CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Oportunitats de Catalunya sense prioritat pel procés Oportunitats de Catalunya sense prioritat pel procés

Oportunitats de Catalunya sense prioritat pel procés

L’independentisme i l’unionisme en una batalla que evita mirar oportunitats per Catalunya
CatalunyaPolíticaZPortada Izquierda 7 Gener, 2019 CatDialeg 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Oportunitats de Catalunya sense prioritat pel procés

El procés sempre ha estat vist des de Madrid com una excusa. Una estratègia dels polítics catalans per no fer cas a oportunitats que tenen a l’abast. Des d’aquí Catalunya s’explica que passen pel Govern central totes les decisions i que la independència és la solució. Tot i això, els opositors al procés tenen part de raó i és que els governants han estat deixant de banda certes oportunitats per fer créixer Catalunya d’una manera o una altra.

Polítiques econòmiques, ecologistes o socials han estat apartades de la immediata resolució sense que s’hagi solucionat part d’aquests problemes. És clar que a Catalunya hi ha un benestar generalitzat, però és un benestar continuista des del segle passat. Al llarg del territori no hi ha una inversió interessant en punts potencialment millorables. El primer exemple és l’Agència de Patrimoni Natural. El Govern juntament amb el PSC i els Comuns va proposar el 27 de desembre ressuscitar-la, ja que la reforma necessària està pendent des de fa 15 anys a causa de les interrupcions electorals i la falta de prioritat política. L’Agència té com a objectiu protegir, gestionar i restaurar el medi natural català, encara que els boscos no estarien sota la supervisió d’aquest nou organisme.

Pèrdua d’oportunitats

Les agències permeten una millor coordinació entre els departaments, són més eficients i tenen més a l’abast les actuacions sobre el territori. Un bé necessari. La falta d’inversió, que es pot fer sense passar per Madrid també inclou els boscos i la seva explotació. Les serradores de Catalunya estan vivint una manca d’inversió brutal malgrat el potencial forestal de Catalunya. Més del 60% de Catalunya és bosc (i creix cada any) i la maquinària que s’utilitza és més propensa el 1970 que el 2019.

Iolanda Domanjó, enginyera forestal, reclama un pla per renovar almenys dues terceres parts de la maquinària. Catalunya seria el quart país amb més boscos d’Europa i això és una altra oportunitat perduda. A més a més, la fusta catalana podria ser de més qualitat si hi hagués una gestió forestal adient. Uns arbres més cuidats donaria més bona fusta i major competitivitat.

El Govern va aprovar també lleis contra la pobresa energètica i d’altres mesures socials com una renda garantida que no s’aplica. És a dir, la llei està feta, s’ha d’aplicar, els ciutadans haurien de rebre ajudes, però, no és així. La raó per la qual no s’aplica és que no es decideixen quins han de ser els destinataris. Des de la comoditat de l'”encara no ens hem posat d’acord”, fet bastant més recorrent del que hauria de ser, les famílies en risc segueixen sense ajuts. Passen els dies i la renda no arriba a a tots els que hi tenen dret.

Polígons industrials oblidats

Els milers d’hectàrees que van ser grans polígons industrials es troben abandonats per la manca d’inversió. Molta part del sòl industrial segueix sense un rumb fix de com revitalitzar l’espai per fer-lo competitiu. Al voltant d’un 50% de polígons i naus van ser construïts abans del 1978 i no han estat reformats. La tecnologia ha avançat i la realitat és diferent, però no la indústria. Amb el terreny disponible es podrien donar subvencions per fer que empreses anessin creant espais molt especialitzats, on cada empresa és complementària de l’altre. Una empresa que aprofita el rebuig d’una altra, i encara una altra que utilitza el que els sobra a la segona. Un teixit empresarial a l’alçada del segle XXI, amb una bona xarxa de comunicacions, amb unitats energètiques modernes, connexions a Internet dignes, etc.

Polítiques per poder permetre l’aparació d’una economia a escala, a més a més de millorar la productivitat d’aquests nuclis innovadors. Catalunya pot tornar a ser un punt pioner industrial perquè el terreny hi és. Per altra banda el que no hi ha és la voluntat d’invertir-hi, com sempre.

Catalunya té oportunitats per tornar a l’elit de les regions més desenvolupades del món, però les preocupacions són unes altres. La política de l’encaix amb Espanya és el que té major rèdit electoral, tant per una banda com per l’altra. Aquestes inversions no necessiten passar pel govern central per ser aplicades. Són oportunitats perdudes durant anys que segueixen endarrerint Catalunya.

 

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies