CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Les muntanyes del Rif al Marroc: el bressol del gihadisme a Europa? Les muntanyes del Rif al Marroc: el bressol del gihadisme a Europa?

Les muntanyes del Rif al Marroc: el bressol del gihadisme a Europa?

Històricament una font de maldecaps pels colonitzadors espanyols, el Rif és avui una regió empobrida però orgullosa del seu passat. Nombrosos terroristes que han actuat a Europa en els darrers 15 hi tenen els seus orígens, i no és per casualitat
MónReviewZPortada IzquierdaZResto 14 Abril, 2016 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Les muntanyes del Rif al Marroc: el bressol del gihadisme a Europa?

Quan es parla dels centres neuràlgics del terrorista islamista, sovint es fa referència a les regions tribals del Pakistan i l’Afganistan, o als països de la Península Aràbiga d’on provenen molts dels seus finançadors i fundadors, com el mateix Bin Laden.

No obstant, les muntanyes del Rif marroquí són un hub tan o més important que tots els anteriors. Així ho afirma  Leela Jacinto, periodista de France 24 especialitzada en l’Orient Mitjà.

En tots els atemptats terroristes contra ciutats europees dels darrers 15 anys hi ha hagut rifenys: a Atocha, l’11 de març del 2004, tres dels terroristes provenien d’un barri marginal de Tetuan. Anys després, la periodista Andrea Elliot visitava la regió i escrivia que hi havia trobat diversos joves que s’estaven preparant per marxar a l’Iraq a combatre les tropes dels Estats Units.

Més endavant, en els atacs contra Paris i Brussel·les, apareix de nou el nom del Rif. Un dels suïcides de l’aeroport de la capital belga, Najim Laachraoui, provenia de la regió. Salah Abdeslam i el seu germà Brahim, implicats en els atacs del passat novembre a Paris, també tenen orígens rifenys.

El Rif és una regió muntanyosa del nord del Marroc, aïllada i abandonada per les autoritats de Rabat. Actualment és la zona més pobra i desafavorida del país. Segons Jacinto, hi abunden els cultius de marihuana, els venedors de haixix i els contrabandistes. Té les taxes de mortalitat materna i d’analfabetisme més elevades, i el seu creixement econòmic és baixíssim.

Però el Rif és també una regió orgullosa del seu passat: les seves tribus han lluitat aferrissadament contra tots els intents de dominació externa. Primer els rifenys combateren els regnes berbers, més tard els colonitzadors espanyols i francesos, i finalment les autoritats reials marroquines.

El Rif, el malson de l’empresa africana espanyola

A Espanya el Rif ha obert algunes de les pitjors crisis polítiques de la seva història contemporània: la presència espanyola al nord del Marroc sempre havia estat contestada per les tribus locals, desembocant finalment en l’anomenada “Primera Guerra del Rif” o “Guerra de Margallo” entre 1893 i 1894. El conflicte s’anomenà així en honor al general Margallo, mort en combat i besavi de l’actual ministre d’afers exteriors.

Però fou a l’any 1921 quan el Rif esdevingué un autèntic malson per Madrid. Les tropes espanyoles enviades a esclafar una revolta patiren una sonada derrota a mans dels rifenys, a pesar de ser superiors en numero (cosa ben estranya per un exèrcit colonial) i comptar amb millor equipament. Així es creà la República del Rif, que arribà a ocupar bona part del territori abans administrat per Espanya.

protectorat espanyol marroc

És un fet reconegut que la qüestió rifenya fou un dels detonants directes del cop d’estat del general Miguel Primo de Rivera, arribat al poder al setembre del 1923.  Finalment, després de l’innovador desembarcament d’Alhucemas del 1925, i amb l’ajuda francesa, l’exèrcit espanyol recuperà el control del Rif posant fi a la seva aventura republicana .

Espanya es retirà del Rif a l’any 1956, però tot just dos anys més tard s’hi iniciava una rebel·lió en contra de les noves autoritats reials marroquines. El monarca Mohammed V reprimí la revolta de forma especialment cruenta, emprant armes químiques i de fragmentació i provocant varis milers de morts. El seu fill, Hassan II, intervingué també amb duresa als anys 80 després de noves protestes. Com a resultat de tant insubmissió, el Rif ha estat menystingut i ignorat pels decisors polítics de Rabat, resultant en l’actual subdesenvolupament.

Gihadisme com a conseqüència d’una història i cultura particulars

Segons la periodista Leela Jacinto, la història del Rif és sorprenentment semblant a la de les problemàtiques regions pakistaneses que tants terroristes han produït. Anys i anys de mala administració, repressió i finalment oblit han creat un caldo de cultiu ideal pel gihadisme. La memòria i cultura combativa particular dels rifenys ha fet la resta. Tots dos elements són necessaris per entendre la relació entre terrorisme i el Rif.

Per a Jacinto, el ressentiment rifeny, mesclat amb la fidelitat a les institucions tradicionals locals i religioses, s’ha traslladat als barris marroquins de Paris i Brussel·les. Les autoritats belgues han identificat a la comunitat d’immigrants rifenys com “tribal, de cultura més agressiva” que la resta de grups.

Amb tot, el cas del Rif mostra com l’actual onada d’atemptats gihadistes té arrels més profundes i complexes que la simple formació de guetos a les capitals europees. A l’interior d’aquests barris marginats hi ha factors particulars que serveixen de catalitzadors pel gihadisme. La història del Rif és un d’ells.

Print Friendly, PDF & Email

Joan Prats i Amorós

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies