CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
L’escàndol de la mort del sensesostre. L’escàndol de la mort del sensesostre.

L’escàndol de la mort del sensesostre.

Editorial 22 juny, 2018 CatDialeg.cat 1
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » L’escàndol de la mort del sensesostre.

A la Plaça de Catalunya de Barcelona, un dels llocs més emblemàtics, centrals i concorreguts de la ciutat, un sensesostre ha resultat mort com a conseqüència de la pallissa soferta a mans d’uns desconeguts, tant  que, per ara, ni els Mossos en saben res en concret.

És un escàndol cívic, ètic i, per tant, també polític, que una vegada més la violència, en aquesta ocasió mortal, s’acarnissi amb els més desprotegits dels nostres conciutadans.

Aquesta triple condició escandalosa, que ha d’avergonyir-nos com a catalans, no és un qualificatiu en abstracte, sinó que respon a tres raons, que per si soles ja ens deshonoren.

La primera és el lloc. Ningú, per tard que fos, no va veure la pallissa de la Plaça Catalunya, que pels fets ressenyats no era la primera vegada que es produïa? Agredir un sensesostre no té cap penalització especial perquè no és objecte de cap protecció que no tinguem vostè ni nosaltres. El segon gran escàndol és quan el govern de Catalunya, presidit per Artur Mas, va portar al Parlament la llei per protegir de les fòbies a lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals, que va ser aprovada l’octubre del 2014. Es reforçava així la protecció que ja tenien amb una legislació específica a escala espanyola i de la Unió Europea. Un conjunt d’entitats, la més gran d’elles, l’Església Catòlica a Catalunya, per decisió de la seva conferència de bisbes, va reclamar que no únicament es legislés en relació a un grup específic, que d’altra banda no era dels més febles i desprotegits, sinó que es contemplessin altres grups en situació de risc, i de manera destacada les persones sense llar que viuen al carrer i els immigrants, entre d’altres.

El govern, en el transcurs d’una dura reunió mantinguda amb responsables de la proposta, entre ells l’aleshores cadenar-arquebisbe de Barcelona, Martinez Sistachs, s’hi va negar en rodó. Artur Mas com a president i Neus Munté com a  consellera de Benestar Social, responsable de la iniciativa, refusaren fer una llei per a totes les possibles víctimes de fòbies, i a més s’hi negaren en rodó. Després, tots els grups del Parlament de Catalunya que varen donar suport a la mesura, optaren per la mateixa via: LGBTI, sí; altres grups com els sensesostre, no. Com a molt es comprometien a fer més endavant una altra llei per a tots ells. I és clar com la promesa venia dels polítics que tenim, han passat quatre anys i  no s’ha complert.

Subratllem la greu anomalia que els autors, que són tots, han preferit enterrar en l’oblit perquè és impresentable: en primer terme la negativa a contemplar persones més febles. En segon, l’absurd que s’hauria produït en disposar Catalunya de dues lleis sobre les fòbies, una exclusiva pels LGBTI, l’altra per a tots els demés, que hagués donat lloc a una radical asimetria en la protecció, perquè els beneficis que s’atorgaven a lesbianes, gais i transsexuals són de tal dimensió, que no són generalitzables a pobres del carrer, immigrants, gitanos, treballadors majors de 55 cinc anys, dones embarassades, que són un altre grup sotmès a discriminació, encara que la situació més greu, perquè és vital, afecta als primers

El tercer motiu d’escàndol afecta també al govern de Catalunya i de manera més especifica al govern municipal de Barcelona. Ell ha fet campanya per acollir refugiats,  encara que molts saben que la decisió és del govern espanyol. Hom pot situar-se així en el pla de la reivindicació i no en el de l’obra. Però al mateix temps manté la inanitat de la gestió municipal sobre els sense llars, que són de fet els nostres refugiats interns. Tots els perfils d’atenció que cal cobrir amb els refugiats, incloses malalties mentals, es donen amb els nostres sensesostre. I aqui no hi cap l’excusa que són molts; de l’ordre d’un miler. I aquesta és una altra feblesa moral pròpia de sepulcres blanquejats, escarrassar-se per persones llunyanes que no són presents, i ignorar els més propers, que continuen desatesos com sempre. Si un programa integral de protecció estigués funcionant l’homicidi de la plaça Catalunya, no s’hagués produït.

I que no es digui que es gasten més diners, perquè l’únic que fan és multiplicar la despesa en funcionaris i treballadors, i aquí, com en tot, el que compta no és quan es gasta en “intermediaris” sinó en el servei final que arriba als afectats. I si no que preguin exemple d’“Arrels”

Els nostres polítics haurien de ser capaços de mirar-se al mirall i veure les seves pròpies vergonyes.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies