CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
El món àrab i el tràfic de drogues: un drama amagat El món àrab i el tràfic de drogues: un drama amagat

El món àrab i el tràfic de drogues: un drama amagat

L’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica són importants àrees de producció, tràfic, venta i consum de drogues, activitats de les quals depenen, en alguns llocs, importants segments de les poblacions locals. El fenomen de la droga contribueix a alimentar els múltiples conflictes que pateixen aquests països
MónResearchZPortada DerechaZResto 2 Novembre, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » El món àrab i el tràfic de drogues: un drama amagat

L’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica no només tenen greus problemes polítics i de seguretat, sinó que són àrees on la producció, tràfic, venta i consum de drogues estan fent estralls.

Segons Georgios Barzoukas, autor d’un estudi pel Institut de la Unió Europea d’Estudis de Seguretat, les activitats il·legals relacionades amb la droga estan contribuint a la inestabilitat de la regió.

Les dues principals rutes de la droga travessen el món àrab

L’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica són les regions de pas indispensables per introduir de forma il·legal droga a Europa, on segons Barzoukas, la demanda es manté estable. Això ha generat un negoci que s’estima entre els 400 i els 600 milers de milions de dòlars.

Per introduir les drogues en el Vell Continent existeixen dues rutes diferents, depenent del punt de producció de les substàncies addictives.

La ruta sud té el seu origen en Amèrica Llatina: Colòmbia, Perú i Bolívia són els principals productors de cocaïna del món. Una part d’aquesta substància s’exporta cap als Estats Units, i una altra part s’intenta introduir a Europa ja sigui directa o indirectament a través via aèria o marítima.

Si es fa indirectament, la droga arriba a països de la costa occidental d’Àfrica com Guinea-Bissau, Senegal o Cap Verd. I des d’allí, es transporta de nou per avió, vaixell o bé a través del desert fins al Marroc. Això ha incrementat de retruc la inseguretat en països com Mali o Níger, on una part de l’economia rural està a hores d’ara basada en el contraban de drogues.

Una altra part de la droga es produeix en el Nord d’Àfrica mateix. El Marroc ha esdevingut el primer productor mundial de cànnabis, amb una superfície cultivada de 47.000 hectàrees. Al 2015, aquest país produí 38.000 tones de cànnabis. Per a fer-se una idea del volum de negoci, a Espanya, el preu d’un kilogram d’aquesta droga ronda els 5.000€.

Mapa que mostra els països productors de drogues al Nord d’Àfrica i Orient Mitjà, i les rutes d’entada a Europa. Font: Georgios Barzoukas, Institut de la Unió Europea d’Estudis de Seguretat

La segona ruta és la que prové de l’Afganistan, país que cultiva de forma intensiva cànnabis i sobretot, la rosella de l’opi i l’heroïna, el cascall. El cultiu d’aquesta darrera planta suposa una vuitena part del PIB nacional. La preparació de l’heroïna es fa en general en el mateix Afganistan, o bé als veïns Iran, Iraq o fins i tot Turquia.

La destinació final no només és Europa, sinó que una part important es queda a l’Orient Mitjà o sud d’Àsia. A l’Iran, l’heroïna és des de fa dècades una epidèmia: quasi bé un milió de persones reben tractament per haver abusat de la substància.

La connexió entre les drogues i el terrorisme

Al Sàhara i al Sahel, la branca local d’Al Qaeda ha estat durant anys extraient ingressos del tràfic de drogues a través del desert. Al Líban, s’especula que Hesbol·là rep suport financer de la comunitat libanesa a Sud-Amèrica instal·lada a la regió productora de cocaïna. Inclús dins d’Europa, la combinació de traficant de drogues i terrorista islamista no és estranya. S’ha donat en casos recents per exemple a Brussel·les o a Catalunya mateix. La droga és una eficaç font de ingressos pels terroristes, tot i que no la única.

D’altra banda, la droga no és només un dels pilars de l’economia jihadista, sinó també de molts altres grups armats que operen al Sahel, incloent els nacionalistes tuaregs. Encara pitjor, comunitats senceres depenen en bona part del tràfic de drogues, cosa que complica més la solució al problema: tot aquell que intenti perseguir als traficants es guanyarà el títol d’enemic de la població local. Quelcom de semblant passa a l’Afganistan, on les forces de la coalició internacional que ocuparen el país al 2001 no foren capaces d’articular una alternativa pels agricultors de cascall locals.

A mesura que la droga s’allunya del punt on s’ha produït, els carregaments es fan més petits i per tant més difícils de localitzar. El problema s’ha per tant d’afrontar principalment en els països productors. Però perquè els esforços siguin efectius, cal invertir grans quantitats de temps i diners en assegurar que la població local no depengui de la droga per tal de sobreviure.

Imatge de portada: la policia supervisa la destrucció d’una plantació de cànnabis al Marroc. 

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies