CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
L’ofensiva diplomàtica russa al Nord d’Àfrica. Objectiu: aïllar Europa? L’ofensiva diplomàtica russa al Nord d’Àfrica. Objectiu: aïllar Europa?

L’ofensiva diplomàtica russa al Nord d’Àfrica. Objectiu: aïllar Europa?

El Kremlin porta mesos estrenyent els vincles amb Algèria, Tunísia, Líbia i Egipte. Si a més es té en compte la reconstrucció de les relacions amb Turquia, sembla que Putin cerca influir en la que és la fibra més sensible de la UE: la immigració
FocusMónZPortada IzquierdaZResto 21 abril, 2017 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » L’ofensiva diplomàtica russa al Nord d’Àfrica. Objectiu: aïllar Europa?

Des de la presa de Crimea per part de Rússia, el Kremlin està tornant a fer el que tradicionalment havia dut a terme la difunta Unió Soviètica: actuar com una superpotència.

Així ho demostra l’activisme rus en la crisi internacional més calenta del planeta, Síria, on Putin ha aconseguit situar el seu país en una posició absolutament central.

No obstant, les ànsies del president rus de tornar als vells temps també s’estan manifestant, tot i que de forma molt més discreta, en altres àrees geogràfiques, com per exemple els estats del Nord d’Àfrica.

Regió especialment sensible per a Europa, una major influència del Kremlin sobre països com Egipte, Líbia o Algèria tindria conseqüències geopolítiques de primer ordre per a la UE.

Hi ha molts exemples concrets que demostren el interès del Kremlin en aquests estats.

Al març, alts càrrecs dels ministeris d’exteriors rus i algerià es trobaren a Sant Petersburg per trencar una ampolla de Xampany sobre el casc del primer dels dos submarins d’atac de la classe “Kilo” que Alger ha comprat a Moscou.

Amb Tunísia, el Kremlin signà a la tardor del 2016 un contracte per a construir una planta de producció nuclear i explorar reserves d’urani al país. A més, cada cop més turistes russos visiten el país.

A Líbia, un estat sense govern efectiu, és ben sabut que Moscou ha estat col·laborant activament amb el General rebel Khalifa Haftar, comandant d’una de les faccions opositores amb base a Bengasi (est del país) al govern internacionalment reconegut de Trípoli (oest). S’ha conegut que la maniobra té implicacions diplomàtiques molt més profundes que la lluita contra Estat Islàmic: el Kremlin estaria intentant exercir d’àrbitre entre Haftar i el Primer Ministre Fayez Sarraj, reconegut per Nacions Unides. En definitiva, Putin intenta repetir a Líbia la jugada que tant bé li ha sortit –fins ara- a Síria.

Finalment, el Kremlin també s’està obrint pas a Egipte, el país amb les forces armades més poderoses de l’Àfrica, i aliat dels Estats Units des de finals dels anys 70. Prèviament havia estat un acèrrim seguidor de la Unió Soviètica. No obstant, tal i com Oren Kessler i Boris Zilberman expliquen a Foreign Affairs, des de que el General Abdel Fattah al-Sisi arribà al poder al 2013 derrocant al govern islamista que havia rebut inicialment el suport del llavors president Barack Obama, Egipte ha tornat a bascular vers Moscou. La maniobra no pot sorprendre si en té en compte la “traïció” nord-americana a l’estament militar egipci, que ha estat el grup més influent en el país des de que Nasser es feu amb el poder al 1952.

Des de llavors, la relació no ha parat de fer-se més intima. Al 2015, mentre Occident intentava marginalitzar a Rússia per la annexió de Crimea, Putin visità El Caire. Al 2016, els dos països realitzaren les primeres maniobres militars conjuntes. Actualment, Moscou està manufacturant una cinquantena d’helicòpters d’atac per a Al-Sisi i un número similar d’avions de combat MiG-29.

Països com Egipte, Algèria i especialment Líbia són clau per a contenir la immigració provinent de l’Àfrica Subsahariana que intenta arribar a Europa. A més, lluny de minvar, el boom demogràfic que el continent africà viu actualment fa preveure més onades de immigrants en un futur proper.

A més, cal tenir en compte també que Rússia ha millorat enormement durant els darrers mesos les relacions amb Turquia, l’altre punt clau d’accés a Europa pels immigrants.

Si es tenen en compte conjuntament les accions russes al Nord d’Àfrica d’una banda i l’acostament a Turquia de l’altre, sembla clar que Rússia està intentant arraconar geopolíticament a la Unió Europea. Això li permetria al Kremlin accionar la fatídica palanca política de la immigració, el tema més calent de la política interna de nombrosos estats de la Unió.

Imatge de portada: Vladimir Putin i Abdel Fattah al-Sisi al 2015.

Print Friendly, PDF & Email

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.ACEPTAR

Aviso de cookies