CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La manifestació de Barcelona: guanya l’Estat Islàmic La manifestació de Barcelona: guanya l’Estat Islàmic

La manifestació de Barcelona: guanya l’Estat Islàmic

Editorial 29 Agost, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » La manifestació de Barcelona: guanya l’Estat Islàmic

La manifestació de Barcelona es va convocar per condemnar uns actes terroristes concrets, que succeïren a Les Rambles i a Cambrils, i no en relació a un abstracte universal i indeterminat: “El Terrorisme”. Es va convocar per afermar-se en les conviccions compartides: llibertat, convivència, pluralisme, respecte, i, per tant, sota el signe de la unitat. També es pressuposava el record commogut, respectuós i solidari a les víctimes, mortes i vives; als familiars, i un reconeixement als Mossos d’Esquadra,  Guàrdia Urbana, cossos de seguretat de l’Estat, serveis d’emergències i, en general, a tots als que havien col·laborat en l’atenció a les víctimes. Unitat, recolzament a les víctimes, i reconeixement, devien d’haver estat els mots d’ordre. No va ser així.

Els morts de Barcelona i Cambrils, els ferits, el sofriment i la por, no varen ser causats per un “llop solitari”, sinó per un grup ben organitzat, amb relacions més enllà de les fronteres, que practicava la Jihad.  Fou, en definitiva, un atemptat reivindicat pel Daesh. El va fer una cèl·lula terrorista molt gran, i certament calen moltes complicitats per organitzar-la i mantenir-la en secret. Tenia tanta capcitat d’actuar que només la circumstància fortuïta de l’explosió a la casa d’Alcanar va evitar un o diversos atemptats amb cotxes bomba, previsiblement un d’ells a la Sagrada Família.

Però, la manifestació, d’unitat res, de condemna al Daesh, a l’Estat Islàmic i a la Jihad, res, de record i homenatge a les víctimes, molt poc. La realitat va ser una altra.  Una part important dels assistents varen estar més interessats en escridassar el Rei i Mariano Rajoy, que en  exhibir unitat davant l’atac indiscriminat que s’inscriu en una consigna de guerra contra els infidels i apòstates.  En realitat, la manifestació ha acabat sent, en una bona mesura, una justificació de la Jihad, per una part, i per una altra, d’exaltació de l’Islam. Són dues qüestions diferents, però es produïren a l’hora.

Es va promoure la justificació  a base dels milers de pancartes del tipus “Ni Jihad, ni Creuades”  que equipara els atemptats amb  unes guerres que es produïren entre el segle XI i XIII. Assenyalen que hi ha una relació entre allò que dista 800 anys, amb el que ha succeït aquest agost a Barcelona. Aquest és exactament l’argument central del Daesh i de Al Qaeda! Els déus han cegat massa gent a casa nostra. “Ni atropellaments, ni bombardejos” proclamaven  unes altres pancartes, situant una altra vegada – i aquesta era un constant de molts altres cartells- la relació  entre l’acte terrorista i un fet previ. Els assassinats com a contrapartida als bombardejos. Però quins? Els que estan destruint al Daesh a Síria i Iraq? Volen dir que no s’ha de destruir el Daesh, i que si se l’ataca és lògic que hi hagin “atropellaments” (una expressió més pròpia d’un accident de tràfic que de l’assassinat en massa) Significa que mentre hi hagi guerra allí es justifica que matin innocents aquí?

En cap de les manifestacions de repulsa produïdes a Europa s’han vist plantejament d’aquesta mena. Referències a la venda d’armes a Aràbia Saudita i coses per l’estil, sí, forma part d’una visió que té fonaments pacifistes i  raonables, però l’equiparació, mai!

Imagini’s per un moment que l’atemptat hagués estat comès per un cristià emmetzinat per un odi diabòlic. Faci l’esforç de pensar-ho! La reacció hagués estat la mateixa? S’hagués produït una celebració del cristianisme, se li hagués donat protagonisme, o s’hagués produït  una  condemna, o com a mínim un buscar-li les raons? Es culpabilitzaria a tota l’Església, com es fa ara amb la pederàstia?

Una cosa és evitar la Islamofòbia, d’altra banda avui  marginal a Catalunya, i una  altra és exalçar l’Islam. Milers de pancartes oficials amb el “no a la islamofòbia”,  tant o més abundants que les de “No tinc por” (quantes per les víctimes?). Una activista musulmana com una de les dues persones que varen intervenir al final de l’acte; l’altra era una coneguda actriu (de veritat que no tenim ningú amb més ascendent moral; de veritat no hi ha cap home digne d’intervenir?;  que s’hauria dit si només haguessin parlat dos homes?). I, a més, en la filera principal d’autoritats, Rei, Presidents del Govern i de la Generalitat, alcaldessa, ministres, líders polítics, on  hi figuraven incrustades algunes representants de l’islam. Per què només de l’Islam?  On està la neutralitat religiosa que amb tant d’èmfasis reclama Colau, Iglesias, el PSC i el PSOE?

No hagués estat bé unes fileres oficials de caràcter  interreligiós en lloc de tant protagonisme musulmà? Es tractava d’agermanar o de donar protagonisme? L’Islam celebrat, el rei escarnit. Això és Barcelona?

Cap reconeixement clar rotund per als familiars de les víctimes; de fet, els morts i les seves tràgiques seqüeles es varen esfumar de la manifestació, malgrat ser-ne la causa principal.

Hi  va haver també una certa manipulació de la policia. Els varen fer anar al davant, sí, però per cantar darrera consignes que en el fons qüestionaven la seva feina. I aquesta és una altra  gran contradicció.

Barcelona ha donat als terroristes de la “Guerra Santa” una gran victòria simbòlica. Quin èxit pel Daesh! Ni s’ho podia imaginar. Els seus arguments assumits per una part dels agredits! I quina fantàstica manifestació de desunió, de conflicte intern i, per tant, de feblesa. El que una part de la gent va fer a la manifestació, el que varen propiciar la CUP i els governs de Puigdemont i Colau, dóna ales, si es que els hi feia  falta, a la Jihad. Barcelona com a ciutat global, mostra que  els seus atemptats  són només la resposta a una agressió contra la Jihad. Qui pot demanar més?

Alguna cosa molt profunda està desajustada a Catalunya, a Barcelona. No la pateix la majoria; el problema és que són els qui manen.

 

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies