CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Maduresa fiscal Maduresa fiscal

Maduresa fiscal

Anàlisi 11 octubre, 2018 Antoni Durán-Sindreu 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Maduresa fiscal

Crec, sincerament, que avui hi ha un ampli consens sobre les bondats d’un Estat just. No obstant això, hi ha importants discrepàncies al voltant del seu contingut i abast; discrepàncies que incideixen, i molt, en les necessitats de finançament del model de societat a què aspirem. Així, per exemple, si es considera que l’Estat és el responsable directe de garantir econòmicament a tots els seus ciutadans una vida digna, les necessitats d’ingrés que aquest necessita són immensament més grans que les d’aquell altre en què l’Estat és responsable subsidiari, i la família és qui assumeix en primer terme aquesta responsabilitat. Mentre que en el primer cas l’individu, com a tal, és el centre de l’acció política, en el segon ho és la família. Així mateix, tampoc és el mateix considerar que l’individu, per ser-ho, té dret a una renda bàsica i universal, que considerar que aquesta només s’ha de garantir en aquells casos concrets d’exclusió social. Per posar un altre exemple, també són diferents les necessitats de finançament d’aquell Estat en què els serveis públics essencials, com la sanitat i l’educació, es presten exclusivament pel sector públic, que les d’aquell altre que, sota la seva tutela i regulació, es presten en un marc de col·laboració conjunta públic-privada, respectant la llibertat d’elecció de l’individu. Suècia, per exemple, és un clar exemple dels dos extrems. De ser un Estat benefactor en les dècades dels anys 70 i 80, amb una pressió fiscal que va arribar a superar el 55% del PIB i amb un important estancament econòmic, a passar a un altre model d’Estat, que s’inicia en la dècada dels 90, en el qual es prioritza l’equilibri i la col·laboració públic-privada i la llibertat d’elecció dels seus ciutadans, model que ha reduït la seva pressió fiscal fins al 44,3% actual. Però tot i així, Suècia, per exemple, és un model de societat en què es viu i mor en “soledat”. Sigui com sigui, l’important és definir quin model de societat volem, quines són les seves conseqüències, quin és el seu cost, és a dir, quina és la pressió fiscal que cal suportar, i com aquesta s’ha de redistribuir entre els seus ciutadans, model, també, que dependrà, i molt, de les circumstàncies econòmiques, naturals, socials, demogràfiques, climatològiques, i un llarg etcètera que en cada cas concorrin.

Fixem-nos, doncs, que el debat sobre la fiscalitat no és el primer que una societat madura ha d’afrontar, sinó l’últim de tots. No obstant això, la realitat ens demostra que el que s’acostuma a prioritzar són els ingressos sense qüestionar-nos el propi model i, per tant, sense qüestionar-nos el muntant de la despesa que aquest representa i la seva veritable sostenibilitat atenent les circumstàncies que en cada cas concorren i que no es poden oblidar.

Tampoc es prioritza, per exemple, el model econòmic de societat que volem / podem tenir. Si un basat en el sector serveis, en el qual la inestabilitat o volatilitat laboral és major, un altre basat en la indústria, en què l’estabilitat laboral millora, o un de mixt, i en quin percentatge. També cal definir la mida d’empresa pel qual s’aposta, així com si també es fa per l’excel·lència en el capital humà i les seves virtuts.

Aquest model a definir s’ha d’anar adaptant als reptes que el futur ens depara. Però és evident que estarà en millor condició aquella societat que hagi previst, per exemple, els efectes de l’envelliment de la població i l’augment de l’esperança de vida, o els de la revolució tecnològica, que aquella altra que no els hagi previst amb el temps suficient.

Tampoc és el mateix aquella societat que aposti per institucions eficients i transparents, per la simplificació i agilitat administrativa, o per l’estabilitat i seguretat jurídica, que aquella altra en què la inestabilitat i la conflictivitat siguin els principals trets que la defineixen.

I tot en pro de la necessària confiança i seguretat a la qual tots aspirem, sense oblidar l’extremada importància de les polítiques de redistribució de la renda com a garantia de l’efectiva i veritable igualtat d’oportunitats que permeti que la gran majoria de la població tingui accés i capacitat de compra en un mercat que es preï com eficient. Només així és possible, potser, recuperar la classe mitjana i un nivell de vida digne que garanteixi, al seu torn, la sostenibilitat de l’Estat de benestar.

Una societat que aborda amb profunditat aquest debat és una societat madura que interioritza com a seus els valors sobre els quals aquesta s’assenta i assumeix com a cívica i solidària l’obligació de pagar impostos; interiorització i compromís que es complementa amb l’exemplaritat, l’austeritat i la transparència, armes, les tres, imprescindibles en la lluita contra el frau i en l’excel·lència en la gestió de les polítiques públiques.

En aquest context, crec, sincerament, que no anem en la direcció encertada. I no anem perquè prioritzem la necessitat de majors o menors ingressos sense afrontar abans el veritable problema, que no és altre que la definició del model de societat així com les seves conseqüències i sostenibilitat. El risc d’invertir el debat no només és eludir la responsabilitat que a tot polític li correspon, sinó fomentar un populisme demagògic quina màxima expressió és la cultura de la gratuïtat i els drets sense les seves correlatives obligacions sota la premissa d’un Estat Benefactor. És doncs necessari madurar i prioritzar.

Print Friendly, PDF & Email

Antoni Durán-Sindreu

És profesor de la UPF i soci-director de Durán-Sindreu, Advocats i Consultors d'Empresa

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies