CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
L’hegemonia no la té l’independentisme, sinó el feminisme de gènere L’hegemonia no la té l’independentisme, sinó el feminisme de gènere

L’hegemonia no la té l’independentisme, sinó el feminisme de gènere

Editorial 12 març, 2018 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » L’hegemonia no la té l’independentisme, sinó el feminisme de gènere

Els comentaris telefònics, filtrats interessadament, del dirigent d’ERC, Lluís Salvadó, un dels homes claus del procés, exemplifica molt bé que la ideologia hegemònica a Catalunya no és l’independentisme, que en tot cas és un vector polític coadjuvant, i ni tan sols únic, sinó el feminisme de gènere nascut de la ideologia de la perspectiva de gènere, que no cerca tant la igualtat de drets entre homes i dones, sinó un poder del gènere que té en l’home heterosexual l’enemic a batre. I amb ell, tota una determinada antropologia humana que comença per la unitat de la persona, i que passa per la impossibilitat de la família, quan aquesta es fonamenta només en les funcions internes i en el treball remunerat extern. Una ideologia, en definitiva que, com a mínim, posa en qüestió els fonaments de l’Estat del benestar.

Però, per què fem aquesta afirmació de la seva supremacia per sobre de l’independentisme? Per dues raons òbvies. La més punyent, les reaccions a la malifeta verbal de Salvadó, que mostra amb els seus comentaris el menyspreu per les dones, i més enllà, per la nul.la importància que atorga a les qualitats que ha de tenir un conseller d’ensenyament. Aquesta mentalitat expressada en una conversa privada, que se sap que ha estat donada a conèixer interessadament i en el moment oportú, just després de la vaga del dia 8 de març, ha merescut una pluja de peticions de dimissió, fins i tot des del seu propi partit, ERC. Aquesta reacció contrasta amb l’acceptació de les reiterades afirmacions davant del jutge, de dirigents del procés, que posen en relleu que tot va ser una immensa ficció i un engany.

Pesa més parlar irrespectuosament de la dona en l’àmbit privat, el que significa un grau de censura molt fort, que la renúncia al procés de la independència dut a terme, i a més amb caràcter públic i formal. En un cas, és la improvisació que calenta la boca i que en tot cas descobreix una mentalitat. En l’altre és una actitud reflexionada i contumaç. Si es demanen dimissions per un cas, amb mes raó cal fer-ho per les altres. I és que la declaració judicial té tot el dret de construir la millor defensa, però mai al preu de fer perdre tota credibilitat a la causa amb la qual hom s’ha compromès a arribar fins al final.

D’altra banda, aquest fet fruit de la filtració d’una conversa telefònica, era ja evident en el conjunt de textos aprovats pels partits de procés, i que culminà amb l’últim acord frustrat de govern, on la perspectiva de gènere ocupa, junt amb la república, el lloc més rellevant. I tot multiplicat a causa que aquest és també el comú denominador dels partidaris del 155. Vet aquí l’hegemonia. Si res no canvia, Catalunya es mou entre una república o una autonomia de gènere. La qüestió interessant és per què tanta gent -o no tanta- que pensa, passa per alt que anem cap a un estat, o estem instal·lats en una institució estatal, la Generalitat, que no és aconfessional, neutral en matèria de creences, sinó que s’inscriu en una de ben concreta, la perspectiva de gènere. Dubtem que sigui compatible amb una democràcia lliberal i amb l’Estat de dret.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies