CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Les 10 millors pel•lícules de ciència-ficció Les 10 millors pel•lícules de ciència-ficció

Les 10 millors pel•lícules de ciència-ficció

Els propis científics escullen les millors pel•lícules d’aquest gènere que intenta recrear la realitat que investiguen
CiènciaCulturaZResto 11 maig, 2015 Andrea Ripoll Estruch 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Les 10 millors pel•lícules de ciència-ficció

Tweet about this on TwitterShare on Google+0Share on Facebook3Share on LinkedIn0Email this to someonePrint this page

Popular Mechanics, una revista estatunidenca dedicada a la ciència i la tecnologia, ha publicat un article sobre les 10 millors pel·lícules de ciència-ficció. Aquest rànquing s’ha basat en una enquesta extreta entre desenes de científics i enginyers.

A continuació presentem la llista dels 10 millors llargmetratges de ciència-ficció juntament amb algunes aportacions d’especialistes dedicats a la ciència i la tecnologia:

1- 2001: Una odissea a l’espai (1968)

“La representació de les condicions de vida a l’espai i com sobreviuríem fora de la Terra és una de les millors del cinema”, opina en Leroy Chiao, astronauta de la NASA.

Els diversos períodes de la història de la humanitat, no només del passat, sinó també del futur, es veuen narrats en aquesta pel•lícula de ciència-ficció. Abans del “homo sapiens”, uns primats van descobrir un monòlit que els porta a un estadi d’intel•ligència superior. Milions d’anys després, científics s’interessen per un altre monòlit enterrat a la lluna. Finalment, durant la missió de la NASA, HAL 9000, una màquina que té intel•ligència artificial, s’encarrega de controlar tots els sistemes d’una nau espacial tripulada.

2- Matrix (1999)

Jeremy Bailenson, cofundador del laboratori d’interacció virtual humana de la Universitat de Standford, assegura que Matrix ha apropat aquest món a l’ull públic: “Em va facilitar comunicar les meves investigacions sobre avatars i realitat virtual a la gent que és aliena a aquest món”.

Thomas Andersen és un jove informàtic que treballa per una de les més prestigioses companyies del sector. Però quan surt de la feina, la seva vida és molt diferent. La llar del Neo és una habitació fosca que sembla que sigui en un hotel. Aquí el protagonista, en comptes de dormir, es dedica a rastrejar un home, un terrorista dels més buscats: Morfeo. Només és ell qui sap la veritat sobre allò que en Thomas ha escoltat: Matrix. Però, què és Matrix?

3- Brazil (1985)

Per a en Mitchell Joachim, professor de la Universitat de Nova York, va ser una inspiració: “Em vaig convertir en arquitecte per treballar en ciutats del futur”.

En un univers futurista estrany i depriment on regnen les màquines, una mosca cau a dins d’un ordinador i canvia el cognom del guerriller Harry Tuttle pel tranquil pare de família Harry Buttle, que és detingut i assassinat per l’aparell repressor de l’Estat. El buròcrata Sam Lowry és l’encarregat de retornar un taló a la família de la víctima. És en aquesta situació que coneix a la Jill Layton, la dona dels seus somnis. Mentre la persegueix fa amistat amb en Harry Tuttle i es converteix en el seu còmplice.

4- Alien (1979)

Terry Johnson, un bioenginyer que investiga a la Universitat de Califòrnia, destaca que “és un plaer veure com una pel·lícula reconeix les estranyeses que poden tenir altres tipus de vides”.

De retorn a la Terra, la nau de càrrega Nostromo interromp el seu viatge i desperta als seus set tripulants. L’ordinador central, MARE, ha detectat la misteriosa transmissió d’una forma de vida desconeguda, procedent d’un planeta proper aparentment deshabitat. La nau, doncs, es dirigeix al planeta estrany per investigar l’origen de la comunicació.

5- Un viatge al·lucinant (1966)

“La pel·lícula ha estat una inspiració al llarg de la meva vida per treballar i desenvolupar la neuro-tecnologia”, assegura en James Giordano, professor de neuro-ciència a la Universitat de Georgetown.

 El professor Bennet és un científic que ha creat una fórmula que permetria reduir el cos humà a una mida microscòpica durant un temps il•limitat. Quan es disposa a entregar-la al Pentàgon, uns espies provoquen un accident de trànsit que deixa al professor incapacitat per fer qualsevol tasca científica. Però les Forces Dissuasives de Miniatures Combinades posen en marxa un pla per operar-lo des de l’interior.

6- Wall-E (2008)

Steven Schlozman, codirector de l’Escola Mèdica de Harvard especialitzat en els estudis psiquiàtrics, ha lloat la pel·lícula: “Aquestes pel·lícules són miralls que conceptualitzen el “jo” i després el distorsionen. A Wall-E, et sents més proper al robot o als humans? La capacitat de tolerar una versió de tu mateix que no t’agrada és central en les recents idees de la neurobiologia”.

 En un planeta devastat i sense vida, l’any 2800, després de 300 anys fent el mateix, el petit robot Wall-E (Waste Allocation Load Lifter Earth-Class) continuava netejant el planeta de brossa. Però descobreix una nova missió a la seva vida, a més de recol•lectar coses inservibles. Es troba amb una moderna i lluent robot exploradora anomenada EVE. Als dos els hi espera un viatge per la galàxia, una emocionant i inoblidable aventura.

7- Jurassic Park (1993)

Jack Horner, un dels paleontòlegs més coneguts i que va treballar com a supervisor de les pel·lícules de Jurassic Park dirigides per Steven Spielberg, declara que “Jurassic Park representa la ciència que desitgem”.

El multimilionari John Hammond aconsegueix fer realitat el seu somni de clonar dinosaures del Juràssic i crear amb ells un parc temàtic en una illa remota. Abans d’obrir-lo al públic, per comprovar la viabilitat del projecte, convida a una parella de científics i a un matemàtic. Malauradament les mesures de seguretat del parc no preveuen l’instint de la supervivència de la mare naturalesa ni la cobdícia humana.

8- Blade Runner (1982)

El científic del MIT (Institut Tecnològic de Massachusetts), David Novy, explica que la cinta protagonitzada per en Harrison Ford “ens ha preparat per a la vida artificial més que qualsevol altre pel·lícula”.

A principis del segle XXI, la poderosa Tyrell Corporation va crear un robot anomenat Nexus 6 gràcies als avenços de l’enginyeria genètica. El Nexus 6, al qual se li dóna el nom de Replicant, és un ésser virtualment idèntic a l’home però superior a ell en força i agilitat. Aquests robots treballaven com esclaus a les colònies exteriors de la Terra. Després d’una sagnant rebel•lió d’un equip de Nexus 6, els Replicants van ser desterrats de la Terra. Els Blade Runners, brigades especials de policia, tenen ordres de matar a tots els que no s’haguessin sotmès a la condemna. Però això no s’anomena execució, se li diu “retir”.

9- Star Wars (1977)

“Res tan fantàstic, ni tan inspirador, s’havia vist abans a la gran pantalla”. Opina el professor de la Universitat de Califòrnia a Los Ángeles especialitzat en neurociència conductual, Aaron Blaisdell.

La princesa Leia, líder del moviment rebel que desitja restaurar la República a la galàxia en els temps durs de l’Imperi, és capturada per les Forces Imperials, portades per l’impecable Darth Vader, el servent més fidel de l’Emperador. El jove intrèpid Luke Skywalker, ajudat per en Han Solo, capità de la nau espacial “El falcó Mil•lenari”, i els androides, R2d2 i C3PO, seran els encarregats de lluitar contra l’enemic i intentar rescatar a la princesa per tornar a instaurar la justícia en el centre de la galàxia.

10- La guerra dels mons (1953)

“Vaig passar una molt mala nit, això és el que marca la diferència”. Assegura un astrònom del SETI que treballa en la recerca d’intel·ligència extraterrestre, Seth Shostak.

Al costat d’un poble petit dels Estats Units cau alguna cosa que sembla ser un meteorit. Tots els veïns es concentren en el lloc de l’esdeveniment i descobreixen un objecte estrany que té una espècie d’ull que dispara rajos mortals. Resulta ser una nau extraterrestre que, amb moltes més, han arribat a la Terra per conquistar-la. Una invasió que té lloc a tot el planeta i que no es pot detenir de cap manera, ni una bomba atòmica li pot posar fi. La humanitat està perduda.

Tweet about this on TwitterShare on Google+0Share on Facebook3Share on LinkedIn0Email this to someonePrint this page

Andrea Ripoll Estruch

Periodista. Redactora de CatDiàleg. Per a mi el periodisme és el conjunt de persones que ens ajudem a transformar un impuls centrífug en un treball per mirar millor la realitat.

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.ACEPTAR

Aviso de cookies