CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Objectius vitals Objectius vitals

Objectius vitals

Opinió 24 Desembre, 2018 Antoni Pedragosa 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Objectius vitals

En un espai de diàleg, on ens preguntàvem si calia o no donar sentit a la vida, es va assenyalar que segons els experts, no hi ha una clara objectivitat que ens digui que és necessari aquest sentit vital. Però de la mateixa manera que quan caminem portem una direcció concreta cap a un lloc determinat, la nostra vida pot tenir una direcció. Cal veure on ens porta aquesta direcció. Si l’objectiu és mirar pel meu interès, i no m’importa el més mínim l’interès dels altres, això és pur individualisme. Si l’objectiu em porta a una idea fraternal i de bé comú, serà segurament un camí més difícil però més convenient. Hi ha uns entrebancs que dificulten aquest camí. S’assenyalava que hi ha quatre lladres que ens roben qualitat vital. L’acceleració, la fragmentació, la superficialitat, i una immediatesa que ens nega visió de futur. L’acceleració de fer moltes coses alhora, que ens priva la possibilitat de tenir una visió més serena i humana de la vida. La fragmentació del coneixement ens dificulta una visió unitària del món. La superficialitat fa de la nostra vida, un aparador… no el que és, sinó el que sembla, cosa que no ens ensenya a anar al fons de les qüestions. La globalització amenaça el nostre futur, i subtilment ens proposa no anar enlloc, i no tenir altre objectiu que seguir consumint.  La vida és un do gratuït, que l’hem de viure plenament, trobant-nos amb nosaltres mateixos i amb els altres. En definitiva, la qualitat de vida, no depèn de la quantitat de coses que tinguem, sinó de la qualitat de les nostres relacions interpersonals. Un estudi fet per la Universitat de Parma, afirma que en unes estadístiques preses als EEUU, al llarg de 20 anys, s’observa un increment del producte interior brut del 43%, i en canvi la felicitat mitjana dels americans no va créixer, sinó al contrari, la gent es trobava més angoixada i estressada. Si, tenen més coses, però l’endeutament fruit de l’excés de compres, fa que estiguin massa preocupats per arribar a fi de mes. És curiós comprovar, que la majoria de les persones no s’identifica amb els valors que es veu obligat a practicar. Potser haurem de reconèixer la incoherència entre el què pensem i el què fem. Cal que tinguem el coratge suficient per despertar d’aquest somni consumista, i veure que la felicitat no depèn de la quantitat de coses que tinguem, sinó de la qualitat de les nostres relacions interpersonals que practiquem.

Print Friendly, PDF & Email

Antoni Pedragosa

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies