CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Les tres espanyes Les tres espanyes

Les tres espanyes

Espanya mostra tres grans realitats a partir dels resultats electorals: l’Espanya rural, l’Espanya industrial i l’Espanya castellana. Quin partit es correspon a cada realitat?
EspanyaPolíticaZPortada DerechaZResto 31 Març, 2016 Núria Vilellas Camps 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Les tres espanyes

Les darreres eleccions espanyoles del 20 de desembre van deixar un mapa del panorama polític força complicat perquè els líders polítics puguin pactar per governar. Ja fa diversos mesos que Espanya té un govern en funcions, i a hores d’ara la possibilitat que al 26 de juny es facin noves eleccions cada vegada pren més pes. Això és senyal que a Espanya cada vegada hi ha més heterogeneïtat a l’hora de votar, i el país s’està començant a dividir per colors en funció del territori.

En els següents mapes realitzats per La Vanguardia es poden comparar els resultats del 20D en funció del sistema electoral, sigui per comunitats autònomes o per províncies, i canviant el mètode D’Hondt pel sistema Hare. En qualsevol cas, els dos mapes són molt reveladors, perquè permeten veure les tres realitats diferents que es viuen a Espanya al dia d’avui. Són les tres espanyes:

Partits guanyadors per províncies o per comunitats autònomes, segons el sistema de Hare.

Partits guanyadors per províncies o per comunitats autònomes, segons el sistema de Hare.

Si prenem de referència les circumscripcions autonòmiques, veiem que el PSOE domina el sud d’Espanya, la zona menys desenvolupada i depenent de les rendes de la resta de l’Estat. Podemos ha guanyat en les zones del nord industrial (Catalunya i País Basc), i el PP s’ha fet amb el poder de l’Espanya castellana i assimilada.

Gràcies a aquest mapa descobrim que la variable fonamental és socioeconòmica i de població, més que no pas cultural. El PSOE és un partit rural, tal com indica el territori on predomina. Podemos és el partit de la població industrial, de les classes mitjanes potents que han decaigut i de les classes inferiors que encara han caigut més. Finalment, el PP s’ocupa d’una Espanya que no és homogènia, perquè tenim des de Galícia, que té un component nacionalista, fins a Madrid, una gran varietat.

Per contra, si observem el mapa que mostra els partits guanyadors per províncies, veurem que en el cas de Catalunya i Euskadi afloren els nacionalismes, ja sigui a través de DiL o altres forces, i concretament en el cas català, passa sobretot en les dues províncies menys industrials. Això significa que Podemos ha passat a ser el partit dels treballadors industrialitzats (no del camp, que ho és el PSOE), de les classes mitjanes i dels joves sense expectatives de futur, que per desgràcia en són la gran majoria…

Print Friendly, PDF & Email

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies