CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Llei contra convivència Llei contra convivència

Llei contra convivència

Com pot estar el compliment de les lleis per sobre de la seva més genuïna finalitat?
Conviure 13 febrer, 2018 Simó Aliana 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Llei contra convivència

Segons informacions llegides en la premsa, el  proppassat dijous 1 de febrer el coronel Pérez de los Cobos en declaracions davant del jutge Llarena del Tribunal Suprem va deixar caure una frase que alguns mitjans de comunicació han ressaltat com a titular. Com a resposta  a una reunió amb els responsables de l’ordre públic a Catalunya entorn de la preparació del dispositiu per l’1-O, va afirmar que “el cumplimiento de la ley estaba por encima de la convivència ciutadana”.

M’esgarrifa. No sé si hi ha algun context jurista, o militar, o jeràrquic en el que el concepte que expressa la frase tingui un mínim de sentit. Potser sí. Segur, però, no pot tenir cap sentit en l’àmbit de l’organització de la convivència  col·lectiva. No hi ha objectiu que resumeixi millor la feina d’un Estat que assegurar la convivència ciutadana. La convivència entre els ciutadans!!! els que estudien, els que treballen, els que emprenen negocis, els que ensenyen, els que opinen, els que pateixen, els que busquen oportunitats, els que les han perdudes,…

Com pot estar el compliment de les lleis per sobre de la seva més genuïna finalitat?  Com la norma que entre tots ens imposem pot anar en contra d’allò que ens proposem? És evident, o almenys a mi m’ho sembla, que justament l’ordenament jurídic i l’evolució legislativa sempre intenten respondre a la necessària adaptació als canvis de la societat i dels valors amb els que s’identifica. La llei és l’instrument!

Tinc un gran respecte per la funció pública i crec sincerament que si algú actua sota els principis esmentats pel Sr. Pérez de los Cobos, ell inclòs, hauria de considerar-se la seva incapacitació  per a l’exercici de servidor públic. Si, a més, l’exercici públic es duu a terme des de llocs de responsabilitat, ja són els superiors jeràrquics els que queden deslegitimats quan permeten aquests tipus de criteris d’actuació.  I en el camp de la seguretat, encara hi hauríem d’afegir un plus d’exigència. Acceptarà el jutge com a legítim aquest criteri ?

Per convulses que siguin les situacions que ens toca afrontar, la bona convivència entre tots serà l’objectiu , i les lleis, les d’ara o les que puguin venir, seran només un dels instruments per a assolir-lo.

Print Friendly, PDF & Email

Simó Aliana

(Almenar -Lleida-, 1947). Graduat per UB en Pedagogia, UAB en Economia i MIT en Management. Ha treballat en diferents llocs de responsabilitat en el sector públic i en el sector privat. Actualment jubilat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies