CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Què passarà amb Mossul –i l’Iraq- després de la batalla contra Estat Islàmic? Què passarà amb Mossul –i l’Iraq- després de la batalla contra Estat Islàmic?

Què passarà amb Mossul –i l’Iraq- després de la batalla contra Estat Islàmic?

Tot i que la vil·la de Mossul no ha estat encara alliberada, els experts asseguren que el més difícil no serà capturar-la sinó gestionar la pau. Mossul podria convertir-se en el caos que l’Iraq necessita evitar a tota costa
MónResearchZPortada IzquierdaZResto 27 Octubre, 2016 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (4 votes)

Inici » Historic » Què passarà amb Mossul –i l’Iraq- després de la batalla contra Estat Islàmic?

“No és que no hi hagi cap pla pel dia de després [ de l’alliberament de Mossul ] , sinó que és que n’hi ha masses”. Així resumien els investigadors Renad Mansour i Saad Aldouri els reptes que esperen a l’Iraq un cop Estat Islàmic hagi estat esborrat –literalment- dels mapes.

Les operacions militars contra Estat Islàmic són el repte més fàcil dels que l’Iraq té al davant. Així opinaren Renad Mansour, Mina al-Oraibi i Hayder al-Khoei en una trobada organitzada pel del think-tank britànic Chatham House el passat dimecres a Londres.

I és que, segons afirma Al-Oraibi, el més crucial no és l’alliberament de Mossul, la segona ciutat més important de l’Iraq, sinó el com s’estabilitzarà i es reconstruirà la ciutat. La victòria contra els milers de combatents islamistes que encara ocupen Mossul es dóna per descomptada. Al davant seu s’acumula una força que els supera dràsticament tan en numero d’efectius com en tecnologia i armament. Al-Khoei comentà que de moment l’ofensiva ha estat molt exitosa, fins al punt d’excedir les expectatives dels militars.

Tot i això, cal apuntar que la fase crítica de l’operació encara no ha començat: de moment els avenços de la coalició s’han fet en terrenys rurals de les afores de la ciutat, mentre que Estat Islàmic s’ha estat preparant durant dos anys per a lliurar una batalla sense quarter en el centre de la població. Centenars de combatents islamistes estarien entrant a la ciutat des de l’oest, encara controlat per Estat Islàmic, per reforçar la guarnició. També hi hauria dotzenes de cotxes bomba preparats i els milicians islamistes estarien sembrant el terror entre la població local en un intent desesperat d’evitar que es passi informació militar a l’exèrcit iraquià i les forces aèries de la coalició internacional.

Un llarg comboi de l’exèrcit iraquià avança. Iraqi Media

Un llarg comboi de l’exèrcit iraquià en ple avanç. Iraqi Media

Una ofensiva políticament difícil de gestionar

El primer ministre iraquià Haider al-Abadi s’ha volgut assegurar que les forces armades regulars seran les encarregades de liderar l’ofensica. Tot i això, queda per conèixer quin paper tindran exactament les nombroses milícies i grups que han estat tan importants en els darrers dos anys per a contenir i fer retrocedir Estat Islàmic. Entre aquests, els més importants són els Peshmerga del Kurdistan Iraquià, les milícies xiïtes recolzades per l’Iran i les tribus sunnites de la regió oposades a Estat Islàmic. Tots ells volen tenir un paper destacat en les operacions.

Per si fos poc, Turquia, que compta amb 2.000 soldats i desenes de vehicles de combat estacionats al nord de Mossul, també vol tenir la seva part en les operacions. Les forces turques no tenen autorització de Bagdad de quedar-se a l’Iraq. Segons esmentà Al-Khoei, cap sector iraquià –ni tan sols els sunnites- veu la seva presència amb bons ulls.

La compenetració de les forces que en canvi sí que participen en l’ofensiva és de moment correcta, excepte per certes declaracions en les que els Peshmerga esgrimien que havien hagut d’aturar el seu avanç perquè els seus aliats de l’exèrcit regular iraquià estaven tenint problemes per assegurar el terreny. Curiosament, pels militars iraquians eren els Peshmerga els qui els havien obligat a frenar l’avanç.

Tensions a Bagdad

Apareix així la qüestió de com es farà el repartiment de premis i influències després de la captura de Mossul. Per a Renad Mansour, la moral de tots els iraquians és actualment excepcionalment alta, però es tracta només d’un moment d’eufòria perquè la derrota de l’enemic comú es percep pròxima.

Un cop l’entusiasme decaigui, es podria reobrir el tràgic joc de cadires entre les faccions rivals que ha sumit a l’Iraq en un caos continuat des de la invasió nord-americana del 2003. “El futur de Mossul es decidirà a Bagdad, no a Mossul”, afirmà Renad Mansour, fent referència a la delicada situació que travessa la política iraquiana en aquests moments.

El primer ministre iraquià Haider al-Abadi ha d’afrontar la enèsima crisi de govern des de que accedí al càrrec al 2014.

El primer ministre iraquià Haider al-Abadi ha d’afrontar l’enèsima crisi de govern des de que accedí al càrrec al 2014.

El govern del primer ministre Al-Abadi és molt feble. El ministre de defensa, un càrrec clau en la lluita contra Estat Islàmic, fou expulsat a finals d’agost després d’un vot de no confiança al parlament. La mateixa sort corregué el ministre de finances pocs dies després. A més, al 2017 hi haurà eleccions parlamentàries, en un ambient en que els xiïtes, sunnites i kurds no estan tan sols dividits entre ells sinó internament. Per citar només un exemple, l’ex-primer ministre iraquià Al-Maliki (xiïta), conegut pel seu sectarisme i corrupció, està menant des de l’ombra una ofensiva contra el govern d’Al-Abadi, també xiïta. Per la seva banda, el també xiïta Muqtada al-Sadr, que compta amb ampli recolzament popular, és un ferm opositor tant a Al-Abadi com a Al-Maliki.

Estat Islàmic intentarà aprofitar les dificultats polítiques del país per sembrar el caos a través de tàctiques d’insurgència i atemptats. A més, en aquest escenari és probable que reaparegui Al-Qaeda, a qui Estat Islàmic va arraconar al 2014. El modus operandi d’Al Qaeda, que busca la complicitat de les poblacions locals i la discreció, sembla molt adient en la situació d’incertesa que viurà l’Iraq després de la derrota d’Estat Islàmic.

Imatge de portada: un soldat iraquià fa el símbol de la victòria durant l’ofensiva contra Baiji, al sud de Mossul, a l’octubre del 2015. AFP Photo.

Print Friendly, PDF & Email

Joan Prats i Amorós

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies