CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Les “totpoderoses” multinacionals estan immerses en una greu crisi Les “totpoderoses” multinacionals estan immerses en una greu crisi

Les “totpoderoses” multinacionals estan immerses en una greu crisi

Segons un estudi de ‘The Economist’, les multinacionals han esgotat la seva capacitat de retallar costos i impostos, així com d’innovar per sobre de les empreses locals. Els seus indicadors de rendiment mostren un retrocés durant els darrers anys
FocusMónZPortada IzquierdaZResto 6 Febrer, 2017 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (3 votes)

Inici » Historic » Les “totpoderoses” multinacionals estan immerses en una greu crisi

Les grans empreses multinacionals són el principal símbol de la globalització econòmica contemporània. Molts les perceben com un tipus d’actor en l’escenari internacional que comença a rivalitzar amb la sobirania dels estats. Al President Trump no li agraden, perquè al deslocalitzar la seva producció, treuen feina als nord-americans. D’altres insisteixen que són la base del creixement econòmic i del model de comerç actuals. Tothom sembla estar d’acord, però, en que les empreses multinacionals són robustes i influents.

No obstant, un recent estudi de The Economist posa aquesta darrera afirmació en entredit. “Els rendiments financers de les multinacionals han ensopegat, de manera que ja no superen a les empreses locals. Moltes semblen haver exhaurit la seva habilitat de retallar costos i impostos, així com depassar en habilitat i innovació els seus competidors locals”.

Segons la revista britànica, la feblesa de les multinacionals és anterior a les “revoltes populistes” que han colpejat el món en el 2016. Les multinacionals ja havien tocat retirada abans del vot pel Brexit o que Donald Trump fos escollit president.

The Economist defineix les firmes multinacionals d’una forma un tant rudimentària com “empreses que fan una bona part dels seus negocis fóra de la seva regió d’origen”. Una forma una mica més elaborada de definir una multinacional és a través dels índex de transnacionalitat, mesures que combinen diversos atributs de les empreses com la proporció d’actius a l’estranger, el numero de treballadors a l’estranger i el volum de ventes a l’estranger.

En qualsevol cas, el que The Economist entén com “multinacionals” només dóna feina a un de cada 50 treballadors del món. I a pesar d’això, les cadenes de producció vinculades a les multinacionals suposen el 50% del comerç mundial. Representen una tercera part del valor dels mercats bursàtils mundials i són propietàries de pràcticament totes les grans patents industrials.

La fi d’una era?

Si les multinacionals han arribat a gaudir d’una posició central en l’escenari econòmic global, és perquè els inversos les han percebut com màquines de fer diners més eficients que no pas les empreses locals. The Economist afirma que això ja no és cert.

Font: The Economist (2017)

Com mosta la gràfica superior, la proporció del comerç mundial que es realitza a través de cadenes de producció transnacionals s’ha estancat des del 2007. Les firmes occidentals ja no venen tant com abans fóra de les seves regions d’origen, i els inversos mostren un interès decreixent per les multinacionals (gràfic dret).

En els darrers cinc anys, els beneficis de les multinacionals han disminuït un 25%. Mentre empreses tecnològiques com Apple o Alphabet (Google), i de béns de consum segueixen sent icones de referència a nivell mundial, els beneficis provinents de les multinacionals han passat de representar un 35% a un 30% sobre els beneficis globals.

Per a The Economist, el potencial de les multinacionals s’ha esgotat. Les empreses ja no són capaces de reduir més els costos derivats del pagament d’impostos, mentre les factures dels sous dels treballadors als països en desenvolupament no deixen d’augmentar. Les empreses locals han après dels seus errors i copien o aparten les idees de les multinacionals en els seus mercats domèstics. Les empreses punteres avui en dia són locals, des de les que exploten el gas de lutita als Estats Units fins als bancs brasilers, passant per les empreses de telecomunicacions índies i les botigues virtuals xineses.

Algunes empreses com General Electrics o Siemenes estan re-localitzant la seva producció a escales regionals o inclús estatals. D’altres, com Uber o Alphabet, segueixen creixent perquè els seus negocis són “intangibles”, es recolzen totalment en plataformes online.

No obstant, aquestes darreres empreses són també vulnerables. Al crear molt pocs llocs de treball i no estar regulades per les regles del comerç físic, són i seran la presa més evident de polítics com Donald Trump.

El declivi de les multinacionals pot generar problemes: els preus pujaran, la competència i la varietat d’oferta disminuiran i la innovació es farà un procés més lent.

 

Print Friendly, PDF & Email

Joan Prats i Amorós

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies