CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Quan el model xinès convenç més que l’europeu -als propis països de la UE Quan el model xinès convenç més que l’europeu -als propis països de la UE

Quan el model xinès convenç més que l’europeu -als propis països de la UE

Onze països de l’UE es reuneixen amb la Xina en una cimera molt mal vista des de Brussel·les. El primer ministre hongarès Victor Orban, ben conegut per les tensions que ha protagonitzat amb la UE, afirma que la cooperació amb la Xina “no divideix el món en professors i alumnes”. Al mateix temps, la Xina obté influència en el Consell Europeu
FocusMónZPortada IzquierdaZResto 23 Desembre, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Quan el model xinès convenç més que l’europeu -als propis països de la UE

Amb l’activació del mecanisme per a retirar a Polònia el seu dret de vot al Consell, la UE inaugurava aquesta setmana la seva enèsima crisi política. El Brexit, la immigració, la falta de lideratge o la reforma de la zona euro en són d’altres

A més a més, hi ha també crisis no són tan evidents, però es van gestant lentament. Una de les més destacades és el paper de la Xina, cada cop més penetrant en els assumptes d’una Unió Europea desunida.

La darrera setmana de novembre es va celebrar a Budapest, capital d’Hongria, la sisena cimera Xina-Europa de l’Est. Com afirma Rafael Poch a La Vanguardia, no va tenir massa ressò a la premsa. Però va causar molt males sensacions a Brussel·les i diverses capitals d’Europa Occidental, segons recull el Financial Times.

La cimera, considerada tot un desafiament a Brussel·les, només podia haver estat organitzada pel cap de govern amb més experiència en fer la guitza a la UE –ara per ara, perquè els polonesos aprenen de pressa: el primer ministre hongarès Victor Orban.

A la trobada hi varen participar el primer ministre xinès Li Keqiang, 11 països membres de la UE i els cinc dels Balcans que no ho són. La Xina va anunciar-hi una inversió de 3.000 milions de dòlars en infraestructures, incloent una línia de tren d’alta velocitat entre Budapest i Belgrad.

És una xifra molt petita si es compara amb els 86.000 milions de fons europeus estructurals i de cohesió que es destinaran només a Polònia entre el 2014 i el 2020. Però té una enorme significació.

Qui tem al drac xinès?

La por a Beijing s’escampa pels passadissos de les institucions europees. A l’octubre, Politico EU va dedicar un reportatge especial a la qüestió de la influència xinesa sobre la Unió. El “drac xinès” estaria comprant vots al Consell dels països castigats per la crisi econòmica a través de inversions directes.

El diari relata com Beijing hauria aconseguit bloquejar una iniciativa d’Alemanya, França i Itàlia al Consell Europeu. Els tres “grans” de la UE – si no es considera el Regne Unit- intentaren que la Comissió Europea examinés maneres de protegir-se de inversions estrangeres, moltes de les quals són xineses, dirigides a comprar empreses estratègiques europees.

Normalment, quan els tres grans proposen quelcom en matèria econòmica, els altres obeeixen. Però en aquesta ocasió, el punt s’esborrà de la resolució final.

La UE i la Xina: dos models enfrontats de influència internacional

Les tensions entre l’est i l’oest de la UE no es limiten a aspectes econòmics i financers, sinó que aquests deixen entreveure tensions molt profundes entre els socis europeus. Orban i l’actual govern polonès són coneguts per criticar el intervencionisme de Brussel·les en tots els aspectes polítics, com per exemple l’aparell judicial, immigració o polítiques familiars.

Precisament tot allò que Beijing no li dóna cap mena de importància. El model d’expansió xinès, al contrari que el de la UE i els Estats Units, es centra en el comerç i la inversió directa. A vegades conegut amb el nom de “consens de Beijing”, promet als països fortes inversions en sectors clau com infraestructures a canvi de contractes per a les seves empreses.

Així, per exemple, la Xina s’ha convertit en el principal inversor directe en el continent africà, desplaçant a les companyies europees tradicionalment predominants.

Com Catdiàleg avançà, actualment la Xina està portant encara més lluny aquest model a través del projecte conegut com “Nova Ruta de la Seda”, que tracta d’unir Occident i Orient a través d’Àsia Central i l’Orient Mitjà.

Beijing ja hi ha col·locat les primeres pedres a Europa: en plena crisi del deute grec, la Xina va comprar bona part del port del port d’Atenes, el Pireu. I des de llavors hi està invertit fortament per a convertir-lo en la seva porta d’entrada al mercat de la UE.

Com Orban afirmà: “veiem en la iniciativa del president xinès del cinturó i ruta de la seda com una nova forma de globalització que no divideix el món en professors i alumnes, i es basa en el respecte mutu”. Un dard velat dirigit contra la Comissió Europea, ben coneguda a l’hora de donar lliçons.

Segons fonts del Consell, Hongria, Grècia i altres països de l’est estarien bloquejant resolucions que condemnen les violacions de drets humans per part de la Xina.

Imatge destacada: el Primer Ministre xinès Li Keqiang i el seu homòleg hongarès Victor Orban durant la cimera del passat novembre

 

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies