CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
L’escàndol del futbolista Ozil i la qüestió de la integració dels musulmans a Europa L’escàndol del futbolista Ozil i la qüestió de la integració dels musulmans a Europa

L’escàndol del futbolista Ozil i la qüestió de la integració dels musulmans a Europa

La fotografia del president turc Erdogan i el jugador Ozil posà de nou en evidència els problemes de integració de la comunitat turca a Alemanya, que recolza ferventment al president islamista i autoritari. Es tracta d’una problemàtica cada cop més comuna a Europa
FocusMónZPortada Derecha 1 agost, 2018 CatDialeg.cat 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » L’escàndol del futbolista Ozil i la qüestió de la integració dels musulmans a Europa

Al maig, setmanes abans de començar el mundial de futbol, l’estrella de la selecció alemanya d’origen turc Mesut Ozil prengué una fotografia amb el polèmic president turc Recep Tayyip Erdogan.

La trobada entre els dos tingué lloc durant una visita d’Erdogan al Regne Unit poc abans de les eleccions a Turquia, que donaren una nova tot i que ajustada victòria al actual mandatari.

L’Associació alemanya de futbol (DFB) criticà a Ozil i al jugador turco-alemany Ilkay Gundogan, que també participà a la trobada amb Erdogan. No foren els únics: un ampli ventall de personalitats alemanyes acusaren als jugadors de deixar-se instrumentalitzar per un president autoritari, islamista i que consent constantment violacions dels drets humans.

El president de la DFB, Reinhard Grindel, que és també un ex-polític conservador, apuntà a Ozil pel mal joc de l’equip alemany al mundial de Rússia d’aquest estiu. La selecció quedà en efecte desqualificada en la fase de grups, si bé havia resultat campiona en el darrer mundial, celebrat a Brasil al 2014.

La qüestió encengué un virulent debat a Alemanya sobre actituds xenòfobes de la DFB, així com sobre un suposat racisme latent a la societat. Alemanys d’origen turc començaren a publicar a les xarxes socials explicant històries de racisme que haurien sofert.

Erdogan sortí en defensa del jugador, senyalant el paper de “les creences religioses” d’Ozil. En declaracions a la televisió, el president afirmà que Ozil era un “nacionalista” i un “patriota”, deixant clar que el seguia considerant turc, tot i no haver nascut a Turquia.

Es tractà d’un moviment molt calculat per part d’Erdogan. El seu suport a Alemanya entre la comunitat turca que habita en aquest país –uns tres milions de persones- és encara més alta que a Turquia.

De fet, a les passades eleccions del mes de maig, dues terceres parts dels electors turcs residents a Alemanya votaren Erdogan, una proporció molt més elevada que els vots que obtingué al seu propi país.

A fi de guanyar-se la popularitat d’aquesta comunitat, Erdogan acudeix constantment a una retòrica inflamada que irrita a la resta d’alemanys i contribueix a l’aïllament de la comunitat turca.

Tenint en compte l’islamisme i autoritarisme d’Erdogan, la integració de la comunitat turca a Alemanya quedà ben en entredit.

La integració dels immigrants, i més concretament dels musulmans, a Europa, és un veritable problema no resolt. En països com Bèlgica o França, comunitats musulmanes –especialment d’origen magrebí- viuen totalment d’esquenes a les costums i tradicions dels països d’acollida.

Barris com Molenbeek a Brussel·les o ciutats de banlieue com Saint Denis prop de Paris s’han convertit en micro-cosmos on costa trobar dones vestides a l’occidental i on tota la carn que es ven és halal.

Més enllà d’això, aquestes àrees són tristament celebres per haver-s’hi planejat atacs terroristes mortífers com els del metro i aeroport de Brussel·les al març del 2016 o de Paris al novembre del 2015.

En ple debat sobre l’acollida d’immigrants a Espanya provinents de l’Africa sub-sahariana però també de països del Magreb, caldria preguntar-se el govern farà especial atenció a evitar la formació de guetos d’immigrants com els que ja existeixen, d’altra banda, a zones com el Raval de Barcelona.

Cal tenir en compte que l’any passat, el país que encapçalà el rànquing de la immigració a Espanya és el Marroc: al 2017 arribaren entorn de 40.000 marroquins. Una tendència que anirà a l’alça en els propers anys degut a l’explosió demogràfica i l’escassetat de possibilitats laborals que travessa aquest país a l’altra banda de l’estret de Gibraltar.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies