CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Cal legalitzar la marihuana a Espanya? Lliçons d’Holanda, un “narco-estat” segons la seva pròpia policia Cal legalitzar la marihuana a Espanya? Lliçons d’Holanda, un “narco-estat” segons la seva pròpia policia

Cal legalitzar la marihuana a Espanya? Lliçons d’Holanda, un “narco-estat” segons la seva pròpia policia

Ni els arguments mèdics, ni de despesa i ingressos públics, ni de protecció als menors d’edat se sostenen. El cas dels Països Baixos, on la policia afirma estar desbordada, mostra com la mesura pot resultar catastròfica
MónResearchZPortada Izquierda 21 Octubre, 2018 CatDialeg.cat 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Cal legalitzar la marihuana a Espanya? Lliçons d’Holanda, un “narco-estat” segons la seva pròpia policia

La legalització de la marihuana per usos dits “recreatius” ha tingut un gran impacte mediàtic, en general de to positiu. S’ha afirmat que Canadà és un país “pioner” i implicat que aquest és el camí que Occident ha de seguir.

A Espanya, el líder de Podemos Pablo Iglesias s’ha mostrat partidari de legalitzar la droga, afirmant que això tindria “ingents beneficis” pels ciutadans. Entre els suposats avantatges, Iglesias destaca que es podrà garantir la qualitat del producte, protegir als menors que ara fumen de forma il·legal, estalviar en operacions policials i aconseguir ingressos fiscals que es podran invertir en millorar el sistema de salut pública.

Arguments a favor de la legalització que no se sostenen

No obstant, aquests arguments no han rebut el vistiplau de les Nacions Unides, que considera que Canadà està incomplint les seves obligacions en matèria de control de drogues, i debilitant el marc legal internacional per combatre aquestes substàncies.

Ignacio Calderón, vicepresident de la Fundació d’Ajuda a la Drogoaddicció a Espanya, afirma que “legalitzar el us recreatiu és una barbaritat”, i avisa dels perills de considerar la marihuana com una substància de baix risc, similar al tabac i l’alcohol.

El cert és que els efectes altament nocius del consum de marihuana estan àmpliament provats.

En els joves, el fet que la droga no sigui legalment accessible fins als 18 anys no impedirà que se’ls hi vengi. Només cal pensar en els botellons de nois i noies de 15 anys i inclús menors, a pesar que la venta d’alcohol els està prohibida. De forma similar, la regulació de la marihuana no els impedirà aconseguir-ne. A més a més, els joves són particularment vulnerables al consum de la substància, que els pot afectar seriosament el desenvolupament cerebral. Tant és així que el Quebec ja està intentant apujar l’edat legal per adquirir-ne dels 18 als 21 anys.

La legalització farà augmentar l’oferta de marihuana disponible, i es fàcilment previsible que el consum augmenti en conseqüència, al mateix temps que els preus baixaran. Si el resultat és més consum general de marihuana, no hi haurà cap guany en termes de salut pública, sinó que els costos mèdics i socials augmentaran.

L’únic punt en que Iglesias podria tenir raó és en l’augment de la recaptació pública provinent de la regulació de la droga, que caldria però comparar amb l’increment de la despesa generada. Una despesa que no sols serà mèdica, ja que la droga té efectes indirectes sobre les famílies, podent provocar divorcis, pèrdua de feina o deficiències mentals en els nounats si la seva mare ha consumit marihuana durant l’embaràs.

A més a més, tampoc està demostrat que la legalització contribueixi a una disminució de l’activitat criminal relacionada amb el tràfic de la droga.

El cas holandès: de la tolerància a una onada de violència

Als Països Baixos, la política mundialment coneguda que tolera el consum de marihuana en locals especials, els anomenats “coffee shops”, està resultant extremadament costosa. Tant és així que un informe recent de la policia holandesa afirma que el país “s’està convertint en un narco-estat”.

Si bé les estadístiques oficials senyalen que la taxa de criminalitat està baixant, la policia afirma que les xifres amaguen una crua realitat: cada cop més, les víctimes no denuncien els casos, i les xarxes criminals són cada cop més lliures per actuar.

El informe afirma que, amb els efectius actuals, la policia tan sols pot fer front a un de cada nou grups criminals existents.

Segons recull The Guardian, la majoria d’aquests grups els composen immigrants marroquins instal·lats al sud del país, on cultiven marihuana. Les seves activitats han degenerat en lluites de bandes que sovint provoquen morts. El cap de la policia d’Amsterdam, Pieter-Jaap Aalbersberg, afirma que la seva força passa entre el 60 i el 70% del temps combatent la seva violència.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies