CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
El linxament dels Pujol o un nou afer Dreyfus? El linxament dels Pujol o un nou afer Dreyfus?

El linxament dels Pujol o un nou afer Dreyfus?

Editorial 19 maig, 2017 CatDialeg.cat 1
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » El linxament dels Pujol o un nou afer Dreyfus?

L’estat de dret que impera a Europa és garantia de moltes coses, algunes tan transcendents com les garanties de l’administració de  justícia, la llibertat i el respecte a la dignitat de les persones. En principi, Espanya és un estat d’aquestes característiques, i Catalunya, una presumpta capdavantera. Falç. Com en tot, les lleis no basten si la societat no les aplica. Només cal veure l’allau de filtracions de sumaris als mitjans de comunicació, una pràctica prohibida i penada sense que ningú protesti.

Un fonament de l’estat de dret com a garantia de les persones és la presumpció d’innocència. Ningú és culpable fins que un judici ho demostra. Principi que, precisament a Catalunya i en relació als grups homosexuals, la pròpia Generalitat va liquidar en introduir la inversió de la càrrega de la prova: si algú t’acusa d’homòfob has de ser tu qui has de demostrar la teva innocència.

El cas Pujol, sobretot ell, però també el de tota la seva família, és una mostra escandalosa d’aquesta situació, i pot acabar esdevenint un nou afer Dreyfus. El president Pujol, l’home sobre el qual ha basculat un quart de segle de la vida de Catalunya, pràcticament quasi tot el període de la Generalitat recuperada, és insultat per columnistes i polítics, maltractat per la informació, acusat de lucrar-se amb la seva activitat política -ell i la seva dona, que han estat models d’austeritat.

En tot l’afer dels Pujol cal situar uns punts fonamentals:

  1. Una cosa és el president i una altra els diferents membres de la família. Desqualificar-los a tots a la vegada i abans d’hora és una pràctica pròpia de ments totalitàries.
  2. Amb tota la informació presentada a l’opinió pública fins ara, és molt dubtós que al president de la Generalitat se’l pugui acusar de gaire més del que ja va declarar: una deixa familiar domiciliada a Andorra que no va comunicar a la Hisenda espanyola. Si fos així, seria mereixedor d’una certa censura moral i política, però molt allunyada de l’escarni institucional i mediàtic que ja se li ha fet.
  3. Cal diferenciar de bon principi, aquell fet subjecte a judici, del seu llegat polític i cultural. L’obra de Pujol exigeix ser rescatada, no ja de l’oblit, sinó de l’intent de denigració i valorada, críticament, però valorada.
  4. És una vergonya el temor humà dels seus companys de partit que, no únicament han callat, sinó que han actuat en el seu perjudici. La pròpia feblesa de CDC, avui PDECat, amb les sospites de corrupció política els ha portat a refugiar-se en l’anonimat, sense rescatar l’obra de Pujol. En lloc de sortir a explicar i raonar, alguns destacats dirigents, especialment propers a Pujol i privilegiats políticament per ell, han optat per confondre’s amb el llenguatge amb la pretensió inútil de salvar la seva cadira.
  5. L’independentisme del Procés i la independència exprés, que arriba sempre demà, a la qual Pujol ha recolzat molt abans de l’afer que ara tant l’afecta, ha estat particularment cruel amb Pujol.
  6. Es presenta la família com una trama, una organització delinqüent, un afer que en tot cas la justícia haurà de demostrar, i no li serà fàcil a jutjar per elements que hi ha sobre la taula més enllà de prejudicis. Aquest escenari al qual contribueix l’opinió publicada i la lògica maledicència amb el poder, condemna temeràriament a tots per igual, i no atén a raons, simplement perquè són “els Pujol”
  7. Tots aquells que al llarg de la història recent han vist de mal ull a Pujol sense poder-lo derrotar políticament, s’han apuntat a la lapidació com una forma covarda de passar comptes.
  8. Entenem la decepció i frustració dels qui feien allò que mai cal fer, idolatraven l’home. També la dels destruïts per la crisi: és una necessitat humana dipositar la ira sobre els responsables. Però aquesta gent no fa el mal. Són els ventres satisfets que s’acarnissen amb Jordi Pujol i la seva família, els qui són indignes.
  9. Si no reaccionem positivament, Catalunya pagarà cara aquesta desfeta moral. No la comesa en una mesura o altra pels Pujol, sinó la practicada amb ells i l’obra del president. El linxament d’un gran personatge històric, amb ombres i clarors, però decisiu per a Catalunya

No absolem a ningú, però tampoc condemnen abans d’hora i, en tot cas, reequilibrem a còpia de cridar l’atenció sobre evidències bàsiques desateses.

Demanem presumpció d’innocència a tothom, respecte a les persones, una condició que es deu fins i tot als condemnats, i una iniciativa social per revisar críticament i valorar el llegat polític i cultural de Jordi Pujol, President de la Generalitat de Catalunya de 1980 a 2003 i home entregat tota la seva vida a servir aquest país.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

  • Diego

    21 maig, 2017 #1 Author

    Esto es vergonzoso,como puedes defender a un delincuente común,el legado Pujol es el que dijo Maragall es el 3%.
    Aún queréis mas pruebas ,tida la familia involucrada en un acto al más puro estado mafioso

    Respon

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.ACEPTAR

Aviso de cookies