CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Països àrabs: les conseqüències d’ésser la regió més violenta del món Països àrabs: les conseqüències d’ésser la regió més violenta del món

Països àrabs: les conseqüències d’ésser la regió més violenta del món

L’Orient Mitjà és estadísticament la regió amb més morts per conflicte bèl·lic al món, i els civils són els que més en pateixen. Aquest fet ajuda a explicar, entre d’altres, l’augue del terrorisme gihadista actual
FocusZPortada IzquierdaZResto 8 octubre, 2017 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Països àrabs: les conseqüències d’ésser la regió més violenta del món

L’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica, és a dir, el món àrab, és la regió més violenta del món. Es tracta de quelcom de ben sabut. Tant, que pot arribar a semblar un tòpic buit de significat real. Però les xifres ho corroboren.

Segons un estudi recentment publicat pel Institut d’Estudis de Seguretat de la Unió Europea, entre el 1945 i l’actualitat s’hi han produït el 40% de les morts per conflicte bèl·lic o violència políticament motivada. En concret, es tracta de 2,3 milions de persones. La regió, coneguda en anglès sota les sigles MENA (de Middle East and North Africa), només conté però el 5% de la població mundial.

Mapa de la regió MENA (en blau més fosc). Font: wikipedia. L’Iran no és un país àrab, però a vegades se’l inclou.

D’on provenen tots aquests morts? Segons Florence Gaub, autora de l’estudi, el món àrab no ha experimentat massa guerres entre estats. I, en concret, des de la fi de la Segona Guerra Mundial, només s’ha donat un cas de conflicte bèl·lic entre dos estats àrabs (la invasió de Kuwait per part del Iraq al 1990). En tots els altres casos, s’ha tractat de guerres d’estats àrabs contra estats no-àrabs (Iran, Israel, Estats Units, Regne Unit i França).

A més, les guerres entre estats de la regió no són ni freqüents ni llargues (han tingut una duració mitjana de 60 dies, si no es considera la terrible guerra Iran-Iraq que durà des del 1980 al 1988).

Fins aquí, res d’especial: el fet que la violència entre estats s’hagi reduït al món àrab no ens diu gran cosa. Es tracta d’un fenomen idèntic arreu del món.

La violència intra-estatal, origen de la major part dels morts

En canvi, Gaub afirma que si la regió àrab és especialment violenta és degut als conflictes civils o intra-estatals. La violència d’aquest tipus és la responsable del 64% de morts políticament motivades de l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica. A més, aquest és el tipus de guerra que s’emporta més víctimes civils a la regió: més del doble que els conflictes entre estats. Els conflictes civils són també molt més llargs de mitjana que les guerres tradicionals entre estats: quasi bé 4 anys.

Les continues guerres internes dels estats de la regió tenen no només conseqüències físiques pels que les han patit de primera mà, sinó també psicològiques: Gaub afirma que entre el 1990 i el 2015, les morts per suïcidi han augmentat un 100% als països àrabs, mentre que tan sols un 16% a escala global. Al 2010 a Mossul (Iraq), ben abans de la conquesta de la vil·la per Estat Islàmic, es descobrí que el 37% dels nens menors de 15 anys patia algun tipus de desordre mental. El 88% dels nens kurds que presenciaren les massacres d’Anfal al Kurdistan iraquià del 1988 tenien símptomes permanents d’estrès post-traumàtic.

L’origen de la violència al interior dels estats és pot habitualment reduir a dos motius: problemes econòmics greus i absència de sistemes polítics veritablement representatius de les seves poblacions.

Les conseqüències actuals: terrorisme i conflictes sense solució a la vista

És en part aquest nefast historial de conflicte i les seves conseqüències sobre els civils el que ha preparat el terreny per les aberracions comeses per Estat Islàmic i la campanya de gihad total que intenta promoure a escala global.

No és difícil imaginar-se com molts àrabs se senten profundament frustrats amb els seus estats nacionals que han demostrat, des de la seva aparició al 1945, ésser incapaços de promoure la inclusió econòmica i política dels seus ciutadans. Juntament amb la propagació de les corrents més extremistes de l’Islam, aquesta història de violència ha fet que molts trobin un refugi en la radicalització i la demonització dels infidels.

Print Friendly, PDF & Email

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.ACEPTAR

Aviso de cookies