CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Mas tenia intenció d’apartar-se de la presidència si la CUP tornava a dir no Mas tenia intenció d’apartar-se de la presidència si la CUP tornava a dir no

Mas tenia intenció d’apartar-se de la presidència si la CUP tornava a dir no

Feia dies que Mas tenia un pla B per si les negociacions amb la CUP no arribaven a port, i va elaborar un pla amb Fernández i Romeva per evitar fer unes segones eleccions que haurien estat perjudicials pel procés
CatalunyaPolíticaZPortada DerechaZResto 12 Gener, 2016 Núria Vilellas Camps 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Mas tenia intenció d’apartar-se de la presidència si la CUP tornava a dir no

Quan semblava que Artur Mas havia pres ‘in extremis’ la decisió de fer un pas al costat per cedir la presidència de la Generalitat i evitar així les eleccions, ara resulta que va ser una decisió meditada. El pla B de Mas. Així ho informa Maria Dolores Garcia, directora adjunta de La Vanguardia, en un article que porta precisament el títol de “El pla B de Mas”, on explica quins van ser els moviments reals del ja expresident per arribar a aquest acord amb la CUP.

Dues setmanes abans d’investir a Carles Puigdemont com a líder de Catalunya, Mas ja patia per si les negociacions amb la CUP no tiraven endavant i s’havia d’arribar a uns comicis que haurien estat molt perjudicials pel procés. Però després de la insistència de David Madí (entre d’altres) en plantejar-se les exigències de la CUP, Mas va començar a mantenir unes reunions paral·leles amb Raül Romeva i David Fernández per temptejar el terreny i veure si estaria ben valorat que es produís el que ha acabat passant. Això si, aquestes negociacions van ser secretes, i cap membre de la cúpula ni de Junts pel Sí ni de convergència en sabia res, la decisió els va caure per sorpresa el mateix dissabte abans de la investidura. Fet que planteja la qüestió de si la directiva de CDC no té cap valor pel mateix Mas.

Així doncs, encara que Mas insistís fins al divendres 8 de gener d’anar a les eleccions passés el que passés, la realitat és que des dels dies 4 o 5 ja sabia que davant d’una altra negativa de la CUP canviaria el candidat, i mentre els negociadors de JxSí feien el que podien per arribar a un acord, Mas ja tenia el seu pla B per si de cas. Ara bé, Carles Puigdemont era el segon plat, i només va passar a ser candidat després de la negativa de Neus Munté, que no va veure clar que ara fos el seu moment i va preferir mantenir-se’n al marge. Però que no volgués, no significa que hi renunciï en un futur. I és que després d’aquest govern de transició de 18 mesos que ens espera, se’ns presenten 4 possibles candidats per la futura presidència de Catalunya: l’actual president, que podria desitjar mantenir el càrrec; la mateixa Munté, que no s’ha descartat pel futur; Artur Mas, que ja ha avisat que té la intenció de tornar; i Oriol Junqueras, que serà l’ase dels cops d’aquesta legislatura amb la cartera més complicada de totes i la necessitat de negociar a Madrid.

Print Friendly, PDF & Email

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies