CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Les immatriculacions de l’arquebisbat de Barcelona a la llum Les immatriculacions de l’arquebisbat de Barcelona a la llum

Les immatriculacions de l’arquebisbat de Barcelona a la llum

La diòcesi de la capital catalana justifica les immatriculacions en una sessió informativa
ReligióZPortada Izquierda 25 octubre, 2018 CatDialeg 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Les immatriculacions de l’arquebisbat de Barcelona a la llum

L’Arquebisbat de Barcelona ha defensat en una sessió informativa com s’han anat produint les immatriculacions a la diòcesi, arrel de les últimes publicacions que acusaven l’Església d’haver-se apropiat dels béns indegudament. La sessió estava encapçalada per Gaspar Coderch i Antoni Matabosch, el nou i antic ecònom de l’arquebisbat, respectivament. També hi eren Ramon Batlle, advocat de l’arquebisbat, i Ramon Ollé, director de comunicacions.

Des de la diòcesi s’afirma que el procediment seguit a Barcelona ha estat sempre dins la llei. Durant els anys que s’ha permès la immatriculació de llocs de culte s’han immatriculat 51 béns, que corresponen a 133 immobles. Aquestes immatriculacions s’han basat en els registres al llibre verd de l’arquebisbat i el cadastre. També hi ha 15 béns que, com no es veia clara la seva propietat, no s’ha procedit a cap moviment directe. Les immatriculacions són la primera inscripció al registre d’una propietat; és a dir, un traspàs de propietaris no entraria dins del cas, però anar a registrar una ermita fins aleshores no inscrita, sí.

Context històric

Tot comença el 1861, quan es crea el registre de la propietat, on es podien matricular tota classe de béns, excepte els llocs de culte catòlics, perquè s’entenia que era notori i evident que pertanyien a l’Església. Altres propietats que tenien les diòcesis i que no podien justificar amb un títol de propietat, ja que provenien d’herències, donacions o compres, es van poder immatricular mitjançant certificació en constar altres justificacions que ningú més tenia (possessió des de temps immemorial, llistes del govern de 1861, visites pastorals on consten els béns, cadastre…).

Fins al 1998, tot i els canvis de legislacions, tot segueix més o menys igual, però aquell any es canvia la llei. A partir d’aleshores i fins al 2015 es van poder immatricular els temples. Durant aquest període va ser quan es van enregistrar els 133 immobles, també mitjançant la certificació. El 2015  hi va haver un acord general que posava de manifest que ja no era necessari el procediment especial de les immatriculacions. Matabosch aclaria que l’última decisió sempre la prenia el registrador, que examinava cada cas en detall.

Ara, des del govern es diu que es farà una llista de les immatriculacions fetes en l’últim període. Des de la diòcesi diuen estar tranquils i que sempre han seguit la llei.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies