CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
L’experiment xinès a Sudan del Sud L’experiment xinès a Sudan del Sud

L’experiment xinès a Sudan del Sud

La Xina ha enviat un miler de cascos blaus i participa activament en el procés de pau del jove estat africà. Beijing cerca un equilibri entre intervenció i imparcialitat que li permeti guanyar influència i legitimitat com a actor internacional
MónResearchZPortada DerechaZResto 18 Juliol, 2017 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » L’experiment xinès a Sudan del Sud

Tradicionalment la Xina ha estat la campiona de la no ingerència en els afers interns d’altres països. Això ja era cert ben abans de l’era comunista: a començaments del segle XX, la moribunda Xina imperial portava varis segles tancada sobre ella mateixa. Es considerava que l’emperador xinès, que tenia el mandat de governar “tot allò que es troba sota el cel”, no tenia la més mínima necessitat d’explorar i explotar noves terres: el món sino-cèntric estava organitzat en un sistema de vassallatge en el qual regnes com el Japó, Corea o Vietnam pagaven tributs a Beijing. I tot el que es trobava més enllà era, senzillament, irrellevant. Calia deixar que fossin els “bàrbars” europeus els que s’acostessin i reconeguessin la superioritat de l’emperador.

Aquesta posició històrica sembla haver influït en la doctrina de la Xina comunista de no intervenció. Beijing és encara avui dia una referència per a nombrosos estats fràgils i subdesenvolupats, incloent nombrosos membres del Moviment dels Països No-Alineats, el “tercer món” que aparegué amb la descolonització i que es negava a entrar en la lògica est-oest en que els Estats Units i la Unió Soviètica havien dividit el món.

No obstant, des de que la seva economia inicià el imparable ascens que encara avui dura, Beijing ha començat a fer evolucionar certes pràctiques i posicionaments. Com el International Crisis Group (ICG) afirma, la major presència internacional xinesa és en certa mesura incompatible, o almenys problemàtica, amb una política exterior consistent en no comprometre’s amb res ni ningú.

Al ser l’Àfrica el continent on la presència xinesa és més evident, no és estrany que sigui a Sudan del Sud que Beijing hagi decidit emprendre un sorprenent experiment. El ICG afirma que la posició cada cop més assertiva pel que fa a la protecció dels seus ciutadans i interessos econòmics per una banda ; i el paper més proactiu pel que fa al procés de pau per l’altre, indiquen que la Xina hi està comprovant com podria ser la seva política intervencionista futura.

A Sudan del Sud, el país més nou i probablement també el més pobre del món, la Xina hi té abans que res interessos energètics: l’empresa pública China National Petroleum Corporation (CNPC) realitzà en la jove nació importants inversions. La guerra civil que esclatà al 2013, i que obrí un conflicte encara no tancat, feu pensar a Beijing que Sudan del Sud era el camp d’experimentació ideal: en els darrers anys, la Xina hi ha enviat més d’un miler de cascos blaus (soldats sota el comandament de Nacions Unides) com a part de la Operació de l’ONU a Sudan del Sud (UNMISS, United Nations Mission in South Sudan). Diplomàtics xinesos han format part de l’equip de mediació i Beijing és inclús part del mecanisme encarregat de supervisar la implementació dels acords de pau del 2015.

Intervencionisme amb característiques xineses

El ICG afirma que a Sudan del Sud la Xina hi ha jugat fins ara un paper molt constructiu, i que ha de seguir contribuint a la millora de la situació. Però James Bowen ha avisat al International Peace Institute (IPI) de Nova York que la presa de responsabilitats de Beijing és sobretot una maniobra pragmàtica per tal de seguir incrementant la seva influència internacional.

De moment, la Xina actua amb prudència en escenaris de conflictes: és sabedora que és una nova jugadora en un terreny de joc complicat i que compta amb la presència d’altres països molt més versats en la matèria, com els Estats Units, França o el Regne Unit.

En qualsevol cas, però, diversos factors indiquen que l’aposta de Beijing no és improvisada: des de fa anys, el numero de cascos blaus xinesos no ha parat d’augmentar. Al 2004 superà per primer cop el dels altres membres permanents del Consell de Seguretat (Estats Units, França, Regne Unit i Rússia).

És d’esperar que la Xina segueixi augmentant gradualment la seva presència en institucions i projectes multilaterals, ja sigui com a part d’operacions de manteniment de la pau de l’ONU o en forma de mediació i bons oficis.

Al mateix temps, però, Beijing es desmarcarà d’altres grans potències –sobretot de les Occidentals- intervenint d’una forma més limitada i imparcial, per tal de poder seguir reivindicant el seu principi de la no ingerència i així preservar la certa legitimitat que encara té a ulls del Moviment dels Països No Alineats. Si bé és cert que es tracta d’un equilibri difícil d’aconseguir i encara més complex de mantenir, Beijing en podria extreure enormes beneficis.

Print Friendly, PDF & Email

Joan Prats i Amorós

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies