CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Les superbactèries es disparen als hospitals catalans i arreu del món Les superbactèries es disparen als hospitals catalans i arreu del món

Les superbactèries es disparen als hospitals catalans i arreu del món

Fins i tot els antibiòtics “de darrer recurs” es mostren inútils davant les noves soques de bactèries. Segons l’OMS, combatre-les és ara una “prioritat crítica”. Com es poden vèncer?
FocusMónZPortada Derecha 11 juny, 2018 CatDialeg.cat 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Les superbactèries es disparen als hospitals catalans i arreu del món

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la resistència als antibiòtics de les anomenades “superbactèries” s’ha convertit en una “prioritat crítica”.

A l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona, el 11,5% de les bactèries E. Coli detectades en els pacients presentava resistències l’any passat. Al 2007, aquest percentatge en el mateix hospital era tan sols del 7,5%.

Segons un informe encarregat pel govern britànic, aquests microorganismes que els medicaments actuals no aconsegueixen vèncer es poden cobrar 10 milions de vides anuals cap a l’any 2050 si infeccions quotidianes esdevenen poc a poc intractables i la indústria farmacèutica no aconsegueix desenvolupar nous antibiòtics a temps. L’informe calcula que, avui en dia, 700.000 persones moren cada any per causa d’infeccions resistents.

En el futur, infeccions menors derivades d’operacions quirúrgiques bàsiques podrien esdevenir massa perilloses per practicar-les, segons afirma Riju Agrawal. Una amigdalitis infantil podria resultar mortal.

La medicina faria un gran pas enrere, tornant al temps en que els antibiòtics encara no es coneixien. És a dir, a l’època anterior al 1928, quan Alexander Fleming descobrí la penicil·lina.

No obstant, no fou fins als anys 50 que els antibiòtics es començaren a fabricar en massa. Les primeres resistències s’observaren relativament aviat, cap als anys 80. La penicil·lina, per la seva banda, s’està tornant obsoleta.

Un doble problema de demanda i oferta

Part de la solució al problema és relativament simple. Una de les principals causes de la profusió de les superbactèries és una demanda i consum excessius de medicaments. Segons les autoritats federals nord-americanes, una de cada tres prescripcions d’antibiòtics que es fan als Estats Units no és necessària. Sovint és inclús irrellevant, perquè es consumeixen antibiòtics per tractar virus.

En els darrers anys s’està estenent silenciosament la resistència als antibiòtics anomenats “d’últim recurs”. Al 2015 es descobrí una bactèria resistent a la colistina, un dels fàrmacs més forts que existeixen. Pel que sembla, la resistència s’explica per l’abús que se’n fa a la Xina emprant massivament la colistina com a antibiòtic per a porcs.

Els experts coincideixen en assenyalar que evitar l’abús d’antibiòtics és la principal mesura que cal prendre. La Unió Europea va prohibir el seu ús com a estimulants del creixement en els animals en el 2006, i els Estats Units en el 2017. Nombrosos països han imposat condicions més estrictes per a l’obtenció d’antibiòtics a les farmàcies. Però aproximadament la meitat dels antibiòtics arreu del món encara es poden adquirir sense prescripció mèdica.

Si es prenen les mesures pertinents, l’expansió de les bactèries es pot arribar a frenar. Nieves Larrosa, responsable de la unitat d’antibiogrames del servei de microbiologia de la Vall d’Hebron, afegeix que el SARM (Staphylococcus aureus) resistent a l’antibiòtic meticil·lina des dels voltants del 1980, porta molt de temps controlat perquè s’han adoptat les mesures correctores pertinents.

Una altra part del problema, però també de la solució, es troba en l’oferta. L’arsenal d’armament antibiòtic actualment disponible en els hospitals està minvant a ritmes alarmants. Però cal afegir que el ritme de desenvolupament de nous antibiòtics ha disminuït enormement.

Les grans empreses farmacèutiques porten anys concentrant els seus esforços en la lluita contra el càncer i malalties cròniques que afecten particularment els pacients dels països rics ,on les companyies d’assegurances i els governs poden permetre’s els seus elevats costos. En canvi, la darrera generació d’antibiòtics data dels anys 80. Governs com el xinès o el britànic ja han creat fons especials per incentivar les empreses a investigar nous antibiòtics.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies