no li demana que s’ho cregui. Però el cristià no pot dir externament sí a alguna cosa que internament diu no. Aquesta interioritat valuosa, individual, és el germen de la idea moderna de llibertat.

L’evolució islàmica, millor dit, el seu intent, ja es va produir, i més en un passat llunyà. Va ser el període anomenat de la “interpretació” “Ijtijad”, sens dubte el més brillant i fructífer, quan va ser possible desenvolupar una filosofia i encara més un intent de teologia. El problema és que aquesta dinàmica va ser retallada, liquidada i extingida al segle XII, per ser més exactes, en 1111. Quan Sant Tomàs d’Aquino desenvolupava la seva obra, que segueix viva i inspiradora del pensament actual, de com el món musulmà havia liquidat tota possibilitat de filosofia i d’un pensar en Déu teològic. Des de llavors molt poc s’ha mogut, llevat d’excepcions molt personals i perfectament marginals, en el món musulmà

Les comunitats islàmiques a Europa, a Espanya, es veuen influenciades per aquesta concepció de la llibertat. El problema només desapareixerà quan proclamin la llibertat de creença per als seus membres, i els seus imams locals l’assumeixin, si accepten que un musulmà deixi de ser-ho sense per això ser assenyalat. Si no és així, el món musulmà a Europa serà un vedat tancat, una implantació aliena. I això és el que cal demanar i propiciar sense pressions extemporànies: que comprenguin que si ells tenen dret a la llibertat de culte, per la mateixa lògica han de reconèixer que altres musulmans, per la mateixa llibertat, deixin de ser-ho, i puguin donar raó dels seus canvis a la seva comunitat.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies